Eliseu Meifrén i Roig (Barcelona, 24 de desembre de 1857 – 5 de febrer de 1940)

Pintor paisatgista. Es forma a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on és deixeble d’Antoni Caba i de Ramon Martí Alsina. El 1879, amb 21 anys, es trasllada a París, on pren contacte amb els impressionistes, que influeixen en la seva evolució estilística. Tot seguit, visita (1880) Itàlia (Nàpols, Florència, Venècia i Roma) en un viatge essencial per a la seva formació. Casat amb Dolores Pajarín i Valls, visita per segona vegada Paris en viatge de noces i decideixen passar-hi una temporada. Allà neix la seva primera filla. L’estada parisenca li permet reprendre i intensificar la comunicació amb els impressionistes. La seva paleta s’aclareix, incorpora els blaus, cels, ocres clars i daurats. Estudia l’ampli ventall de matisos que presenten els colors del mar i dels rius.

Eliseu Meifrén, Badia de Palma, oli/tela, Consolat de Mar (Palma), 1908

A Barcelona desplega una intensa activitat social. Participa en la fundació del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona, pren part activa en les reunions modernistes i en les tertúlies dels Quatre Gats, estableix gran amistat amb Rusiñol i fa part de la comitiva que trasllada des de Sitges al Cau Ferrat els dos quadres del Greco que Rusiñol havia adquirit (1894) a París.. El 1890 fa la primera exposició individual a Barcelona.

Li agrada viatjar i ho fa sovint amb el propòsit de conèixer nous indrets, trobar motius nous d’inspiració, ampliar el nombre de clients i obrir nous mercats. Visita Normandia, Canàries, Venècia, etc. El 1895 torna a París per passar-hi una temporada llarga. Després, marxa a Canàries, on viu uns quants anys. El 1900 viatja a Buenos Aires i Montevideo. El 1902 exposa al Cercle Artístic de Barcelona i aconsegueix incrementar el seu prestigi i les seves cotitzacions.

A la mort de Ricard Anckermann resten vacants les places de professor d’anatomia del cos humà i de director del centre. Meifrén, que ha visitat una vegada Mallorca, amb 50 anys opta a ocupar-les. Aprofita l’amistat que té amb Francesc Maura Montaner per obtenir-les. Nomenat director (1907) de l’Escola, es trasllada a Mallorca amb la família. S’estableix al Terreno en una casa llogada que aviat substitueix per una altra que adquireix amb vistes sobre el mar, des de la terrassa de la qual pinta nombroses composicions. A partir d’aleshores passa llargues temporades a l’illa. Ocupa el càrrec 3 anys (1907-1910). El 1910 el deixa, empès pels seus desitjos de viatjar.

Entre 1915 i 1917 viu a NY. Allà hi exposa paisatges dels llocs que ha visitat i dels llocs on ha viscut. Entre 1918 i 1936 desplega una activitat intensa i sostinguda. Pinta molts paisatges de Mallorca (Deià, Valldemossa, Palma...). Referma la preferència que sent per la costa, les marines, els rius. Tracta només esporàdicament el paisatge urbà i sempre dóna poca importància a les muntanyes, que si apareixen, resten situades en els darrers termes. Accentua les línies verticals i les pinzellades esdevenen taques de color. A la seva pintura augmenta la importància dels colors i de les llums homogènies.

Participa a moltes exposicions a Amèrica del Nord i del Sud. És present habitualment a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid i de Barcelona, a exposicions internacionals i cinc vegades a la Mostra de Venècia. És guardonat i premiat en nombroses ocasions. Exposa individualment a la Sala Parés, Saló Arenas, Galeries Laietanes, Círculo de Bellas Artes de Madrid, Galeries Costa (Palma) i Cercle de Belles Arts de Palma. Al llarg de la seva trajectòria professional evoluciona des de posicions acadèmiques, classicistes i realistes a posicions impressionistes, de pinzellada solta, trets ràpids i paleta clara. Les composicions de l’etapa de maduresa, que comença el 1907 amb el trasllat del domicili familiar a Mallorca, destil·len frescor, espontaneïtat i naturalitat. Com s’ha dit moltes vegades, no arriba a ser un impressionista pur, però les bases principals del seu treball són impressionistes, no són modernistes. Treballa l’oli, l’aquarel·la i el dibuix.

És nomenat cavaller de la Legió d’Honor de França (1926). El 1939 passa l’estiu a Mallorca i el desembre s’inaugura (16-XII-1939) la Sala Gaspar amb una exposició seva, a la que no pot assistir per motius de salut. Mor el febrer del 1940 als 82 anys. El Cercle Artístic de Barcelona li dedica una exposició d’homenatge del 21 de març al 14 d’abril de 1941 (Barcelona) i n’edita el catàleg l’editorial Seix Barral. El 1952 l’Ajuntament de Barcelona li dedica una exposició retrospectiva al Palau de la Virreina. El 2011 el Museo del Prado, amb el suport de la Fundació Axa, restaura i diposita al Consolat de Mar, seu de la Presidència del Govern de les Illes Balears, el tríptic Badia de Palma (1908).

Hi ha obra seva  a l’Ajuntament de Sabadell, Museu Deu (El Vendrell), Patrimoni Artístic del BBVA, Museu d’Art Modern de Barcelona, Museu de Granollers, Banc de Sabadell, Biblioteca Pública Arús (Barcelona), Museu de Belles Arts de València, Museu Marítim de Barcelona, Fundació Francesc Godia (Barcelona), Abadia de Montserrat, Museu de Pontevedra,  Comunitat Autònoma del Principat d’Astúries, Museu del Prado, col·lecció de Carmen Thyssen-Bornemisza, Museu Provincial de Lugo, Banc d’Espanya, Fundació Margarida Marsà, Museo de San Telmo, Museu de Granollers i altres col·leccions institucionals i privades. A Mallorca hi ha obra seva al Museu Municipal de Valldemossa, Fundació d’Art Serra, col·lecció de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Consolat de Mar (Presidència del Govern de les Illes Balears) i a col·leccions privades.

Eliseu Meifrén, Jardí de Premià, oli/tela

Bibliografia

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Eliseo Meifrén”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 123-125, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

Magalida TUR, “Meifrén Roig, Eliseu”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 127-133, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Miquel ALENYÀ, “La pintura moderna a Mallorca (1830-1970)”, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.

GEM, 10, 375.

Premis i reconeixements

1879- Medalla d'or a l'Exposició Regional de València

1887- Medalla d'or a la Exposición Nacional de Madrid

1888- Medalla de bronze a l'Exposició Universal de París

1889- Medalla de bronze a l'Exposició Universal de París

1891- Medalla de bronze a l'Exposició Universal de París

1899 - Medalla de plata a l'Exposició Universal de París

1904- Medalla de plata a l'Exposició Universal

1906- Primera medalla a l'Exposició Universal

1910- Medalla de plata a l'Exposició Universal de Brussel·les

1926- Caballero de la Legión de Honor de Francia

1935- Guanyador del Premi Nonell

1936- Premi Campeny de la Generalitat de catalunya