domingo, 11 de agosto de 2013

Tito Cittadini Podestà (1886-1960). Exposicions i notes


Exposicions

1914     Salón Argentino, Buenos Aires (exp. individual)
1915     Mostra di Venezia, Venècia, Itàlia
             Seccesione di Roma, Roma, Itàlia
1916     Salones de la Comisión Nacional de Bellas Artes de Buenos
             Aires, juliol (exp. individual)
             Salón Moretti, Catelli i Mazzuchelli, Montevideo, novembre,
             Uruguai (exp. individual)
1917     I Exposición de Arte Argentino, Viña del Mar,
             Montevideo,
             Uruguai Salón de Otoño, noviembre, la Veda, Palma
1918     Exposició col·lectiva, la Veda, Palma
1920     Exposició Cittadini, la Veda, Palma (exp. individual)
             Exposició Regional d’Art, Palma
1921     Salón de la Comisión Nacional de Bellas Artes de Buenos
            Aires (exp. individual)
1922     XIII Exposició Internacional de Venècia, Itàlia
1924     Exposición Nacional de Bellas Artes
             V Salón de Otoño, Madrid
             XXIII Internacional Exhibition Carnegie Institut, Pittsburg, EUA
             Exposition Park, Los Ángeles, California, EUA (exp. individual)
1925     Van Dyke Gallery, NY (exp. individual)
             Duncan Phillips Memorial Gallery, Washington, EUA
             (exp. individual)
             Brooklyn Museum, Brooklyn, NY, EUA
             Col·lectiva, Los Ángeles, Califòrnia, EUA.
             City Library, Des Moines, Iowa, EUA (amb Anglada Camarassa)
             Reinhart Gallery, NY (amb Gutiérrez Solana)
             XXIV International Exhibition Carnegie Institute, Pittsburg, EUA
             VI Salón de Otoño, Madrid
1926     Primer Salón de Arte Argentino en España, febrer, Madrid
             “Pintores argentinos”, Jeu de Paume, Paris
             XXV Internacional Exhibition Carnegie Institut, Pittsburg, EUA
1927     Exposición Cittadini”, la Veda, Palma (exp. individual)
             Sala de exposiciones, Museo de Arte Moderno, abril, Madrid (exp. idividual)
1928     “Exposició de pintura de Mallorca a Buenos Aires”, Pavelló 
             Nacional de Belles Arts, Buenos Aires.
             Leicester Gallery, Londres, RU (exp. individual)
1929     Galeries Costa, Palma (exp. individual)
             Exposición Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires
             XXVIII Autumn Exhibition, Pittsburg, EUA
             LVIII Autumn Exhibition, Liverpool, RU
             Saló de Tardor, Galeries Costa i Cercle Mallorquí, novembre, Palma
1931     Exposició al Carnegie Institut, Pittsburg, EUA.
1932     Galeries Costa, Palma (exp. individual)
1933     Sala Parés, Barcelona (exp. individual)
1937     Galería Michellazzi, Trieste, Itàlia (exp. individual)
             Casa dei Artisti, Milà, Itàlia (exp. individual)
1938     Casa dei Artisti, Milà, Itàlia (exp. individual)
1939     Galeries Costa, febrer, Palma (exp. individual)
1941     Galeries Costa, Palma (exp. individual)
1942     Galería Casa Argos, Barcelona (exp. individual)
             Exposició Nacional de Belles Arts, Barcelona
1943     Galeries Costa, gener, Palma (exp. individual)
             Ateneu Científics, Literari i Artístic, Maó (exp. individual)
             Saló de Primavera, Cercle de Belles Arts, Palma
1944     “Documents”, Galeries Costa, febrer, Palma
             Galerias Peuser, Buenos Aires (exp. individual)
             Galeria Atenea, Barcelona (exp. individual)
1945     Ateneu Científic, Literari i Artístic, Maó (amb D. Bennàssar, Roch Minué
              i R. Ramaugé).
              “Saló de Primavera”, Associació de Pintors i Escultors a Palma, Ajuntament de
              Palma, sa Llonja, juliol de 1945, Palma.
             Galeries Costa, Palma (exp. individual)
1946     Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)
             Sala Macarrón, Madrid (exp. individual)
1947     Galeries Costa, Palma (exp. individual)
             Sala Caralt, Barcelona (exp. individual)
             Galerias Müller, Buenos Aires (exp. individual)
1949     Galeries Syra, Barcelona (exp. individual)
             Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)
1951     Galerias Velázquez, Buenos Aires (exp. individual)
             Bienal Hispano-americana, Madrid
1952     Galeries Costa, Palma (exp. individual)
             Saló de Tardor, Cercle de Belles Arts, Palma
             Saló d’Hivern, Galeries Danús, Palma
1953     Galeries Costa, Palma (exp. individual)
             La Pinacoteca, Barcelona (exp. individual)
             Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)
1956     "Exposición homenaje al pintor Tito Cittadini",
             Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)
             "Exposició antològica 1913-1956", Galeries
             Danús, Palma (exp. individual)
1958     Cercle de Belles Arts, Palma (exp. individual)



