domingo, 17 de marzo de 2013

Breu història del cafè

Es pensa que l’arbust del cafè és originari de la regió d’Etiòpia (Àfrica), des d’on passa a Egipte i al Iemen. Els documents més antics que parlen del cafè són del segle XV i es refereixen a l’ús del fruit de la planta en els monestirs sufis del Iemen. D’allà el consum del cafè s’estén a tota Aràbia, on els grans són torrats i molts per primera vegada, cosa que permet la presentació del cafè en forma d’infusió. La prohibició del consum d’alcohol per l’Islam afavoreix la popularització del cafè a Aràbia.

Les resistències al consum del cafè a Europa es donen associades a la identificació del seu ús com un costum o hàbit propi dels pobles àrabs o islàmics. El segle XVII els holandesos porten llavors de cafè a la Guaiana holandesa i a la Guaiana francesa. La primera plantació al Brasil s’estableix el segle XVIII, des d’on el conreu s’estén a Veneçuela, les Antilles franceses i, a partir de principi del XIX, a Colòmbia.

Les importacions europees de cafè des dels països d’Amèrica contribueixen a difondre la idea que es tracta d’un producte colonial, la qual cosa afavoreix la proliferació del seu ús a Europa al llarg del s XVIII i, sobretot, al llarg del XIX. La popularització del consum d’infusions de cafè impulsa la implantació dels establiments anomenats cafeteries, on intel·lectuals, escriptors i artistes, es reuneixen a conversar a l’entorn d’una tassa de cafè.

El cafè se serveix de molt diverses maneres. Les més freqüents són el cafè sol, el cafè amb llet, el caputxí (amb llet espumosa), el tallat (amb un poc de llet) i el rebentat (amb brandy , rom o una altra beguda alcohòlica). També se serveix fred o en forma de granissat o gelat. Habitualment s’afegeix sucre al cafè sol, al cafè amb llet i al cafè caputxí, en una mesura variable segons el gust del consumidor.

Marcel·lí Llabrés Amengual (Palma, 1 de juny de 1913 – 2 de setembre de 1994)

Agent d’assegurances i empresari. Descendent d’una antiga família dedicada a l’ofici de selleters, de ben jove s’inicia en el camp de les assegurances. Aconsegueix una cartera important de clients i de pòlisses, la qual cosa implica que sigui nomenat delegat a Palma de la companyia Assicurazioni Generali i estableixi la seu del despatx a un local situat als baixos de l’edifici de Caixa de les Balears “Sa Nostra” de l’avinguda del Comte de Sallent, núm. 24 (Palma).

Més endavant, compatibilitza la seva feina professional d’agent d’assegurances amb la direcció a Palma de la Mútua d’Accidents de Treball Catalunya, relacionada amb la família Prim. La mútua estableix el seu consultori i dispensari a l’edifici de Caixa de les Balears “Sa Nostra” de l’avinguda del Comte de Sallent, núm. 20, de Palma. D’altra part, assumeix personalment la cobertura de l’assegurança dels accidents de treball dels obrers portuaris de Palma.

Jubilat als 65 anys, trasllada (1978) el seu despatx a l’avinguda Jaume III, de Palma, on es dedica a gestionar el patrimoni personal i familiar. Casat amb Francisca Mayans Bernat, és pare de dos fills, Rafel i Pau, i de dues filles, Francisca i Joana Maria.

El vaig conèixer personalment i el vaig tractar arran de les relacions comercials i de negoci que mantingué amb la sucursal a Palma del Banc Industrial de Catalunya, situada a l’avinguda del Comte de Sallent, núm. 18, de Palma. L’amistat i la confiança amb què em distingí em varen permetre conèixer la seva bonhomia, la rectitud del seu esperit i la clarividència del seu criteri. Ell i Francisca Mayans, Antoni Llobera i Joana de Lete i Lolita Blanes i jo varem visitar l’abril de 1976 la finca de Gommar (Pollença), la de Can Botana (Pollença) i la casa pairal de la família Llobera (Pollença). Tot seguit dinarem d’una excel·lent paella a l’hotel Formentor. El vaig veure per darrera vegada a l’inici del carrer del General Riera, de Palma, un matí quan tornava d’una visita al metge acompanyat de l’esposa i la seva filla Joana.

Mor a la seva casa d’estiu, de les Meravelles (Platja de Palma), als 81 anys d’edat. El funeral en sufragi seu es diu a la parròquia de Sant Ferran, de les Meravelles (el Pil·larí, Platja de Palma), amb assistència d’una molt nombrosa concurrència. Les seves restes reposen al panteó familiar del cementiri municipal de Palma. En conservo un record entranyable d’afecte i respecte que, passats els anys, es manté viu.