domingo, 27 de enero de 2013

Mercè Sala i Schnorkowski (Barcelona, 12 de maig de 1943 – 3 de maig de 2008)

Economista i política. Estudia a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1962-66). En aquests quatre anys som condeixebles. En ser expulsada del districte universitari per la seva militància política d’esquerres i el suport que presta al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) amb la seva participació a la “caputxinada”, acaba la carrera a la Universitat de Bilbao, on es llicencia.

Treballa al Banc Industrial de Catalunya com a cap d’anàlisi financera i de tresoreria durant 10 anys (1969-1979). En aquesta entitat coincidim per segona volta, aquest pic com a companys de feina, per bé que ella porta la direcció d'un dels departaments centrals i jo porto la direcció de la sucursal del banc a Palma, la qual cosa no impedeix que ens trobem esporàdicament i fem anar la xerrada. Mentrestant ella milita en el Front Obrer Català (FOC), vinculat al Frente de Liberación Popular (FLP), on coincideix amb Narcís Serra, Pasqual Maragall i Miquel Roca. El 1975 passa a Convergència Socialista, grup que participa en la creació del PSC. En diverses etapes fa part del Consell Nacional d’aquest partit.

El 1979 és elegida regidora de l’ajuntament de Barcelona, càrrec que renova a les eleccions posteriors de 1883 i 1987. El 1987 és elegida presidenta de l’entitat Metropolitana del Transport i el 1989 és designada presidenta de les empreses Transports de Barcelona SA i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA. És presidenta de RENFE durant 5 anys (1991-96). El 1997 promou la creació de la Fundació Factor Humà. El patronat de la fundació crea el 2009 el premi que porta el nom de Mercè Sala, destinat a distingir persones, grups, iniciatives i/o projectes que constitueixin una concreció significativa dels valors d’innovació, pragmatisme, visió global i humanisme, que ella defensava. Finalment, és presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.

El 2007 rep la medalla de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya. Mor a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona, als 65 anys d’edat.


Bibliografia


Manel Ponsetí Bosc (Palma, 6 de novembre de 1920 – 6 de setembre de 2008)


Baix cantant, agent de vendes i col·leccionista de ceràmica. Als 28 anys debuta (1949) al Teatre Líric, de Palma, amb la sarsuela “La tabernera del puerto”, de Pablo Sorozábal. Intervé en representacions de “Faust”, “Carme”, “Rigoletto” i “Aïda” i d’altres. Amb l’agrupació lírica de l’obra d’Educació i Descans i amb la de Marcos Redondo canta a vàries localitats de Mallorca.

Treballa al col·legi de metges i és agent comercial de la firma de la família Socias, de Barcelona. Afeccionat a col·leccionar ceràmica, reuneix un important col·lecció de peces de Manises i Ribesalbes. D’altra part, acumula una notable erudició sobre la ceràmica vidriada de Manises i Ribesalbes i d’altres procedències, com ara Paterna, Puente del Arzobispo, Alcora, Talavera de la Reina, Catalunya i d’altres localitats.

Corresponent a una invitació d’Antoni Garcia-Ruiz Rosselló, ell i jo visitem en els anys 90 del s XX la col·lecció de ceràmica d’aquell, que contenia peces excel·lents de ceràmica de reflexos metàl·lics de Manises, de plats i peces de forma d’Alcora i de plats de moltes altres procedències del país i de l’estranger.

De caràcter senzill i obert, sent passió per la ceràmica. Varem mantenir una excel·lent relació d’amistat i respecte a partir del 1975 durant més de 30 anys. Ens vérem per darrera vegada quan passà per Creu Roja per contractar els serveis de teleassistència. Casat amb Alícia Verdaguer Noguera, és pare d’una filla i tres fills. Vidu, mor a Palma als 88 anys d’edat.


Bibliografia

GEM, 13, 291