Exposicions d’homenatge

1962          Galeries Danús (compartida amb William Edward Cook)

1965          “Exposició Tito Cittadini”, Club Pollença, Pollença,
                  Mallorca

1970          “Homenatge a Cittadini”, Cercle de Belles Arts, Palma

1978          "Homenatge a T. Cittadini", Galeries Bennàssar, Pollença,
                  Mallorca

1983          “Exposició antològica Tito Cittadini”, Museu de 
                  Mallorca, Ajuntament de Palma

1987          “Exposició centenari. Tito Cittadini: apunts i dibuixos”, 
                  Galeria “Maneu”, Palma

1995          “Pintaren Pollença” Capella de Sant Domingo, Pollença
                  (compartida amb H. Anglada, L. Cerdà i D. Bennàssar)

1995          “Pintaren Pollença”, Ses Voltes, Ajuntament de Palma,
                  (compartida amb H. Anglada, L. Cerdà i D. Bennàssar)

2010           "Exposició homenatge al pintor Tito Cittadini", Museu
                  de Pollença, desembre




Tito Cittadini Podestà (Buenos Aires, Argentina, 1886 – Cala Major, Palma, Mallorca, 12 de juliol de 1960)

Pintor, aquarel·lista, dibuixant i articulista. Neix a Buenos Aires el 1886. A pesar de la nostra insistència no hem trobat a cap de les fonts consultades el dia i el mes del naixement. És fill de Basilio Cittadini, emigrant italià, fundador i gerent de La Patria dei Italiani, publicació en llengua italiana, destinada als immigrants. Acabats els estudis primaris i secundaris, estudia arquitectura (1907-1910) a la Universitat de Buenos Aires. Abandona (1910) els estudis d’arquitectura abans d’acabar-los per dedicar-se de ple a la pintura.

El 1911 és a París com a deixeble de l’acadèmia d’Hermenegild Anglada Camarassa, que esdevindrà el seu mestre. El 1912 pinta a Segovia i el 1913 per consell d’Angada viatja a Mallorca per primera vegada. En el Puig de Maria (Pollença) espera l’arribada d’Anglada, Gregorio López Naguil, Roberto Montenegro i altres seguidors d’Anglada. Després de la trobada amb els companys i amb el mestre, viatja a Itàlia. El 1914 abandona París a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. S’estableix a Pollença amb el propòsit de treballar i progressar en l’ofici de pintor. El 1916 viatja fugaçment a Paris, però de seguida torna a Mallorca.

La trajectòria professional del pintor es pot considerar dividida en vàries etapes. El propi artista manifesta (La Nación. 1956) que la seva obra presenta quatre períodes: decoratiu, impressionista, el de la reacció cezanniana i el d’equilibri. Catalina Cantarellas estableix tres etapes (simbolista, de superació del modernisme fins als límits del noucentisme i de repetició temàtica i tècnica). La Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura en un article sense signatura, atribuïble a l’equip de redacció estableix cinc etapes (inicial, simbolista, reacció contra el modernisme, expressionista-fauvista i de reinterpretació temàtica). Proposem una divisió similar a la de l’Enciclopèdia, per bé que dividim la darrera etapa en dos períodes diferents en atenció a la presència de factors diferencials importants.

La divisió en etapes o períodes s’ha d’entendre en sentit aproximatiu. L’artista no s’ajusta de manera absoluta a la periodificació proposada. Els límits de cada període s’han d’entendre de manera flexible. D’altra part, el pintor fa obres en un moment determinat que s’ajusten millor a les característiques d’una etapa anterior o posterior.

1) Etapa inicial o de formació (1911-1914)
El que anomenem etapa inicial abasta des dels anys d’aprenentatge a Paris fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Els treballs del pintor mostren la influència del decorativisme d’Anglada, el seu mestre, a qui segueix en l’interés pel color, en l’ús de recursos tècnics i estilístics similars i en la temàtica predominant de Pollença. Aquesta etapa coincideix bàsicament amb les referències que fa el propi artista al període decoratiu, sense que mai concretés els corresponents límits temporals.

