lunes, 16 de septiembre de 2013

Alceu Ribeiro Mendiondo (El Catalán, Artigas, Uruguai, 13 de desembre de 1919 - Palma, Mallorca, Espanya, 22 de novembre de 2013)

Pintor, escultor, dibuixant i muralista. Neix a la finca “El Catalán”, situada a 35 km d’Artigas. El pare, membre d’una família de llarga tradició ramadera, explota les pastures i cria ovelles i vaques. Alceu i el seu germà Edgardo col·laboren amb les feines de la família mentre van a les classes de l’escola situada a uns 12 km de la finca. Tenen un germà major, Teófilo, i una germana menor, Nefer Noel. Alceu és el segon dels germans i Edgardo el tercer.

Amb l’ajut d’una beca de la Intendència d’Artigas, Alceu i Edgardo es traslladen a Montevideo (1939) i comencen els estudis de pintura amb el pintor Joaquim Torres Garcia. L’etapa de formació es perllonga durant uns 10 anys, per bé que participen en les exposicions del Taller Torres Garcia i en les exposicions dels Salons Nacionals i dels Salons Municipals de Montevideo, on obté premis d’adquisició i altres. El 1945 acaba els estudis, per bé que decideix continuar assistint a les classes de Torres Garcia, cosa que fa fins al 1949, quan aquest mor. Entre les obres que venen i els premis que obtenen inicien l’etapa professional, que permet a Alceu contreure matrimoni amb Maria Josefina Dighiero.

El 1949 neix el seu fill Diego i mor Torres Garcia. Funda i dirigeix l’Escola Municipal de Belles Arts “El Molino” (Montevideo), que imparteix classes de pintura i organitza concerts, conferències, projeccions de cinema i altres activitats culturals. Alhora rep encàrrecs per a la realització de murals, la relació dels quals s’ofereix més avall. El 1954 l’escola-taller canvia d’ubicació i s’instal·la en uns locals amb un aforament per a més de 200 persones. La continuïtat de les activitats culturals fa que esdevingui un centre actiu i mobilitzador. Alceu pinta, exposa, obté premis i fa murals. El 1963 fa exposicions a països de Sud-amèrica i decideix visitar Europa (França, Itàlia, Espanya, Holanda,…) i altres països com Colòmbia, EUA, Argentina., Brasil, Veneçuela, etc. Hi va comissionat per la Universitat de Montevideo per reunir bibliografia i informació sobre temes de pintura. El 1962 ingressa com a professor titular de dibuix i pintura a la Universitat del Treball (Montevideo) amb una comesa que té una durada de 8 anys (1962-1970).

El 1973 Edgardo que té obert un taller a Palma (Mallorca) li demana que se’n faci càrrec temporalment. Alceu, vídu, accepta i es trasllada a Mallorca (1974). El 1975 exposa a la Galeria Blanes i obté el tercer premi del II Certamen Internacional de pintura de la Caixa d’Estalvis de les Balears ‘Sa Nostra’. Viatja entre Palma i Montevideo sovint. Exposa a Montevideo, a l’Hotel Formentor (Pollença) i a la Galeria Blanes (Palma). El 1979 es casa amb Isabel, mallorquina, i fixa la residència definitiva a Palma. El març de 1984 neix el seu segon fill, Oscar. El 1985 exposa a la Galeria Bearn (Palma) obres realitzades amb fustes, retrats, natures mortes, composicions amb figura i paisatges. El 1988 torna a exposar a la Galeria Bearn composicions amb fustes. El 1989 exposa a la Torre de ses Puntes (Manacor) i per primera vegada exposa a Madrid, a la Galeria Dacal.

El 1991 es presenta a la sala Guillem Mesquida, del Centre Cultural de la Misericòrdia, una exposició antològica de l’obra feta a Mallorca. El 1996 l’Ajuntament de Palma li dedica una exposició al Casal Solleric que titula “Pintura construïda”, a la que presenta alguns treballs escultòrics de ferro i de fusta. El 19 de desembre de 2002 és proclamat ciutadà il·lustre de la ciutat de Montevideo per la Intendència de Montevideo. El 2007 s’aixeca a Artigas una escultura seva de 3 metres d’alçada feta en ferro, que és descoberta amb una solemne cerimònia oficial a la que assisteix l’artista. El 2009 l’Ajuntament de Palma li comana una escultura, o figura constructiva, de ferro i de gran format, que dedica al músic Jaume Mas Porcel (1909-1993) i la situa en els jardins que hi ha davant l’edifici del Conservatori de Música (Palma).

La seva pintura naturalista (paisatges urbans i rurals, retrats i composicions figuratives) suma línies que divideixen l’espai en plans que s’estructuren de manera constructiva, equilibrada i ben organitzada. Esquematitza i simplifica les formes de manera que adopten sovint aspectes de caire abstracte, tot prescindint de tot allò que no és estrictament necessari. Reflecteix influències dels pintors catalano-uruguaians Joaquim Torres Garcia (1874-1949) i Rafel Barradas (1890-1929). La pintura constructivista, centrada sobretot en natures mortes i paisatges portuaris, fa ús d’un llenguatge eminentment auster i sobri, que ordena les parts en conjunts construïts de manera harmònica i equilibrada, sobre superfícies planes, exemptes de perspectiva i, per tant, de profunditat. L’ús del color oscil·la des de composicions grises en les que l’element més important ve donat per les formes, fins a combinacions en les que els colors fan ostentació d’intensitat, contrastos i vibracions. En una posició intermèdia se situa la major part dels seus treballs que disposen els colors amb sobrietat i mesura gràcies a l’ús de tonalitats preferentment neutres o properes a la neutralitat. Sovint fa ús de superposicions de fuster a la manera de collages, que aporten relleus, defineixen parts del dibuix o les complementen aportant-hi un gratificant sentit tàctil. De vegades les fustes adquireixen independència i constitueixen per elles mateixes un element plàstic amb vida pròpia, sigui una figura, un perfil o fins i tot un santcrist. Amb la mateixa mentalitat constructiva, fa de vegades escultures amb ferro o fusta de mides petites, mitjanes o grans, com l’erigida a Artigas (Uruguai), de 3 metres d’alçada. Cal no oblidar la inserció de números i altres signes a les seves obres amb el propòsit d’aportar-hi sensacions d’interrogació i reflexió. Prefereix les tintes acríliques a l’oli.

Hi ha obra seva al Museu Nacional de Belles Arts de Montevideo, Museu Municipal de Juan Manuel Blanes (Montevideo), Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, Museu de Lugo, Museu de Sant Petersburg (Rússia), Museu Zea (Medellín), Museu Nacional de Sao Paulo (Brasil), Parlament de les Illes Balears, fons d’art del Govern de les Illes Balears, fons d’art del Consell Insular de Mallorca, col·lecció de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, altres col·leccions institucionals i col·leccions privades d’Uruguai, Argentina, Brasil, Colòmbia, Veneçuela, Txèquia, Alemanya, Espanya i altres països. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Per encàrrecs d'institucions públiques realitza el retrat oficial de Jeroni Albertí, president del C.G.I., per al Consolat de Mar (Palma), seu del Govern de les Illes Balears; el de Cristòfol Soler Cladera, president  del Parlament, per a la galeria de presidents del Parlament de les Illes Balears; el de l'arquitecte Guillem Fortesa Pinya, alcalde de Palma, per a la galeria de Fills Il·lustres de l'Ajuntament de Palma i altres.

L'agost de 2013 se sent fatigat i redueix el ritme de feina. Passen les setmanes i no troben la causa del seu malestar. L'octubre és ingressat a la Clínica Planas i li diagnostiquen un emfisema pulmonar. Torna a casa seva fins que la situació s'agreuja i és ingressat del nou a la Planas. Acompanyat de l'esposa i dels dos fills, mor el 22 de novembre, tres setmanes abans de fer els 94 anys. La família i els amics li dediquen una missa funeral a la parròquia de Sant Miquel de Palma. Reposa en el cementiri de Palma.

El seu germà Edgardo Ribeiro Mendiondo (El Catalán, Artigas, Uruguai, 13 d’octubre de 1921 – Maldonado, Uruguai, 22 de febrer de 2006) estudia dibuix i pintura a l’escola-taller de Joaquim Torres-Garcia (1939-1945) a Montevideo (Uruguai). Entre 1973 i 1989 resideix a Palma, on funda el taller Ribeiro, escola de pintura que després dirigeix el seu germà Alceu. La seva pintura, de caràcter naturalista, tracta paisatges de muntanya, perspectives urbanes i indrets costaners. Mor a Uruguai el 2006 als 84 anys.

Bibliografía bàsica (selecció)

CATÀLEG-2006, “Alceu Ribeiro, retrospectiva”, Exposició al Casal Solleric, abril-juny de 2006, Ajuntament de Palma i CAM, Palma, 2006.

Jaume POMAR, “Alceu Ribeiro, la persistència de l’art constructiu”, Catàleg-2006, pàg. 11-45.

Guillem FRONTERA, “Immune al furor de l’originalitat”, Catàleg-2006, pàg. 47-49.

CATÀLEG- 1996, “Alceu Ribeiro: pintura construïda”, Exposició al Casal Solleric, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.

Cristina ROS, “Ribeiro Mendiondo, Alceu”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 122-125, Promomallorca ed., Palma, 1996.

CATÀLEG-1991, “Alceu Ribeiro”, Exposició al Centre Cultural de la Misericòrdia, Consell Insular de Mallorca, Palma, 1991.

CATÀLEG-1991 A, “Alceu Ribeiro”, Exposicions a Lleida (novembre) i a Tarragona (desembre), Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona, Institut d’Estudis Ilerdencs i Generalitat de Catalunya, Lleida, 1991.

Joan Carles GOMIS, “Alceu Ribeiro o la passió per l’estructura”, Catàleg-1991.

Aina BIBILONI FERRER, “Alceu Ribeiro, un món construït”, Catàleg-1991.

Llorenç CAPELLÀ, “Alceu Ribeiro, sesentón y vitalista”, Brisas, núm. 173, pàg. 18-21, Palma, 12-VIII-1990.

Camilo J. CELA CONDE, “El color de la montaña”, Catálogo exposición febrer-març de 1990, Galeria Dacal, Madrid.

Guillem FRONTERA, “Alceu Ribeiro, semblant a si mateix”, Catàleg de l’exposició a la Torre de ses Puntes, novembre de 1989, Manacor.

Josep MELIÀ, “Entre el blavet i el mangra”, Catàleg de l’exposició a Galeria Bisart, maig-juny, Palma, 1991.

GEM, 14, 283.



Bibliografía. Diaris

Josep JAUME, “Alceu Ribeiro, pintor”, Entrevista, Diario de Mallorca, 22-X-1995.

Martín GARRIDO, “Alceu Ribeiro: ‘la pintura aún sigue siendo un gran interrogante para mi”, pàg. 27, Baleares, 17-III-1995.

Mariana DÍAZ, “Alceu Ribeiro, dos décadas iniciando a pintores”, Actual (suplement), Diario de Mallorca, 10-X-1994.

Beatriu BARON, “Alceu Ribeiro, grandesa i senzillesa”, pàg. 30, La Nau, 26-VIII-1994.

Joan Carles GOMIS, “Alceu Ribeiro; la honestidad como bandera”, pàg. 26, Última Hora, 4-VIII-1993.

Rafel PERELLÓ PARADELO, “”A. Ribeiro”, Última Hora, pàg. 36, 29-V-1991.

Margalida CAPELLÀ, “Alceu Ribeiro, pintor”, Suplement d’Última Hora, pàg. VI i VII, 26-V-1991.

Josep MELIÀ, “Alceu Ribeiro”, Última Hora, pàg. 32, 17-II-1991.

Cristina ROS, “Revisando la obra de Ribeiro”, Suplement de Cultura, Diario de Mallorca, 8-II-1991.

Damià RAMIS, “El maestro Alceu Ribeiro, la otra mágica forma de crear”, Baleares, 27-V-1991.

Damià RAMIS, “Alceu Ribeiro, estructura i ritmo del arte”, Baleares, pàg. 32, 3-XI-1989.



Pintures murals

1944       Hospital de Saint-Bois, Montevideo (100 x 260 cm)
1949       Palau de la Llum, Montevideo (mosaic de 300 x 600 cm)
1950       Sindicat Mèdic de l’Uruguai, Montevideo (mosaic de 300 x 600)
1951       Hipódromo de las Piedras, Canelones, Uruguai (amb Julio
               Uruguay Alpuy i Jonio Montel)
1954       Sindicat Mèdic, Montevideo ((mosaic de 300 x 600 cm)
1959       Residència de Basilio Bernat, Punta del Este (edifici derruït)
1960       Edifici Nautilus, Pocitos, Uruguai (100 x 600 cm)
1960 ca.  Balneari Atlántida, Canelones, Uruguai (mural de ferralla de ferro)
1961       Edifici Malecón, Montevideo (100 x 600 cm)
1962       Edifici Seré, Montevideo (mural en bronze) (180 x 200 cm)
               Altar major de l’església de les Germanes Carmelitanes (mural en bronze)



Exposicions individuals

1953     Facultat d’Arquitectura, Universitat de Montevideo
1959     Galeria Zuloaga y Monegal, Montevideo
1962     Galeria Montevideo, Montevideo
1963     Galeria Montevideo, Montevideo
            Museu  Zea, Medellín, Colòmbia
1967     Galería Myfair, Washington
1968     Galeria Albini, Buenos Aires, Argentina
1968-1972     Exposa a Argentina, Brasil, Colòmbia, EUA,
                       França, Holanda i Veneçuela.
1969     Galeria Moretti, Montevideo
1971     Galeria Pinto, Montevideo
            Galeria Moretti, Montevideo
            Galeria Río de la Plata, Montevideo
            Galeria Zuloaga y Monegal, Montevideo
1975     Galeria Blanes, Palma
1976     Galeria Blanes, Palma
1977     Casa de la Cultura, Sóller
             Hotel Formentor, Pollença
1978      Hotel Formentor, Pollença
1985      Galeria Bearn, Palma
             Galeria Moretti, Montevideo
1988      Galeria Bearn, Palma
1989      Torre de ses Puntes, Manacor
1990      Galeria Dacal, Madrid, febrer
             Sala de Cultura de Sa Nostra, Eivissa
             Galeria d’Art Urbe, Alcúdia
             Galeria d’Art Soterrani, Manacor, octubre-novembre
1991      Sala Guillem Mesquida, Palma
             Institut d’Estudis Ilerdencs,  Lleida
             Sala Pati del Palau de la Diputació de Tarragona, Tarragona
             Galeria Alemanya-Ibero-Americana, Frankfurt
             Galeria Bisart, Palma
1993      Galeria Art Sud, Toulouse, França
             Galeria Urbe, Alcúdia
             Sala d’exposicions, s’Agrícola, Manacor
1996      Casa de Galícia, Madrid
1997      Casal Solleric, Palma
             Galeria Citania, Santiago de Compostela
1998      Sala Dalmau, Barcelona
2000      Sala Dalmau, Barcelona
2002      Centre Cultural, Fundació Caixa de Terrassa, Barcelona
2006      Casal Solleric, Palma
2010      Sala Dalmau, Barcelona, octubre-novembre

Exposicions d'homenatge
2014       Sala Dalmau, Homenatge a Alceu Ribeiro, novembre, Barcelona