lunes, 28 de julio de 2014

Màrius Verdaguer Travessí (Maó, Menorca, 13 de juny de 1885 – Barcelona, 7 de novembre de 1963)

Escriptor, periodista i traductor. Els primers anys de vida venen marcats pels canvis de residència a causa dels trasllats del pare, Magí Verdaguer i Callís, catedràtic de llengua llatina d’institut. Entre el 1885 i el 1892 pare passa per Maó, Segovia,, Logronyo, Tarragona i Barcelona. El 1893 fixa la residència a Palma. Cursa el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció de 1896-1902. El 1902 comença a estudiar dret com a alumne lliure i s’examina a la Universitat de Barcelona. Alterna els estudis de dret amb els de filosofia i lletres i els de magisteri. El 1905 obté el títol de mestre. Comença a escriure professionalment i el 1910 guanya el premi dels Jocs Florals de Palma. Freqüenta la Casa dels Poetes, on es troba amb Joaquim Mir, Santiago Rossinyol, Rubén Darío, Enric Granados, Baltasar Samper, etc. 

El 1912 es trasllada a Barcelona i obté la llicenciatura en dret (1914). Publica col·laboracions al diari Las Noticias i a la secció internacional de El Día Gráfico. El 1920 aconsegueix un contracte fix i passa a la secció literària. És director literari de l’editorial Lux i de la revista literària Mundo Ibérico (1927). Miquel dels Sant Oliver li facilita la incorporació a la redacció de La Vanguardia. Escriu La isla de Oro (1926), El marido, la mujer y su sombra (1927), Piedras y viento (1928), Tres pipas (1929), Un verano en Mallorca (1959), etc. Escriu algunes obres biogràfiques com Vida de Aldonza Lorenzo, Ana Grigorievna, segunda mujer de Dostoiewski (1937) i algunes peces de teatre. També fa algunes traduccions de Thomas Mann, Stephan Zweig, Giovanni Papini, Goethe, Jünger, etc. Durant la guerra civil el seu fill Magí és mobilitzat i mai no torna a casa. 

El 1939 és detingut a la seu de La Vanguardia i sotmès a un expedient de depuració de responsabilitats polítiques que el duu nou mesos a la presó, fins que s’arxiva l’expedient. El 1940 torna a Mallorca i es posa a treballar a la companyia d’assegurances Mare Nostrum com a secretari del conseller delegat Joan Pallicer. El 1945 mor l’esposa, Concepció Noguera, i a ell li diagnostiquen un parkinson. Casat amb segones núpcies amb Carme Llompart, continua escrivint amb el suport de l’esposa com a secretària. Publica La ciudad desvanecida (1953) i Medio siglo de vida íntima barcelonesa (1957). Col·labora amb Diario de Mallorca, Baleares, Revista de Occidente, la revista barcelonina Destino, etc. El 1958 torna a Barcelona i s’instal·la a Sarrià, on mor el 1963 als 78 anys.

El 1962 l’Ajuntament de Maó li dedica un carrer i el nomena fill il·lustre. El 1985, amb motiu del centenari del seu naixement, la Revista de Menorca li dedica un monogràfic. El 2013, amb motiu del 50 aniversari del seu traspàs, se li dedica un homenatge amb diversos actes a Palma.


No hay comentarios:

Publicar un comentario