sábado, 31 de agosto de 2013

Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 29 de gener de 1876 – 7 de març de 1956)

Pintor, escenògraf, decorador, il·lustrador, caricaturista i escriptor. Fill de Francesc d’Assís Junyent i de Francesca Sans, és el tercer de tres germans. El pare té una botiga d’espardenyes al Born (Barcelona).  Als 14 anys entra a treballar en el taller de l’escenògraf Fèlix Urgellès (1890). Hi treballa uns cinc anys, tot compatibilitzant la feina amb l’assistència a les classes nocturnes de Llotja i a algunes de les classes particulars que Antoni Caba dóna al seu germà Sebastià. Sobre el 1894 passa a treballar en el taller dels l’escenògrafs Miquel Moragues i Salvador Alarma. Alhora treballa com a temporer al taller de Francesc Soler i Rovirosa, fins que a l’entorn de 1896 passa a treballar-hi a temps complet. Fa un viatge per Espanya de 3 mesos que aprofita per pintar aquarel·les i olis.


Oleguer Junyent i Sans, El Cavall Bernat (Cala Sant Vicenç), oli/tela

El 1899 marxa a París, on pot treballar per a l’Òpera de París al costat del famós escenògraf Eugène-Louis Carpezat (1833-1912). Els vespres assisteix a classes de l’Acadèmia Julien. El 1901 fa un viatge a Itàlia amb companyia de l’escultor Gustav Skilters. Guanya el concurs de l’Associació wagneriana de Barcelona per a l’escenografia de El crepuscle dels déus. En acabar realitza l’escenografia de l’òpera Cristoforo Colombo per al Liceu, institució per a la que treballa de manera ininterrompuda des d’aleshores fins al 1933.

El 1913 acompanya Santiago Rusiñol en el seu segon viatge a Eivissa relacionat amb les excavacions arqueològiques de la Cova del Culleram. Torna a Eivissa sovint, com ho demostren les obres que fa a l’illa i ewxposa a Barcelona.

El 1924 adquireix una casa a Llucalcari (Mallorca), que el porta a visitar sovint l’illa per descansar i pintar. El 15 de febrer de 1935 mor la seva companya Teresa Vidal Puig a causa del grip. Es casa amb ella in articulo mortis.

Es dedica a la pintura gairebé des del principi. S’hi dedica, però, de manera predominant entre 1933 i 1956. En els anys esmentats la pintura i l’interiorisme passen a ser la seva principal font d’ingressos. Com a pintor, s’agrada d’explorar escenes populars, com mercats, grups de pescadors, escenes portuàries, carros, paisatges, marines, natures mortes, etc. La seva temàtica és, sobretot, el paisatge gironí, el paisatge mallorquí i notes que pren durant els seus viatges. Fa una pintura lluminosa i colorista, que s’emmarca en l’estil postimpressionista. Té el costum de pintar de manera ràpida a la cerca de sensacions i impressions bàsicament instantànies.

Tenen importància els treballs que fa com a il·lustrador i col·laborador gràfic de revistes. El 1897 fa la portada del catàleg de l’Exposició Industrial de Barcelona. Dissenya la capçalera de la revista Los Deportes. Realitza diverses postals per a llibres de la Biblioteca Excelsior (Salomé, Cuadros de la ciudad, Al largo, etc.). Fa postals, targes, invitacions, etc.

Com a decorador, realitza nombrosos treballs de decoració exterior i interior. És afeccionat al col·leccionisme i és ell qui es troba a la base de les col·leccions de Francesc Cambó (1876-1947). Reuneix una important col·lecció d’arquetes i antiguitats. El 1930 guanya el concurs “Barcelona vista pels seus artistes”. Presideix el Cercle Artístic de Barcelona.

Col·labora amb articles, il·lustracions i caricatures a L’Esquella de la Torratxa. Escriu i il·lustra els llibres Roda el món i torna al Born (1910), Viaje de un escenógrafo a Egipto (1919) i, amb text del seu nebot Albert Junyent Quinquer (1903-1976), publica Mallorca, fotografias de la ‘Illa Daurada (1927).

Molt afeccionat a viatjar, ho fa sovint. En una ocasió fa la volta al món (1908-1909). Té una gran amistat amb Francesc Cambó, fet que el porta a viatjar amb ell i fer d’assessor artístic seu. També té amistat amb Lluís Plandiura i es relaciona amb Pau Casals. És amic de Josep M. de Sagarra. Col·labora amb Gaspar Homar, Santiago Rusiñol, etc. Mor a Barcelona als 80 anys.

