Miquel Massutí Alzamora (Felanitx, Mallorca, 1902 - Palma, 11 de febrer de 1950)

Biòleg i pedagog. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma, on es titula (1918). Es llicencia en ciències naturals a la Universitat de Barcelona (1924). Tot seguit s’incorpora com a investigador al Laboratori Oceanogràfic de Palma. És president de l’Associació per la Cultura  de Mallorca (1932-1934). Militant del partit republicà federal, signa el document Resposta al missatge dels catalans. Quan es produeix l’aixecament miliar del 36, és professor interí de ciències naturals de l’Institut de Palma. Aviat és detingut i enviat a Can Mir. A més, la Comissió depuradora de docents el sanciona amb la no renovació del seu contracte de docència a l’Institut com a sanció per haver signat la resposta al missatge dels catalans. Alliberat, el 1940 és nomenat director del Laboratori Oceanogràfic de Palma (1940-1950). El 1942 es doctora a la Universitat Complutense, el 1943 és nomenat magister de la Mioricensis Schola Lullistica i el 1944 és professor ajudant de l’Institut de Biologia Aplicada del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. El 17 de febrer del 1925 dóna a la seu de l’Associació per la Cultura de Mallorca una conferència sobre l’origen marí de la vida, que causa polèmica amb la jerarquia eclesiàstica. Participa en la fundació de la Societat d’Història Natural de les Balears. Publica Introducción al estudio del plancton marino (1950) amb col·laboració amb Ramon Margalef. Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. Mor a Palma als 47 anys.