Escriptor i catedràtic d’institut. Estudia a
Madrid, on es llicencia en dret. El 1862 guanya per oposició la càtedra de
llengua castellana i de llatí de l’Institut Balear. Es trasllada amb la família
a Palma, on fixa la seva residència definitiva. El 1869 també imparteix classes
de retòrica i poètica. Publica articles a la premsa confessional catòlica de
Palma com El Centinela, El Tambor, El Suplemento i El Áncora.
També publica col·laboracions a la Revista Balear
i El Museo Balear. Els seus escrits
excel·leixen per l’ús que fa de la ironia i el bon humor. Complits els 75 anys
i després de 38 anys de docència, s’acorda la seva jubilació el novembre del
1900. Un any després, és declarat apte per a la docència a Cadis, però decideix
no abandonar l’illa. Els seus alumnes el consideren un professor competent,
just, exigent i rigorós.
domingo, 25 de mayo de 2014
Joan Lluís Estelrich Perelló (Artà, 12 de febrer de 1856 – Palma, 1923).
Escriptor
i catedràtic d'institut. Cursa el batrxilerat a l’Institut Balear. Estudia dret a la
Universitat de Barcelona i a la de Madrid.
Fa oposicions a càtedra de llengua i literatura d’institut,
que guanya. Exerceix la docència als instituts de Sòria, Cadis (1903-1910) i
Palma (1910-1923). Escriu obres en vers com Primicias
(1884), Estío (1884), Saludos (1887) i Poesías (1900). També escriu anàlisis de crítica literària com Influencia de la lengua y literatura
italiana en la lengua y literatura castellana. En prosa publica Páginas mallorquinas (1912). Tradueix de
l’alemany al castellà obres de Heine, Goethe i Schilller i de l’alemany al
català Història d’Alexandre el gran, de
Quinto Curcio (1925). És membre corresponent de la Real Academia Española
de la Lengua. És acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts
de San Fernando i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Publica articles a
diaris i revistes en els que es manifesta contrari a la Renaixença. Un
carrer de Palma duu el seu nom des del 1926.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)