Hi ha pintura seva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), al Reial Cercle Artístic de Barcelona, a la Fundació Plandiura, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), a l'Estudi Taller Oleguer Junyent, a la col·lecció de la família i a col·leccions particulars de Catalunya i de les Balears. Consta que fan part de col·leccions particulars de Palma (Mallorca) les obres El carro de la Beata. Valldemossa (1924) i Façana del Casal Solleric.



Bibliografía

Josep M. TRULLÉN i THOMÀS, "La col·lecció convidada. Estudi Oleguer Junyent", Museu d'Art de Girona, exposició abril-setembre 2012, www.museuart.com/Dossier_Oleguer_Junyent.pdf.

Francesc MIRALLES, “Oleguer Junyent”, Cetir Centre Mèdic ed., Barcelona, 1994.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Oleguer Junyent”,’Las Baleares y sus pintores’, pàg. 211, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

GEM, t. 7, pàg. 245-246.

GEC, 8, 806-807



Exposicions de pintura (selecció)

1917     Galeries Laietanes, maig
1924     Galeries Laietanes, octubre
1925     Galeries Laietanes, novembre
1930     Galeries Laietanes, maig
1932     Sala Busquets, març
1935     Sala Busquets, març
1939     Sala Busquets, desembre
1940     Sala Busquets, novembre-desembre
1941     Sala Busquets, desembre
1942     Sala Busquets, desembre
1945     Sala Busquets, desembre
1948     Sala Busquets, desembre-gener de 1949.


Juli Ramis Palou (Sóller, Mallorca, 20 de juny de 1909 – Palma, Mallorca, 13 de març de 1990)

Pintor, dibuixant, gravador i il·lustrador. Unes grans aptituds per a la pintura i el dibuix i la seva relació amb el pintor Cristòfol Pisà Ensenyat, casat amb Mariana Ramis, germana del seu pare, el posen en contacte, de ben jove, amb la pintura de Rusiñol, Anglada, Mir, Junyer, Bernareggi i altres artistes residents a Sóller o a la seva comarca.

Els anys 20 pinta paisatges de Sóller que reflecteixen influències de l’oncle Tòfol Pisà (1852-1936), Santiago Rusiñol i Joaquim Mir. El 1926 exposa per primera vegada: ho fa a la Congregació Mariana de Sóller. Els anys del període 1927-1929 fa dibuixos i il·lustracions per al setmanari La voz de Sóller.

El paisatgista català Josep Castellanas Garrich (1896-1980) l’anima a treballar i li facilita l’ingrés a l’Escola del Treball, de Barcelona, on amplia els coneixements de dibuix. Amb Castellanas pinta al sud de França l’estiu de 1928. El 1930 continua els estudis a Barcelona i els complementa amb una estada breu a Madrid. Exposa a Galeries Costa (1930). S’interessa, sobretot, per la figura humana que tracta amb influències del moviment noucentista, com es posa de manifest a la tela Pagesa (1931 ca.) de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’.


Anys de pelegrinatge (1931-1936)

El 1931, als 21 anys, marxa a París amb una carta de presentació de Sebastià Junyer a Picasso, que el posa en contacte amb els pintors de l’Escola de París. Assisteix a classes de les acadèmies Colarossi i la Grande Chaumière. Els treballs d’aquests anys revelen la influència dels post-cubistes, com es pot constatar a les teles Autoretrat davant l’escala (1931) i Retrat de la senyoreta Almut (1932 ca.).

El 1933 es trasllada a Madrid per estudiar composició decorativa a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics. A Mallorca coneix el fotògraf, pintor i músic Wolfgang Schülze (Wols), que l’informa dels moviments de l’avantguarda. Les obres que fa reflecteixen l’atenció que presta als pintors contemporanis (Picasso i Matisse), com posa de manifest l’obra titulada Els Flautistes (1936). El 1936 exposa a Madrid (maig) i coneix el pintor cubà Wifredo Lam, amb qui estableix relacions duradores d’amistat.

Ramis. <i>Flautistes</i>, 1936
Juli Ramis Palou, Els flautistes, 1936

Entre la figuració i l’abstracció (1936-1950)

El juliol de 1936 es troba a Sóller. Amb motiu de l’inici de la guerra civil és mobilitzat, fet que determina que la seva producció sigui escassa en aquests temps. El 1937 es casa amb Joan Benedetta Foster i seran pares d'un fill i de quatre filles (Jerònia, Júlia, Herminia i Françoise). Fins al 1939 viu a Son Ferret, també dit Son Ferreret (Gènova, Palma), i treballa amb investigacions abstractes, que combina amb obres figuratives.

