viernes, 13 de septiembre de 2013

John Singer Sargent (Florència, Itàlia, 12 de gener de 1856 – Londres, 14 d’abril de 1925)

Pintor. Fill de FitzWilliam Sargent, metge especialista en cirurgia ocular, natural de Massachussets (EUA), resident a París, retingut un temps a causa d’una epidèmia de pesta a Florència, i de Mary Singer, adquireix una educació internacional. Estudia a l’Acadèmia de Florència i a París, on és deixeble de Carolus Duran. Als 23 anys visita Madrid (1879) per conèixer directament i estudiar la pintura de Velázquez (1598-1660). Posteriorment visita Haarlem per conèixer directament i estudiar l’obra de Frans Hals (1580-1666).

John S. Sargent, Vista de Mallorca, llapis i aquarel·la, 1908

Influït per Velázquez, Hals i Manet, s’especialitza en retrats de persones de l’aristocràcia i de l’alta societat de la seva època. L’elegància luxosa dels retrats li proporciona un gran èxit social i econòmic. Arran de l’exposició al Saló de París del retrat de Madame X i de l’escàndol que es produeix, decideix traslladar la residència a Londres (1884), que manté la resta de la vida, si bé fa nombrosos viatges als que és molt afeccionat. Els seus pintors preferits són Velázquez, Matisse, Manet, Hals, Ticià, Miquel Àngel, Tintoretto, etc.

Manté un nivell alt d’activitat fins que a partir de 1907 redueix la feina d’encàrrec per dedicar-se a viatjar, pintar aquarel·les, esbossos i realitzar projecte murals per a edificis públics, atenent la demanda d’institucions. Són obres seves el Retrat de Mme. Gautreau (Madame X) (Metropolitan Museum of Art, NY) i Sota els efectes del gas, que es conserva al Museu Imperial de la Guerra de Londres. Està considerat com un dels quadres més importants referits a la Primera Guerra Mundial.

John S. Sargent, Enviament (Port de Palma), aquarel·la, 1908

El 22 de juny del 1908 arriba sol a Mallorca i s’hi està fins a final de juliol.Torna amb sa germana Emily a final de setembre i s'està a Valldemossa fins a final de novembre. S’hi relaciona amb la família Sureda Montaner, Santiago Rusiñol, Antoni Gelabert, Gaspar Terrassa, Francisco Bernareggi, el crític d’art Pere Ferrer Gibert i molts altres. El juliol de 1908 convida a dinar al Grand Hotel Rusiñol, Florensa, Gelabert i Pere Ferrer Gibert.

Segons M. Martindale, a Mallorca fa unes 70 obres, entre olis, aquarel·les, dibuixos, notes i esbossos, algunes de les quals es troben a museus. Pinta a Palma, Valldemossa i Sóller. Entre les obres fetes a l’illa cal destacar el Retrat del pintor Francisco Bernareggi, que se’n dugué a l’Argentina i allà el va vendre en un moment de necessitat. També fa les obres Costanera de Son Marroig, Alzines amb porcs negres (Mitchell Museum, EUA), Carrascal. Mallorca (col·lecció Carmen Thyssen Bornemisza), Vista de Mallorca (antiga col·lecció de Son Galcerà, Mallorca), Vaixells blancs (The National Gallery of Art, Washington, EUA), Barques al Port, En el Port (Fundació Arskell Hall), Magrane (Mallorca), Magranes II (Mallorca), Magranes III (Mallorca), Cards i herba (Valldemossa), Al·lotes recollint flors (Valdemossa), Vaixells (Mallorca), Arbres a una costanera de Mallorca (aquarel·la), Port de Sóller, etc. Sembla que actualment l’única obra del pintor que resta a Mallorca és la titulada Costanera de Son Marroig, que fa part d’una col·lecció particular de Valldemossa.

L’estil del pintor és classicista en els retrats, que dota d’una subtil sensualitat mundana. Les aquarel·les i esbossos superposen concepcions impressionistes sobre una base classicista. En els esbossos, fa ús d’una pinzellada solta i ràpida, que aplica “alla prima”, fet que atorga a les seves obres un nivell alt de frescor, espontaneïtat i naturalitat. A l’obra Sota els efectes del gas aconsegueix crear una atmosfera dramàtica poques vegades aconseguida.

John S. Sargent, Port de Sóller, 1908

De caràcter retret i reservat, es manté fadrí tota la vida, acompanyat de les seves germanes. Els darrers anys de vida fa freqüents viatges a Venècia per descansar i pintar a plaer. Allà fa aquarel·les, esbossos, escenes d’interior i composicions de figura. Mor a Londres als 69 anys.

