lunes, 2 de marzo de 2015

Guillem Maria de Brocà i de Montagut (Reus, Baix Camp, 21 d’abril del 1850 – Riudecanyes, Baix Camp, 23 d’octubre del 1918).

Jurista i historiador del dret català. Fill de Salvador de Brocà i de Bofarull, advocat, magistrat i president de l’Audiència Provincial de les Balears, estudia a Reus i a Palma. Cursa el batxillerat a l’Institut Balear (1860-1866) amb qualificacions brillants. Es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona (1869) i s’hi doctora (1870). Com a jurista té despatx obert al públic a Barcelona. S’especialitza en història del dret català. Participa en la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907). És president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1899-1901) i degà del Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona (1911-1915). Publica col·laboracions a la Revista Jurídica de Catalunya. És membre de la Comissió encarregada de codificar el dret civil de Catalunya (1915). Un carrer de Reus porta el seu nom.



Bibliografía

GEC.cat

J. M. FONT i RIUS, Guillem M. de Brocà, semblança biogràfica, IEC, Barcelona, 2000.