Originàries de la costa mediterrània i del
nord d’Àfrica, consta que el segle I dC les consumien els grecs i els romans.
Els àrabs van estendre el seu cultiu i els atribuïren propietats medicinals. Són riques en calci, potassi, vitamines A, C i E, fibra i tenen propietats lleugerament
diürètiques. Aporten molt poques calories, cosa per la qual solen fer part de les
dietes de control del pes. Es consumeixen bullides i amanides amb oli d’oliva,
com a farciment de pastissos (cocarrois) i combinades amb mongetes i botifarra, amb arròs, canalons, llenties, cigrons, etc. No valer una bleda es diu d’una persona molt xereca. Ser una bleda es diu d'una persona excessivament delicada, feble i curta d'enteniment. Fa part del
refranyer amb dites com Bledes a casa,
bledes a l’hort i a casa més que enlloc, que significa que per tot hi ha
defectes a corregir.
lunes, 28 de septiembre de 2015
Els alls
L’all, de la família de les liliàcies, pertany
al gènere de les cebes, els porros i els alls. Segons els historiadors, prové de
l’Àsia central, des d’on es propagà a l’àrea mediterrània a través d’Egipte. Hi
ha evidències que es consumia a Egipte 3.000 anys aC. Va ser usat coma condiment
i com a medicament pels antics egipcis, grecs i romans. Es distingeixen dos
grups: els alls blancs i els alls tendres. Es conserven en enfilalls, que es
guarden en llocs frescos. Són rics en potassi, magnesi i vitamines B1, B3 i B6.
Els principals països de producció són la Xina, França, Itàlia i Espanya.
Els cocarrois
Són uns pastissos propis de Mallorca. De pasta
prima, són farcits de verdura, generalment d’espinacs, bledes o coliflor, per bé
que se’n fan de ceba amb una mica de tomàquet i un tros de xulla. Tenen forma
semicircular o de mitja lluna de juntes entorcillades amb pessics. Probablement
és deriven de l’antiga tradició jueva, si bé el nom és d’origen provençal. La
pasta és feta de farina, oli, saïm (mantega), un ou per donar color a la pasta
i pebre vermell. La pasta pot ser dolça, llisa o salada. El nom també s’usa per
designar pastissos propis del lloc a Menorca i a l’Alguer (Sardenya). Ser un cocarroi es diu a Mallorca d’una
persona mancada d’energia o d’habilitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)