domingo, 9 de marzo de 2014

Gabriel Alenyà Estarelles (Bunyola, 1744 – Maó, 31 de desembre de 1813)

Prevere. Estudia  filosofia al convent dels franciscans de Palma sota el mestratge de fra Francesc Melis. Es doctora en teologia a Palma i exerceix el ministeri pastoral a diverses parròquies de Mallorca fins que és nomenat prior del monestir de Lluc. Posteriorment, guanya per oposició la rectoria d’es Mercadal (Menorca) i el 1795 la de Santa Maria (Maó), on construeix un orgue monumental, obra dels mestres alemanys Johann Kyburtz i Francis Otter, que aleshores construïen l’orgue de Santa Maria del Pi (Barcelona). L’orgue, que costà 11.200 lliures catalanes, va ser finançat amb aportacions populars i majoritàriament amb recursos personals de Mn. Alenyà. Va ser inaugurat solemnement el 30 de setembre de 1810.

El 2010, amb motiu de la celebració del bicentenari de l’instrument, s’organitzaren diversos actes commemoratius. Mn. Alenyà va ser un home tan apreciat dels menorquins que, poc després de l’ocupació anglesa de l’illa el general britànic Sir Charles Stuart li pregà que tornàs de Mallorca, on havia partit poc abans de la invasió. Té una entrada a la GEM.


Bibliografia

GEM, 1,100.


L’orgue monumental de la parròquia de Santa Maria de Maó

El projecte de construcció de l'orgue monumental de la parròquia de Santa Maria de Maó va ser concebut per Mn.Gabriel Alenyà Estarelles, natural de Bunyola (Mallorca), rector de la parròquia esmentada entre 1795 i 1813, arran de la necessitat de substituir l'antic orgue, que es trobava en tan mal estat que no era possible la seva restauració.

Les gestions per a la seva construcció començaren el 1804. Gabriel Alenyà es posà en comunicació amb els organistes alemanys Johann Kyburtz i Francis Otter, que aleshores construïen l'orgue de la parròquia de Santa Maria del Pi (Barcelona). Amb ells va signar el contracte per a la construcció de l’orgue, el cost del qual va sumar 11.200 lliures catalanes, que el rector Alenyà va abonar majoritàriament a càrrec seu. Solament Kyburtz pogué veure l’obra finalitzada el 1810, ja que Otter havia mort tres anys abans, el 1807.

Un total de 3.006 tubs i 51 registres constitueixen les dimensions de l’orgue en el moment de la seva inauguració. La seva construcció durant la Guerra d’Independència va topar amb nombroses dificultats. El trasllat de les peces des de Barcelona hagué d’evitar els vaixells francesos que patrullaven per la Mediterrània i que varen estar a punt de capturar la nau que portava a Menorca  una partida important de les peces de l’instrument. Gabriel Alenyà no dubtà a demanar l’ajut de l’esquadra britànica i les peces esmentades arribaren a Maó el 29 d’agost de 1809. El nou orgue s’inaugurà solemnement el 30 de setembre de 1810.
Els devuit anys que Gabriel Alenyà va ser rector de Santa Maria de Maó es veren recompensats amb el reconeixement que mereixia. Després del seu traspàs el 31 de desembre de 1813, els feligresos varen voler que rebés sepultura a l’església que havia regit a Maó. Erigiren un monument a la seva memòria a la capella del Santíssim amb una làpida en la que l’escultor Miquel Comes hi gravà l’epitafi que encara ara es pot llegir: "Sus muchas virtudes, talentos y méritos y, en especial, su ardiente caridad con los pobres y esmero en el adorno y lucimiento de este santo templo, le hacen muy acreedor a las lágrimas y eterna gratitud de los mahoneses". Durant la Guerra Civil les restes del rector Alenyà varen ser extretes del monument i dispersades.

Al llarg del temps l’orgue ha estat objecte de diverses restauracions i d'algunes modificacions. El 2010 es va celebrar el segon centenari de l'orgue amb diversos actes de gran solemnitat.


Orgue de Santa Maria de Maó





Bibliografia

Gabriel JULIÀ SEGUÍ, "L'orgue de Santa Maria: una història de dos segles".