Acabada la guerra civil, amb l’esposa i la filla, Jerònima, es trasllada a Tànger, on fixa la residència a l’espera de la fi de la Segona Guerra Mundial. A Tànger coneix i es relaciona amb el novel·lista i músic Paul Bowles (1910-1999), autor de la novel·la El cel protector (The Sheltering Sky), que Bernardo Bertolucci porta al cinema el 1990. Pinta obres d’una gran simplicitat que reflecteixen influències de Paul Klee i de Joan Miró i que deriven en descomposicions geomètriques de les imatges i dels objectes.

El 1944 ingressa com a professor de dibuix i modelatge al Grup Escolar Espanya, de Tànger. El1945 fa una exposició a Tànger, a la que segueixen exposicions a Rabat i Casablanca. El 1947 torna a París i es relaciona amb Nicolas de Staël i Jean Fautrier. Les obres que pinta inclouen treballs cubistes i composicions surrealistes.


Els anys abstractes (1951-1970)

El 1951 crea les primeres obres plenament abstractes, amb interès creixent per la investigació matèrica, que tendeix a dominar sobre les referències espacials i lineals. Fa ús de l’oli, la laca i l’arena. També fa ús de la cera, que li permet fer incisions i grattages.

El 1956 (octubre) les Galeries Quint (Palma) munten una exposició amb obres seves que inclou des de paisatges de la primera etapa fins a les darreres abstraccions. A partir de 1957 accentua el protagonisme de la pinzellada gestual, mentre la matèria passa a un terme secundari o complementari. El 1961 realitza una sèrie de drippings, alguns de gran format, basats en accions de caire automàtic.

Entre 1963 i 1967 treballa en l’anomenada sèrie biològica, caracteritzada per la presència de formes que semblen extretes d’observacions microscòpiques. Són d’aquesta època les obres que es mostren a les pàgines 200-203 del Catàleg-1991. El 1968 se separa de l’esposa.

Juli Ramis Palou, Natura morta, 1948 ca.


Retorn a la figuració (1971-1990)

A partir del 1970 torna a la figuració i deixa progressivament l’abstracció. Són d’aleshores els paisatges dunars del desert, realitzats a l’oli o al pastel. Desolats, polsosos, blans, intransitables, de formes insòlites i variables, presenten atmosferes irreals i metafísiques. Del 1970 és una de les abstraccions que més m’han agradat. Em refereixo a Abstracció matèrica (1970 ca.) (Catàleg-1991, pàg. 215), propietat de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’.

Compra una casa a Biniaraix que propicia el seu trasllat a Mallorca. El 1971 el Museu de Sóller li dedica una exposició antològica i exposa a la Sala Pelaires (Palma). El 1974 i el 1976 torna a exposar a la Sala Pelaires (Palma). Treballa molt i fa una producció abundant d’obres que reprodueixen esquemes de les etapes anteriors. Barreja abstracció, figuració, composicions informalistes, etc. Les facultats disminueixen i la qualitat baixa. Es presenta a les fires d’ARCO (Madrid) de 1986, 1987 i 1988, amb el suport d’una societat mercantil de nova creació.

El 1980 fa una donació de 35 obres al Consell General Interinsular. Les obres es dipositen al Museu de Mallorca. A sa Llonja es presenta una gran exposició antològica. El 1984 es nomenat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts. El 1988 obté la medalla del Parlament de les Illes Balears i el 1990 rep la medalla d’or de la Comunitat Autònoma. Poc després, mor a Palma als 80 anys d’edat.

El 1991 el Govern organitza tres exposicions simultànies d’homenatge. L’exposició de pintura de gran format es presenta a sa Llonja. Les obres de petit format i els dibuixos es mostren al Centre de Cultura de Sa Nostra. A la sala d’exposicions de Banca Marc (Palma) es mostra l’obra gràfica. Té entrades a la GEM, a la Gran Enciclopèdia Catalana i a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Un carrer de Sóller duu el seu nom.



Bibliografia

Pere SERRA i Margalida TUR, “Ramis Palou, Juli”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 91-107, Promomallorca ed., Palma, 1996.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, Exposició a sa Llonja, maig-juny, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, pàg. 79 i 148, Palma, 1993.

