Originàries de la costa mediterrània i del
nord d’Àfrica, consta que el segle I dC les consumien els grecs i els romans.
Els àrabs van estendre el seu cultiu i els atribuïren propietats medicinals. Són riques en calci, potassi, vitamines A, C i E, fibra i tenen propietats lleugerament
diürètiques. Aporten molt poques calories, cosa per la qual solen fer part de les
dietes de control del pes. Es consumeixen bullides i amanides amb oli d’oliva,
com a farciment de pastissos (cocarrois) i combinades amb mongetes i botifarra, amb arròs, canalons, llenties, cigrons, etc. No valer una bleda es diu d’una persona molt xereca. Ser una bleda es diu d'una persona excessivament delicada, feble i curta d'enteniment. Fa part del
refranyer amb dites com Bledes a casa,
bledes a l’hort i a casa més que enlloc, que significa que per tot hi ha
defectes a corregir.
lunes, 28 de septiembre de 2015
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario