Pintor, escultor, dibuixant i muralista. Neix a la finca
“El Catalán”, situada a 35 km
d’Artigas. El pare, membre d’una família de llarga tradició ramadera, explota
les pastures i cria ovelles i vaques. Alceu i el seu germà Edgardo col·laboren
amb les feines de la família mentre van a les classes de l’escola situada a uns
12 km de
la finca. Tenen
un germà major, Teófilo, i una germana menor, Nefer Noel. Alceu és el segon
dels germans i Edgardo el tercer.
Amb l’ajut d’una beca de la Intendència
d’Artigas, Alceu i Edgardo es traslladen a Montevideo (1939) i comencen els
estudis de pintura amb el pintor Joaquim Torres Garcia. L’etapa de formació es perllonga
durant uns 10 anys, per bé que participen en les exposicions del Taller Torres
Garcia i en les exposicions dels Salons Nacionals i dels Salons Municipals de
Montevideo, on obté premis d’adquisició i altres. El 1945 acaba els estudis,
per bé que decideix continuar assistint a les classes de Torres Garcia, cosa
que fa fins al 1949, quan aquest mor. Entre les obres que venen i els premis
que obtenen inicien l’etapa professional, que permet a Alceu contreure
matrimoni amb Maria Josefina Dighiero.
El 1949 neix el seu fill Diego i mor Torres Garcia. Funda i dirigeix l’Escola Municipal de Belles Arts “El Molino” (Montevideo), que imparteix classes de pintura i organitza concerts, conferències, projeccions de cinema i altres activitats culturals. Alhora rep encàrrecs per a la realització de murals, la relació dels quals s’ofereix més avall. El 1954 l’escola-taller canvia d’ubicació i s’instal·la en uns locals amb un aforament per a més de 200 persones. La continuïtat de les activitats culturals fa que esdevingui un centre actiu i mobilitzador. Alceu pinta, exposa, obté premis i fa murals. El 1963 fa exposicions a països de Sud-amèrica i decideix visitar Europa (França, Itàlia, Espanya, Holanda,…) i altres països com Colòmbia, EUA, Argentina., Brasil, Veneçuela, etc. Hi va comissionat per la Universitat de Montevideo per reunir bibliografia i informació sobre temes de pintura. El 1962 ingressa com a professor titular de dibuix i pintura a la Universitat del Treball (Montevideo) amb una comesa que té una durada de 8 anys (1962-1970).
El 1949 neix el seu fill Diego i mor Torres Garcia. Funda i dirigeix l’Escola Municipal de Belles Arts “El Molino” (Montevideo), que imparteix classes de pintura i organitza concerts, conferències, projeccions de cinema i altres activitats culturals. Alhora rep encàrrecs per a la realització de murals, la relació dels quals s’ofereix més avall. El 1954 l’escola-taller canvia d’ubicació i s’instal·la en uns locals amb un aforament per a més de 200 persones. La continuïtat de les activitats culturals fa que esdevingui un centre actiu i mobilitzador. Alceu pinta, exposa, obté premis i fa murals. El 1963 fa exposicions a països de Sud-amèrica i decideix visitar Europa (França, Itàlia, Espanya, Holanda,…) i altres països com Colòmbia, EUA, Argentina., Brasil, Veneçuela, etc. Hi va comissionat per la Universitat de Montevideo per reunir bibliografia i informació sobre temes de pintura. El 1962 ingressa com a professor titular de dibuix i pintura a la Universitat del Treball (Montevideo) amb una comesa que té una durada de 8 anys (1962-1970).
El 1973 Edgardo que té obert un taller a Palma
(Mallorca) li demana que se’n faci càrrec temporalment. Alceu, vídu, accepta i
es trasllada a Mallorca (1974). El 1975 exposa a la Galeria Blanes i
obté el tercer premi del II Certamen Internacional de pintura de la Caixa
d’Estalvis de les Balears ‘Sa
Nostra’. Viatja entre Palma i Montevideo sovint. Exposa a Montevideo, a l’Hotel
Formentor (Pollença) i a la
Galeria Blanes (Palma). El 1979 es casa amb Isabel, mallorquina,
i fixa la residència definitiva a Palma. El març de 1984 neix el seu segon fill, Oscar.
El 1985 exposa a la
Galeria Bearn (Palma) obres realitzades amb fustes, retrats,
natures mortes, composicions amb figura i paisatges. El 1988 torna a exposar a la Galeria Bearn
composicions amb fustes. El 1989 exposa a la Torre de ses Puntes
(Manacor) i per primera vegada exposa a Madrid, a la Galeria Dacal.
El 1991 es presenta a la sala Guillem Mesquida ,
del Centre Cultural de la Misericòrdia, una exposició antològica de l’obra feta
a Mallorca. El 1996 l’Ajuntament de Palma li dedica una exposició al Casal Solleric que titula
“Pintura construïda”, a la que presenta alguns treballs escultòrics de ferro i
de fusta. El 19 de desembre de 2002 és proclamat ciutadà il·lustre de la ciutat
de Montevideo per la Intendència de Montevideo. El 2007 s’aixeca a Artigas una
escultura seva de 3 metres
d’alçada feta en ferro, que és descoberta amb una solemne cerimònia oficial a
la que assisteix l’artista. El 2009 l’Ajuntament de Palma li comana una
escultura, o figura constructiva, de ferro i de gran format, que dedica al
músic Jaume Mas Porcel (1909-1993) i la situa en els jardins que hi ha davant
l’edifici del Conservatori
de Música (Palma).
La seva pintura naturalista (paisatges urbans
i rurals, retrats i composicions figuratives) suma línies que divideixen
l’espai en plans que s’estructuren de manera constructiva, equilibrada i ben
organitzada. Esquematitza i simplifica les formes de manera que adopten sovint
aspectes de caire abstracte, tot prescindint de tot allò que no és estrictament
necessari. Reflecteix influències dels pintors catalano-uruguaians Joaquim
Torres Garcia (1874-1949) i Rafel Barradas (1890-1929). La pintura
constructivista, centrada sobretot en natures mortes i paisatges portuaris, fa
ús d’un llenguatge eminentment auster i sobri, que ordena les parts en conjunts
construïts de manera harmònica i equilibrada, sobre superfícies planes,
exemptes de perspectiva i, per tant, de profunditat. L’ús del color oscil·la
des de composicions grises en les que l’element més important ve donat per les
formes, fins a combinacions en les que els colors fan ostentació d’intensitat,
contrastos i vibracions. En una posició intermèdia se situa la major part dels
seus treballs que disposen els colors amb sobrietat i mesura gràcies a l’ús de
tonalitats preferentment neutres o properes a la neutralitat. Sovint
fa ús de superposicions de fuster a la manera de collages, que aporten relleus,
defineixen parts del dibuix o les complementen aportant-hi un gratificant
sentit tàctil. De vegades les fustes adquireixen independència i constitueixen
per elles mateixes un element plàstic amb vida pròpia, sigui una figura, un
perfil o fins i tot un santcrist. Amb la mateixa mentalitat constructiva, fa de
vegades escultures amb ferro o fusta de mides petites, mitjanes o grans, com
l’erigida a Artigas (Uruguai), de 3 metres d’alçada. Cal no oblidar la inserció
de números i altres signes a les seves obres amb el propòsit d’aportar-hi
sensacions d’interrogació i reflexió. Prefereix les tintes acríliques a l’oli.
Hi ha obra seva al Museu Nacional de Belles
Arts de Montevideo, Museu
Municipal de Juan Manuel Blanes (Montevideo), Museo de Arte
Contemporáneo de Madrid, Museu de Lugo, Museu de Sant Petersburg (Rússia), Museu
Zea (Medellín), Museu Nacional de Sao Paulo (Brasil), Parlament de les Illes
Balears, fons d’art del Govern de les Illes Balears, fons d’art del Consell Insular de Mallorca ,
col·lecció de la Caixa de les Balears
‘Sa Nostra’, altres col·leccions institucionals i
col·leccions privades d’Uruguai, Argentina, Brasil, Colòmbia, Veneçuela, Txèquia,
Alemanya, Espanya i altres països. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia
de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Per encàrrecs d'institucions públiques realitza el retrat oficial de Jeroni Albertí, president del C.G.I., per al Consolat de Mar (Palma), seu del Govern de les Illes Balears; el de Cristòfol Soler Cladera, president del Parlament, per a la galeria de presidents del Parlament de les Illes Balears; el de l'arquitecte Guillem Fortesa Pinya, alcalde de Palma, per a la galeria de Fills Il·lustres de l'Ajuntament de Palma i altres.
