Agustí Buades Frau (Palma, Mallorca, 26 de març de 1804 – 9 d’abril de 1871)

Retratista, pintor i professor de pintura. Deixeble de Guillen Ferrer Puig, segons Marià Carbonell rep influències els anys de formació del pintor Pere Antoni Umbert Abraham. Admirador de la pintura barroca (Rubens, Murillo, Rembrandt, Ribera, Van Dyck…) i dels renaixentistes (Rafael, Ticià, Correggio…), s’interessa pels mestres locals del passat, com Guillem Mesquida, de qui copia l’autoretrat i el retrat de l’esposa.

Segons el Llibre de la Raó, entre 1822 i 1871, pinta 323 retrats i 166 obres d’altres gèneres. D’altra part, té més d’un centenar d’alumnes entre 1832 i 1869. Entre les obres més conegudes es poden citar el retrat de Joan Muntaner (12841), Maria Francisca Dameto i Despuig (1842), Tomàs Aguiló Cortès, el batle Jaume Mateu Bonet, el canonge Joan Ferrà, etc. Per a l’Ajuntament de Palma fa alguns retrats destinats a la galeria de fills il·lustres com el general de Josep M. Colubí Gomila (1845), del bisbe Miquel Salvà (1853), l’obra titulada “Retrat dels pares i del germà” (1855), sor Francinaina Cirer Carbonell (1856), el batle Miquel Lladó Amorós (1860) i altres.

Fa nombroses obres religioses com a copista i con a autor original. Per a la devoció privada realitza teles de mides petites i preu més assequible que les destinades al culte públic. Corresponen a aquest apartat una obra de Sant Nicolau de Bari (1841) per a la parròquia de Llucmajor, una Pietat per a l’església de la Misericòrdia (1844), una tela de Sant Lluís per a la parròquia de Valldemossa, etc.

Treballa les natures mortes, algunes composicions amb figura, paisatges i frisos (“arrimadillos”). El retrat de Bartomeu Sureda Miserol (1838), de gran intensitat psicològica, sembla reflectir la influència de Goya, que coneix a través dels retrats del matrimoni Sureda, ara a la National Gallery of Art (EUA). Dels dos retrats fa sengles còpies de mig bust. Fa diverses versions d’un betlem de figures retallades i muntades sobre petites peanes.

Destaca, sobretot, per la sobrietat, els fons obscurs, la il·luminació amb el gust classicista pel clarobscur, un punt de llum exterior, figures assegudes i girades tres quarts per evitar la frontalitat. S’ajusta a l’estil neoclàssic de principi del s. XIX. Obté una medalla d’or a l’Exposició Industrial de les Balears de 1848 i una altra a l’Exposició Industrial de les Balears de 1849. Un carrer de Palma de la zona de la Creu Roja duu el seu nom. El 1854 és designat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma.

Hi ha obra seva al Museu de Mallorca, Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Palma, nombroses esglésies i parròquies de Mallorca, la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Palau Episcopal, Museu de Lluc, Sa Bassa Blanca, la família i altres col·leccions institucionals i privades. Dels quadres que li interessen particularment fa rèpliques per a la seva col·lecció privada, que conserva encara la família a l’antic domicili del carrer de Sant Nicolau.

Bibliografía

Marià CARBONELL, “Buades Frau, Agustí”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 1, pàg. 318-325, Promomallorca ed., Palma, 1956.

Lluís RIPOLL i Josep COSTA FERRER, “Agustín Buades”, Galerias Costa ed., Palma, 1948.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Agustín Buades”, ‘Las Baleares y sus pintore’, pàg. 26-30, Palma, 1981.

GEM, 2, 259-260.