El pintor visita (1913) Mallorca per primera vegada. El 1914 es refugia en el Port de Pollença (1914), on espera disposar de la tranquil·litat necessària per pintar i treballar com desitja. El seu pas per Segovia (1912) deixa alguns paisatges de cromatisme intensament terrós i de pinzellada empastada i solta, com és el cas de la taula Paisatge de Segovia (1912).

2) Segona etapa: període simbolista (1914-1922)
El pintor realitza obres importants, de mides generoses, enquadraments efectistes i dibuix complex, per bé que sempre resolt amb gran habilitat. Reflecteixen la influència del decorativisme angladià i responen a una visió simbolista d’un Mallorca despoblada, rocosa, de formes fantasioses i de colors irreals. Representen un paradís de pau, serenitat i inesperats goigs visuals. Reiteren la presència d’una mar encalmada i blava, que besa les roques i acarona el litoral, tot transmetent sentiments de seguretat i pau. Són obres destacades d’aquesta etapa La Caleta (1916) (1), Mallorca (1916), Picacho (1916 ca.) i Serenitat (1919).

Segur de la seva condició de pintor, envia (1915) tres paisatges mallorquins a la Secessione de Roma i viatja (1916) a l’Argentina amb més de cinquanta teles i dibuixos. Exposa a Buenos Aires i Montevideo. De retorn continua treballant en la línia simbolista, per bé que amb avanços que aporten formes més suaus, perfils menys rotunds i pinzellades més lliures. Correspon a aquesta etapa la tela La ferida de la muntanya (1919) (2), que és premiada a l’Exposició Regional d’Art (1920). El 1920 fa una exposició individual al saló àrab de la Veda que obté crítiques molt favorables i mobilitza un nombre elevat de visitants. Tot plegat suposa per al pintor la consagració com a pintor de primer ordre i d'anomenada a Mallorca.

Hermen Anglada Camarasa, Mallorca en pintura
Tito Cittadini, "La Caleta", oli/tela, 1916
El pintor s’allunya de les visions simbolistes del  paisatge, que ara contempla sota una llum intensa. Fa ús de solucions luministes, impressionistes i realistes que assaja amb gust. En el paisatge apareix la figura humana, absent en l’etapa simbolista, en posició estàtica o en repòs, amb funcions d’acompanyament o complement. El cromatisme és lluminós i es presenta ben contrastat. La pinzellada és empastada, més curta i més treballada que abans. Les teles dedicades a la representació de muntanyes pollencines s’acosten a les solucions noucentistes, que toca en diverses ocasions, si bé mai no s’hi adhereix amb convicció i fermesa. 
L’acostament de Cittadini al noucentisme mai no supera els límits de l’assaig i la prova.

Són obres rellevants d’aquest anys les teles Repòs (1924), L’arc de Sant Martí (“El recodo”) (1926) (3), Muntanya de Bóquer (1925) (4), Paisatge (1925 ca.) i Març a l’Horta (1924 ca.), amb la que guanya una tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid (1924).

Exposa a diverses localitats dels EUA amb el suport de les relacions d’Anglada amb el Carnegie Institut. Participa en exposicions col·lectives a Pittsburg, Filadèlfia, NY, etc. També participa a l’Argentina en exposicions col·lectives de pintors argentins.

4) Quarta etapa: la descoberta de Cézanne (1927-1938)
La descoberta de Cézanne (1839-1906) el 1926, produeix en l’esperit del pintor  un impacte fort i durador que el porta a introduir canvis i innovacions estilístiques, patents sobretot en l’adopció de característiques expressionistes i més tard fauvistes. Les formes es distorsionen, s’intensifica el cromatisme i els colors guanyen en contrastos. La figura humana és present, per bé que amb funcions anecdòtiques.

Els canvis es posen de manifest amb l’exposició a les Galeries Costa de 1932. Les teles que s’hi mostren reflecteixen ressonàncies expressionistes i fauvistes. Són d’aquest període les teles Festeig interromput (1927), El Puig (Nocturn) (1927 ca.), Pollença (1928 ca.) El port de Palma (1932) (5), Paisatge amb figures (1932) i altres.