L'agost de 2013 se sent fatigat i redueix el ritme de feina. Passen les setmanes i no troben la causa del seu malestar. L'octubre és ingressat a la Clínica Planas i li diagnostiquen un emfisema pulmonar. Torna a casa seva fins que la situació s'agreuja i és ingressat del nou a la Planas. Acompanyat de l'esposa i dels dos fills, mor el 22 de novembre, tres setmanes abans de fer els 94 anys. La família i els amics li dediquen una missa funeral a la parròquia de Sant Miquel de Palma. Reposa en el cementiri de Palma.
El seu germà Edgardo Ribeiro Mendiondo (El Catalán, Artigas, Uruguai, 13
d’octubre de 1921 – Maldonado, Uruguai, 22 de febrer de 2006) estudia dibuix i
pintura a l’escola-taller de Joaquim Torres-Garcia (1939-1945) a Montevideo
(Uruguai). Entre 1973 i 1989 resideix a Palma, on funda el taller Ribeiro, escola de
pintura que després dirigeix el seu germà Alceu. La seva pintura, de caràcter
naturalista, tracta paisatges de muntanya, perspectives urbanes i indrets
costaners. Mor a Uruguai el 2006 als 84 anys.
Bibliografía bàsica (selecció)
CATÀLEG-2006, “Alceu Ribeiro, retrospectiva”,
Exposició al Casal
Solleric , abril-juny de 2006, Ajuntament de Palma i CAM,
Palma, 2006.
Jaume POMAR, “Alceu Ribeiro, la persistència
de l’art constructiu”, Catàleg-2006, pàg. 11-45.
Guillem FRONTERA, “Immune al furor de
l’originalitat”, Catàleg-2006, pàg. 47-49.
CATÀLEG- 1996, “Alceu Ribeiro: pintura
construïda”, Exposició al Casal
Solleric , Ajuntament de Palma, Palma, 1996.
Cristina ROS, “Ribeiro Mendiondo, Alceu”, ‘La
Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 122-125, Promomallorca ed., Palma,
1996.
CATÀLEG-1991, “Alceu Ribeiro”, Exposició al
Centre Cultural de la Misericòrdia, Consell Insular de Mallorca ,
Palma, 1991.
CATÀLEG-1991 A , “Alceu Ribeiro”, Exposicions a Lleida
(novembre) i a Tarragona (desembre), Diputació de Lleida, Diputació de
Tarragona, Institut d’Estudis Ilerdencs i Generalitat de Catalunya, Lleida,
1991.
Joan Carles GOMIS , “Alceu Ribeiro o la passió per
l’estructura”, Catàleg-1991.
Llorenç CAPELLÀ, “Alceu Ribeiro, sesentón y
vitalista”, Brisas, núm. 173, pàg.
18-21, Palma, 12-VIII-1990.
Guillem FRONTERA, “Alceu Ribeiro, semblant a
si mateix”, Catàleg de l’exposició a la Torre de ses Puntes ,
novembre de 1989, Manacor.
Josep MELIÀ, “Entre el blavet i el mangra”,
Catàleg de l’exposició a Galeria Bisart, maig-juny, Palma, 1991.
GEM, 14, 283.
Bibliografía. Diaris
Beatriu BARON, “Alceu Ribeiro, grandesa i
senzillesa”, pàg. 30, La Nau,
26-VIII-1994.
Joan Carles GOMIS , “Alceu Ribeiro; la honestidad como
bandera”, pàg. 26, Última Hora ,
4-VIII-1993.
