viernes, 2 de agosto de 2013

Eduardo Medrano Rivas (Madrid, 15 de juny de 1897 – Barcelona, 13 de febrer de 1941)

Militar d’Artilleria. Nat a Madrid, d’ulls obscurs i cabells castanys, estudia a la capital. El 14 de juliol de 1913 aprova el primer exercici de l’ingrés a l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia. Acaba la carrera amb la graduació de tinent.

Coneix Maria de l’Assumpció Fuster Miró-Granada (Palma 1898- Barcelona 1968), natural de Palma (Mallorca), resident a Barcelona, a la que visita l’estiu a Biniatzar (Bunyola, Mallorca) i amb la que contreu matrimoni (1924), als 27 anys. Són pares de 5 fills (Joana Maria, Beatriu, Assumpció, Eduard i Joaquim).

El 15 de desembre de 1926, amb la graduació de capità, és enviat com a voluntari a la IV Regió Militar (Catalunya) amb destinació al setè Regiment Lleuger. És militant del Partit Republicà Federal. El 22 de maig de 1931 es constitueix a Barcelona el “Círculo Republicano Federal del distrito V”. Són els seus directius el metge Ferran Rosell i Jané, l’advocat Antonio Jiménez i els capitans Alejandro Sancho, Eduardo Medrano, Salvador Sediles, Ramon Franco, Francisco Galán i José García Miranda.

El 12 de juliol de 1931 té lloc la segona volta de les eleccions a Corts Constituents per cobrir la vacant de la ciutat de Barcelona. S’hi presenta com a segon candidat pel partit Extrema Esquerra Federal, al costat de l’advocat Antonio Jiménez Jiménez, que és elegit amb 32.784 vots. Ell n’aconsegueix 3.439 (5,07%).

Com a militar dóna suport a la causa nacionalista d’octubre de 1934 a Barcelona. És detingut i ingressat a la presó militar. També són detinguts el president de la Generalitat Lluís Companys, el president del Parlament de Catalunya, els consellers i molts altres personatges. Arran d’aquests fets demana la baixa a l’Exèrcit.

Mentre la seva família és de vacances a Mallorca, es produeix l’alçament miliar del 18 de juliol de 1936. Aleshores sol·licita el reingrés a l’Exèrcit, que obté amb el grau de capità. És nomenat ajudant del coronel Josep A. Villalba amb destinació a Aragó. La portada del número de La Vanguardia del dia 12 d'agost de 1936 reprodueix a tota plana una fotografia en la que apareixen el capità Eduardo Medrano, el coronel Josep A. Villalba i el president Lluís Companys. El 24 d’octubre de 1936 es crea l’Exèrcit Popular de Catalunya amb tres divisions, que es posen a les ordres del coronel Guillem de la Peña i Cusí (primera divisió), del coronel Josep A. Villalba i Rubio (segona divisió) i del comandant Eduardo Medrano Rivas (tercera divisió). Posteriorment, amb la graduació de major d’Artilleria, és nomenat cap de la Divisió 33, amb la que lluita fins a l’acabament de les operacions militars.

Finalitzada la guerra, és detingut (1939) per les forces nacionals, mentre la família retorna a Barcelona per estar prop d'ell. Després d’una llarga espera plena d’incerteses, sobtadament és condemnat a mort. És afusellat la matinada del 13 de febrer de 1941. Segons la documentació disponible, no consta el lloc de l’execució, per bé que sembla que té lloc en el castell de Montjuïc. Tenia 43 anys.



Bibliografia

LA VANGUARDIA, 14-VII-1913

LA VANGUARDIA, 15-XII-1926, pàg. 17

LA VANGUARDIA, 20-X-1934

Isidre MOLAS, El partit "Extrema Izquierda Federal" , Institut de Ciències Polítiques i Socials, Barcelona, 1999.

VIQUIPÈDIA, Exèrcit Popular de Catalunya


Còpia del passaport (fulls 1 i 2), expedit el 28-V-1937

La vanguardia  12 agosto 1936.jpg

Portada de La Vanguardia, 12-VIII-1936