El canvi d’estil no proporciona a l’artista l’èxit de vendes i de crítica que esperava, fet que el sorprèn i el contraria. El 1933 torna a exposar a Palma (Galeries Costa) i a Barcelona (Sala Parés) treballs que mantenen la línia pròpia de l’etapa. L’aixecament militar de juliol de 1936 i la Guerra civil li aconsellen deixar l’illa. Aprofita l’avinentesa per visitar l’Argentina i , després, s’estableix temporalment a Itàlia, on exposa a Trieste i dues vegades a Milà. A final de 1938 torna a Mallorca.

5) Cinquena etapa: una esplèndida maduresa (1939-1951)
Acabada la guerra, el pintor reprèn amb ànims renovats l’activitat expositiva. Fa exposicions a Palma (Galeries Costa , Cercle de Belles Arts, etc.), a Barcelona i Madrid i a l’Argentina. El 1945 pinta a Girona en busca de temes nous i de nova inspiració. El 1947 viatja a Buenos Aires per veure els vells coneguts i els familiars i per exposar. Torna a l’Argentina el 1951 per restar-hi gairebé un any.

Treballa fent us dels coneixements que ha adquirit al llarg de la seva carrera professional. Coneix prou bé els secrets tècnics, les modalitats estilístiques i les seves possibilitats, els efectes de la llum, la importància del clarobscur, etc. Se serveix del repertori de solucions apreses o investigades en les etapes anteriors per pintar a plaer amb l’atenció posada en l’obra ben feta. La presència humana es multiplica i les figures sovint saturen el paisatge o l’escenari d’interior. D’altra part, accentua la volumetria de les edificacions i llur caràcter monumental.

No introdueix novetats, ni grans canvis, però el treball que fa reflecteix més maduresa, equilibri i serenitat que mai. Els resultats són notables com ho demostren les teles Alcúdia (1946 ca.), Taverna (1949) (6), Carrer de Pollença (1950 ca.) (7), etc.

Tito Cittadini, "Taverna", oli/tela, 1949

6) Darrera etapa: temps d’homenatges (1952-1960)
Trona a Mallorca el febrer de 1952 amb 65 anys. A partir d’aleshores el ritme de feina s’alenteix, per bé que no deixa de treballar i d’exposar. Es multipliquen els homenatges. El Cercle de Belles Arts li concedeix la medalla de l’entitat (1956) i amb la col·laboració de l’Associació de la Premsa i del Foment del Turisme li dedica una exposició antològica (1913-1956) en els seus salons. Es publica el llibre de Miquel Àngel Colomar (1956). L’Ajuntament de Palma li concedeix la medalla de plata de l’entitat. El Cercle de Belles Arts li organitza un nou homenatge.

Mentrestant, la paleta del pintor s’omple de grisos i s’entristeix sense perdre brillantor i lluminositat. Les mides de les obres es fan petites amb predomini de notes plenes de frescor i espontaneïtat. Atén encàrrecs de retrats, que resol amb facilitat i rapidesa. El temps passa irremediablement. No deixa de pintar. Són obres notables d’aquesta etapa s’Era (1953), Font de Pollença (1953) (8), Marina (1955) (9), Marina dedicada a Josep Coll Bardolet (1956), Grup al camp (1957), etc.

 
 Tito Cittadini, Autoretrat, oli/tela, 1955 ca.

És vicecònsol de l’Argentina a Mallorca (1926-1951). Es casa amb Magdalena Caissac i, després d’enviduar, es casa en segones núpcies amb Consol Pascó Besora, que el sobreviu. No té descendència. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Mai no deixa de treballar. La parca el sorprèn amb una tela a mig fer. Mor el 12 de juliol de 1960, als 73 o 74 anys.

Hi ha obra seva al Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Palma, Ajuntament de Sa Pobla, Cercle de Belles Arts de Palma, Museu Municipal de Pollença, Caixa de Balears Sa Nostra, Foment del Turisme de Mallorca, Banc de Crèdit Balear, Fundació Barceló, Museu de la ciutat de Buenos Aires, Museu de la Plata, Museu Duncan Phillips Memorial Gallery (Pittsburg, EUA) i a nombroses col·leccions privades.

Després del seu traspàs, li dediquen diverses exposicions d’homenatge, que se relacionen més avall. El 1965 l’Ajuntament de Pollença el nomena fill adoptiu i li dedica un carrer de la vila. El 1967 l’Ajuntament de Palma li dedica un carrer a la zona de Cala Major (Palma). Les exposicions de pintors reconeguts i nombroses exposicions commemoratives inclouen alguna obra de l’artista, el record del qual es manté viu en la memòria col·lectiva. Del 7 al 26 de febrer de 2012, l'Ajuntament de Valldemossa li dedica una exposició retrospectiva de 25 obres a la seu de la Fundació Cultural Coll Bardolet.