CATÀLEG-1991, “Juli Ramis”, exposició a sa Llonja, juny-juliol, Govern Balear, Palma, 1991.

CATÀLEG-1991 A, “Juli Ramis. Dibuix i petit format”, exposició juny-juliol, Centre de Cultura de ‘Sa Nostra’, Obra Social de ‘Sa Nostra’, Palma, 1991.

CATÀLEG-1991 B, “Juli Ramis. Obra gràfica”, exposició juny-juliol, Sala d’Exposicions de Banca March, Palma, 1991.

CATÀLEG-1987, “Juli Ramis. Abstraccions 1951-1971”, Exposició a sa Llonja, Consell Insular de Mallorca, Palma, 1987.

Josep MELIÀ, “Ramis, un pintor maudit”, Catàleg-1991, pàg. 21-24.

Daniel GIRALT-MIRACLE, “Juli Ramis i l’esperit de la modernitat”, Catàleg-1991, pàg. 25-26.

Blai BONET, “Retrat de Juli Ramis”, Catàleg-1991 A, pag. 13-14.

Joan OLIVER MANEU, “Apunts per a una millor comprensió de l’obra gràfica de Juli Ramis”, Catàleg-1991 B, pàg. 13-14.

Bruno MARTÍNEZ, “Juli Ramis”, Polígrafa, Barcelona, 1987.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Juli Ramis”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 200-202, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

Paul BOWLES, “Pintura”, Librería Clan, Madrid, 1951. (Article reproduït a Catàleg-1991, pàg. 13-14).



Exposicions (selecció)

1926     Congregació Mariana, Sóller.
1927     Farmàcia Palou, Sóller.
1930     Galeries Costa, Palma
1933     Galeries Syra, Barcelona.
             Cercle Mallorquí, Palma
1936     Ateneo, Madrid.
1945     Grup Escolar Espanya, Tànger.
1946     Boutique d’Art, Rabat
             Gallerie Carrez et Follveider, Casablanca
             Gallerie d’Art, Tànger
1947     Galeries Calligrammes, París.
1948     Liceu Espanyol, Tànger.
             Galeria Bucholz, Madrid.
             Galeria Tarpin, Tànger.
1951     Galeria Clan, Madrid.
1952     Galerie Massol, París.
1953     Galeria Galetzki, Stuttgart.
             Galeries Mora, Sóller.
1954     Galerie Massol, París.
1955     Galerie Massol, París.
1956     Galeries Quint, Palma.
1957     Sala Rembrandt, Tànger
1958     Cercle Bel Etage, Zúric.
             Sala Hachuel, Tànger
1960     Rosenberg Gallery, NY.
1963     First Tangier Gallery, Tànger.
1964     New Vision Center Gallery, Londres.
1965     New Vision Center Gallery, Londres.
             Tangier Gallery, Londres.
1968     Galerie Belles Images, Rabat
             Gallery 70, Londres
1969     Le Savouroux, Casablanca.
             Galerie Sant-Germain, Tànger.
1970     Galería Ramón Durán, Madrid.
             Galería Decar, Bilbao.
1971     Museu de Sóller, Sóller
             Sala Pelaires, Palma
1972     Galería Ramón Durán, Madrid.
1973     Sala Monzón, Madrid.
1974     Sala Pelaires, Palma.
             Sala Cellini, Madrid.
1975     Sala Monzón, Madrid.
             Galería Sur, Santander.
1976     Sala Pelaires, Palma.
1977     Sala Monzón, Madrid.
             Galería Windsor, Bilbao.
1980     Sa Llonja, Palma.
             Sala Pelaires, Palma.
1982     ARCO 82, Madrid
1985     Galeria Maria de Lluc Fluxà, Palma.
1986     Galeria Joan Olier Maneu, Palma.
             ARCO 86, Madrid.
             Museu de Mallorca, Palma.
1987     Sa Llonja, Palma.
             ARCO 87, Madrid.
1988     Galeria Joan Oliver Maneu, Palma.
             ARCO 88, Madrid.
1989     Galeria Joan Oliver Maneu, Palma.
1990     Galeria Joan Oliver Maneu, Palma


Exposicions d’homenatge

1991     Sa Llonja, juny-juliol, Govern Balear, Palma
1991     “Dibuix i petit format”, juny-juliol, Centre de Cultura de
             ‘Sa Nostra’, Palma.
1991     “Obra gràfica”, juny-juliol, Sala d’exposicions de 
             Banca March, Palma.