Margalida CAPELLÀ, “Alceu Ribeiro, pintor”, Suplement d’Última Hora , pàg. VI i
VII, 26-V-1991.
Josep MELIÀ, “Alceu Ribeiro”, Última
Hora , pàg. 32, 17-II-1991.
Cristina ROS, “Revisando la obra de Ribeiro”,
Suplement de Cultura, Diario de Mallorca , 8-II-1991.
Damià RAMIS, “El maestro Alceu Ribeiro, la
otra mágica forma de crear”, Baleares,
27-V-1991.
Damià RAMIS, “Alceu Ribeiro, estructura i
ritmo del arte”, Baleares, pàg. 32,
3-XI-1989.
Pintures murals
1944 Hospital de Saint-Bois, Montevideo (100 x 260 cm )
1949 Palau de la Llum, Montevideo (mosaic de 300
x 600 cm )
1950 Sindicat Mèdic de l’Uruguai, Montevideo
(mosaic de 300 x 600)
1951 Hipódromo de las Piedras, Canelones,
Uruguai (amb Julio
Uruguay Alpuy i Jonio Montel)
1954 Sindicat Mèdic, Montevideo ((mosaic de 300 x
600 cm )
1959 Residència de Basilio Bernat, Punta del Este
(edifici derruït)
1960
Edifici Nautilus, Pocitos, Uruguai (100 x 600 cm )
1960 ca.
Balneari Atlántida, Canelones, Uruguai (mural de ferralla de ferro)
1961 Edifici Malecón, Montevideo (100 x 600 cm )
1962
Edifici Seré, Montevideo (mural en bronze) (180 x 200 cm )
Altar major de l’església de les Germanes Carmelitanes (mural en bronze)
Exposicions individuals
1953
Facultat d’Arquitectura, Universitat de Montevideo
1959
Galeria Zuloaga y Monegal, Montevideo
1962
Galeria Montevideo, Montevideo
1963
Galeria Montevideo, Montevideo
Museu Zea, Medellín, Colòmbia
1967
Galería Myfair, Washington
1968
Galeria Albini, Buenos Aires, Argentina
1968-1972
Exposa a Argentina, Brasil, Colòmbia, EUA,
França, Holanda i
Veneçuela.
1969
Galeria Moretti, Montevideo
1971 Galeria Pinto , Montevideo
Galeria Moretti, Montevideo
Galeria Río de la Plata, Montevideo
Galeria Zuloaga y Monegal, Montevideo
1975
Galeria Blanes, Palma
1976
Galeria Blanes, Palma
1977
Casa de la Cultura, Sóller
Hotel Formentor, Pollença
1978
Hotel Formentor, Pollença
1985 Galeria Bearn, Palma
Galeria Moretti, Montevideo
1988 Galeria Bearn, Palma
1989 Torre de ses Puntes ,
Manacor
1990 Galeria Dacal, Madrid, febrer
Sala de Cultura de Sa Nostra, Eivissa
Galeria d’Art Urbe, Alcúdia
Galeria d’Art Soterrani, Manacor, octubre-novembre
1991 Sala Guillem Mesquida, Palma
Institut d’Estudis Ilerdencs,
Lleida
Sala Pati del Palau de la Diputació
de Tarragona, Tarragona
Galeria Alemanya-Ibero-Americana, Frankfurt
Galeria Bisart, Palma
1993 Galeria Art
Sud, Toulouse, França
Galeria Urbe, Alcúdia
Sala d’exposicions, s’Agrícola, Manacor
1996 Casa de Galícia, Madrid
1997 Casal Solleric ,
Palma
Galeria Citania, Santiago de Compostela
1998 Sala Dalmau, Barcelona
2000 Sala Dalmau, Barcelona
2002 Centre Cultural, Fundació Caixa de Terrassa, Barcelona
2006 Casal Solleric ,
Palma
2010 Sala Dalmau, Barcelona, octubre-novembre
Exposicions d'homenatge
2014 Sala Dalmau, Homenatge a Alceu Ribeiro, novembre, Barcelona
Exposicions d'homenatge
2014 Sala Dalmau, Homenatge a Alceu Ribeiro, novembre, Barcelona