Bibliografia

Francisca LLADÓ, "Pintores argentinos en Mallorca (1900-1939)", Lleonard Muntaner ed., Palma, 2006

Joan ESTELRICH i Valentí PUIG, “Tito Cittadini”, Biblioteca Maneu, núm. 2, Palma, 1987.

Gudi MORAGUES, “La imatge del desig”, exposició a ses Voltes, març-abril de 1997, Ajuntament de Palma, pàg. 32 i 42-43, Palma, 1997.

Gudi MORAGUES, “Tito Cittadini”, ‘Pintaren Pollença’, Ajuntament de Pollença i Federació Balear de Caixes d’Estalvis (Colonya i Sa Nostra), catàleg de l’exposició (L. Cerdà, H. Anglada, T. Cittadini i D. Bennàssar) que es fa a la capella de Sant Domingo (Pollença) amb motiu de la Reunió a Formentor dels Caps d’Estat i de Govern de la UE. Palma, 1995.

Miquel ALENYÀ, “La pintura moderna a Mallorca (1830-1970)”, pàg. 38-39, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.

Miquel PONS BONET, “Tito Cittadini”, ‘Pintors Americans d’Ahir’, exposició a sa Llonja, abril-maig de 1992, Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, pàg. 40-47, Palma, 1992.

CATÀLEG-1983, “Exposició antològica de Tito Cittadini, març-abril de 1983, Museu de Mallorca, Ajuntament de Palma, Palma, 1983.

Catalina CANTARELLAS CAMPS, “Assaig per a una recuperació crítica del pintor Tito Cittadini (1886-1960)”, “Catàleg-1983’, pàg. 11-25.

Miquel BOTA TOTXO, “Tito Cittadini, l’home, l’amic”, ‘Catàleg-1983, pàg. 31-33.

Rafel PERELLÓ PARADELO, “Cittadini en Mallorca”, ‘Catàleg-1983’, pàg. 31-33.

Guillem FRONTERA, “Una exposición antológica de Tito Cittadini”, Quadern de Cultura, pàg. 2, El País, 10-IV-1983.

Rafel PERELLÓ PARADELO, "Tito Cittadini Podestà", 'Pintores extranjeros en Mallorca', pàg. 11-26, R. Perelló editor, Palma, 1979.

Miquel Àngel COLOMAR, “Tito Cittadini; apuntes para una interpretación crítica de su obra pictórica”, Atlante ed., Palma, 1956.

Gabriel FUSTER MAYANS "Gafim", "Exposición homenaje al pintor tito Cittadini. Presentación", Galeria Danus, novembre de 1956, Palma, 1956

Pedro FERRER GIBERT, “”Tito Cittadini”, ‘Galeria de autorretratos’, Ediciones Vic, Palma, 1945.

Gabriel ALOMAR, “Presentación de la Exposición Cittadini”, 2-15 de abril de 1927, Sala de exposiciones del Museo de Arte Moderno, Madrid.

Joan ALOMAR, “La exposición Cittadini”, El Día, 13-III-1927.

Josep TOUS i MAROTO, “Exposición Cittadini”, La Almudaina, 13-III-1941, pàg. 1.

Tito CITTADINI, “”Pretextos y aforismos”, Cercle de Belles Arts, Palma, 1982.

Tito CITTADINI, “Vademécum del aspirante a pintor”, Palma, 1965.

Tito CITTADINI, “De cómo vine a parar a Mallorca”, Revista del Cercle de Belles Arts de Palma, gener-desembre de 1950, núm. 50, pàg.40-45.



Notas

(1) Tela documentada a “Pintors americans...”, pàg. 41 i a “La Pintura..·, pàg. 28.

(2) Col·lecció de l’Ajuntament de Palma. Actualment la tela està dipositada al Museu “Es Baluard”.

(3) Vegeu “La Pintura...”m pàg. 32.

4) Vegeu “Exposició antològica ...”, pàg. 81, imatge 74.

(5) També titulat de vegades “El moll de Ciutat”, fa part de la col·lecció del Consell Insular de Mallorca. Vegeu “La Pintura...”, pàg. 35 i “Exposició antològica...”, pàg. 47

(6) Vegeu “La Pintura...”, pàg. 38

(7) Col·lecció de Sa Nostra Caixa de Balears. Vegeu “La Pintura...”, pàg. 39.

(8) Col·lecció del Museu Municipal de Pollença.

(9) Col·lecció del Foment de Turisme de Mallorca.