Té una entrada a la GEM. Costanera de Son Marroig fa part de l’exposició “Pintors americans d’ahir”, que organitza la Conselleria de Cultura del Govern Balear a sa Llonja abril-maig de 1992. També fa part de l’exposició “100 anys, 100 pintors (1893-1993)", que es va presentar a sa Llonja i a la Sala Guillem Mesquida (La Misericòrdia) el maig-juny de 1993. L’Ajuntament de Palma donà suport a l’exposició “John Singer Sargent a Mallorca” que es mostra a Can Bordils entre el 3 de juny i l’1 de setembre de 2009 i edita el llibre “John Singer Sargent a Mallorca” de Meredith Martindale.

John Singer Sargen, Autoretrat

Bibliografia

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, Exposició a sa Llonja i Sala Guillem Mesquida, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, maig-juny de 1993, pàg. 28 i 151, Palma, 1993.

CATÀLEG-1992, “Pintors americans d’ahir”, Exposició abril-maig de 1992, pàg. 34-35, Govern Balear, Palma, 1992.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “John Singer Sargent”, Las Baleares y sus pintores, pàg. 120-121, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

Meredith MARTINDALE, John Singer Sargent en Mallorca, Ajuntament de Palma, 2009.

GEM, 16, 25.


Ramon Nadal Horrach (Palma, 31 d’octubre de 1913 – 27 de juliol de 1999)

Pintor. Comença a dibuixar als 8 anys. Es forma a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma sota el mestratge de Llorenç Cerdà Bisbal i Francesc Rosselló Miralles. Hi cursa estudis durant 13 anys (1921-1934), dedicats al dibuix del natural (1921-1926), pintura, aquarel·la del natural i caps d’estudi (1926-1928) i pintura (1928-1934). Posteriorment és deixeble de Francisco Bernareggi.


Ramon Nadal Horrach, Vista de Palma, oli/tela 1949, Ajuntament de Palma

Exposa a la Veda als 14 anys (19 (1923) i als 18 (1928). Als 20 anys esposa a Galeries Costa (1933) i als 21 a Galeria Sol y Sombra (1934). Amic de Bartomeu Rosselló Pòrcel, li fa l’únic retrat que es conserva del poeta. Fa part del grup Literari i Artístic Azul, amb el que participa a l’exposició col·lectiva de grup (1937).

Acabada la guerra civil, treballa molt i amb afanys de superació i d’èxit. Pinta del natural. Participa (1940) en la fundació del Cercle de Belles Arts de Palma, on esposa i habitualment. El 1941 exposa a Barcelona i torna a fer-ho el 1945. Pinta retrats, natures mortes i, sobretot, paisatges, que és la temàtica que li permet obtenir més èxit.

La seva pintura evoluciona des de posicions realistes lluminoses a posicions properes a la sobrietat noucentista. Més endavant combina i alterna maneres diverses de caràcter postimpressionista. D’altra part, la pinzellada sòlida i ràpida des dels anys 40 dóna pas a empats matèrics gruixats, tractats amb espàtula els anys 50 i 60. A mitjan dels anys 50 realitza composicions de gran format, un de l’interior de la Seu i una sèrie de perspectives de la costa de Formentor destinats a exaltar la grandiositat i l’espectacularitat de la contrada. Si a la tela de la Seu predominen els vermells, a les marines de Formentor hi predominen els blaus de la mar i dels reflexos d’aquesta sobre les roques. A partir dels darrers anys 70 reitera tècniques, mètodes i motius, en un procés en el que redueix la mida de les teles i augmenta la rapidesa de l’execució.

Els anys 50 i 60 imparteix classes particulars de dibuix i pintura a estudiants i afeccionats amb un gran èxit de matrícula i assistència. La seva obra més coneguda i celebrada és la vista de Palma que pinta des del balcó de ca seva el 1949 i que és propietat de l’Ajuntament de Palma. Posteriorment, en fa diverses rèpliques de diferents mides.

Les exposicions que presenta i les classes que imparteix li proporcionen una gran anomenada i gran notorietat social, que decau al llarg dels 80 i 90. Malgrat tot, manté un bon ritme d’exposicions i de vendes gràcies al suport de la Galeria Jaume III, on durant anys exposa amb caràcter d’exclusivitat Van ser deixebles seus Miquel Llabrés, Antoni Nadal i Francesc Gaita.

El 1952 rep la medalla d’honor del Cercle de Belles Arts. El 1964 és designat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma. Mor l’estiu de 1999 als 86 anys. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Hi ha obra seva a l’Ajuntament de Palma, la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, col·lecció de GESA-Endesa (Palma), Banc Sabadell Atlàntic (Palma) i a altres col·leccions institucionals i particulars.



Bibliografía

Jaume POMAR, “Ramon Nadal”, ‘Vint pintors de Mallorca’, pàg.53-62, Edicions Documenta Balear, Palma, 2003.

Margalida TUR, “Nadal Horrach, Ramon”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’ pàg. 328-331, Palma, 1996.

CATÀLEG- 1993, “100 anys, 100 pintor (1893-1993), Sa Llonja i Centre Cultural la Misericòrdia, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, pàg. 83 i 146, Palma, 1993.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Ramon Nadal”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 203-204, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

GEM, 11, 338.