Joan Gamundí Penya (Deià, 1790 c. – Palma, 22 d’abril de 1842)

Canonista i filòsof. De posicions lliberals progressistes, és catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca fins que és suprimida. Entre 1836 i 1842 ocupa la càtedra de filosofia (lògica, principis de gramàtica, filosofia moral i fonaments de la religió) de l’Institut Balear. En restaurar-se la Universitat Literària de Mallorca n’és nomenat rector (1840-1842). Com a prevere, és beneficiat de la parròquia de Sant Miquel, de Palma. Doctor en dret canònic, és rector del Seminari diocesà fins que és suprimit. Dirigeix la Biblioteca Pública i la comissió per a la recollida dels llibres i antiguitats dels convents suprimits per la desamortització. Escriu l’obra Nociones elementales de ideología y lógica redactadas por los mejores autores (1837), on explica la tesi del sensisme en voga, consistent a defensar que l’experiència obtinguda a través dels sentits és la única font de coneixement. Mor als 53 anys.

Bibliografia

GEM, 6, 149.

Antoni PLANAS ROSSELLÓ. La Universidad Literaria Balear (1840-1842); un intento fallido de restauración de los estudios universitarios en Mallorca, CIAN, 14/2, pàg. 295-316, Palma, 2011.

Sebastià TRIAS MERCANT. Breve historia e ideología del Instituto, pròleg de "Las Orlas", Joan Pla García, P. i P. ed., pàg. inicials s/n., Palma, 1989.