miércoles, 9 de agosto de 2017

Les branques Canyet i Fuada dels ALENYÀ deriven de la branca Xaquellí

Joan Alenyà, resident a la ciutat d'Alcúdia, com a pare i legítim administrador d'Antoni Alenyà, fill seu, hereu de la meitat dels béns d'Antoni Alenyà, germà seu difunt, manifesta que el seu fill Antoni és cohereu amb Martí Alenyà, nebot seu i del predit Antoni Alenyà, i que la predita herència és massa onerosa perquè es troba gravada amb moltes rendes, cosa per la qual no convé de cap manera al meu fill tenir-la i posseir-la. Per això gratis, etc., renuncia la dita herència, això és la part corresponent al meu fill en favor del predit Martí Alenyà, nebot meu, cohereu de  l'esmentada herència. Martí Alenyà, present, accepta la renúncia de la meitat de la dita herència. Testimonis: Antoni Totosaus (a) Peroia i Antoni Solivera, en la presència dels quals tots signaren i el discret Jaume Castell qui ho féu en nom i en el lloc del notari Martí Alenyà. Alcúdia, 15 d'octubre de 1542. Arxiu del Regne de Mallorca.

Joan Alenyà, pare d'Antoni Alenyà i oncle de Martí Alenyà, va ser el darrer que va rebre el malnom de Xaquellí, els seus fills varen rebre el malnom de Canyet o del carrer del Canyet i Martí Alenyà va ser el cap de la branca Fuada o del carrer de l'Església.

martes, 1 de agosto de 2017

Martí Alenyà, notari (Alcúdia, 1495c. - Palma, 1564)

Nasqué a Alcúdia el darrer decenni del s. XV. Afeccionat a l'estudi aprengué llengua llegida i escrita. Posteriorment, seguí els estudis de notari. Superà els exàmens corresponents i el 1525 va ser nomenat notari. El seu protocol, que es conserva a l'ARM, abasta els anys compresos entre el 1525 i el 1564. Va ser notari 39 anys. Exercí la professió a Palma (parròquia de Sant Nicolau), per bé que des de Palma atengué sovint nombrosos coneguts i familiars d'Alcúdia.

Es va casar amb Margalida. Del matrimoni nasqué una filla anomenada Margalida Alenyà, que es casà el 1573 amb l'honor Antoni Perpinyà. Ella constituí en favor del seu matrimoni una dot de 200 lliures, confirmada mitjançant acte atorgat davant el notari Pere Bennàssar amb data del 27-IV-1573 (ARM, signatura B-324, se4cció de notaris, f. 81 girat).

Atorgà testament el 31-III-1564. Morí a casa seva ubicada a la parròquia de Sant Nicolau de Palma. L'òbit es produí els primers dies d'abril de 1564. Després del seu traspàs, la seva vídua ordenà al notari Pere Bennàssar que aixecàs l'inventari dels seus béns. Ho va fer mitjançant acte formalitzat el 17-IV-1564 (ARM, signatura B-326/1.326, f. 16).

Pere Bennàssar, notari resident a la Ciutat de Mallorca, es casà amb Caterina Alenyà, germana de Domènec Alenyà, notari a partir de 1574. En el protocol de Pere Bennàssar es troben còpies de nombrosos documents que fan part del protocol de Martí Alenyà.

Domènec Alenyà, notari (Alcúdia 1545c.- Palma, 1610)

El seu pare, natural d’Alcúdia, era germà de Joan Alenyà (a) Canyet. Afeccionat a l’estudi, aprengué lletra amb facilitat i, després, cursà els estudis de notari. La seva candidatura a notari va ser defensada per Joanot Mollet, notari, i Pere Bennàssar, notari, cunyat seu. Aquests i altres extrems consten a l’acta inicial del seu protocol (ARM, signatura A-396, secció notaris, f. 0). El 14-IX-1574 va ser investit, nomenat i creat notari, després d’haver superat les proves i els exàmens corresponents.

Contragué matrimoni amb Coloma Creixell, donzella, de Sineu, filla de d’Antoni Creixell, dit de s’Albufera. Tingué un fill, que rebé el nom de Domènec.

Intervingué en nom de la dona en un plet contra Esteve, Pere, Simó i Antoni Creixell, germans seus, en reclamació d’una quantitat (ARM, signatura A-10, secció de la Reial Audiència).

Va intervenir com a testimoni en el judici civil sobre netedat de sang de sor Francina Alenyà, priora del Convent de  la Misericòrdia, de Palma. Posteriorment en va ser la superiora. En el plet esmentat varen intervenir tes testimonis: Alfons Torrella; Catalina Alenyà, vídua de Pere Alenyà, notari;  i Domènec Alenyà, notari, cosí germà del pare de la investigada.

Arran d’unes paraules que tingué  amb el Lloctinent i Capità General de Mallorca, aquest se sentí ofès i manà tancar-lo a la presó. Ell trameté lletra de súplica al rei Felip II que el perdonà i manà que fos posat en llibertat. La lletra del rei Felip, datada a Lisboa el 2 de gener de 1582, es va rebre a Mallorca el 16-II següent. El document original de la lletra esmentada es conserva a l’ARM.

Rafela, vídua de Martí Alenyà difunt, candeler, atorgà testament davant el notari Domènec Alenyà (ARM, signatura A-397, secció notaris, f. 50 i seg.).

Inicialment exercí de notari a Alcúdia i, després, a Palma. El seu protocol incorpora 10 toms i abasta els anys compresos entre el 1574  i el 1605. Morí a Palma el 1610.

El seu fill Domènec es casà a Alcúdia amb Martina Font (M: 22-V-1592), filla del notari Pere Font i de la seva esposa Francina i  tingueren una filla, Margalida, que es casà amb l’honor Antoni Perpinyà. Domènec Alenyà fill de Domènec exercí la professió d’escrivent, segons consta a la partida del seu matrimoni i en documents civils (ARM, Signatura A-403, secció de notaris, f. 236).