Breu història dels llegums

Els llegums són els fruits de les plantes lleguminoses. Juntament amb els cereals constitueixen l'ingredient bàsic de l'alimentació humana tot al llarg i ample del món. Són llegums les faves, les mongetes, els fesols, els cigrons, les llenties, els pèsols, els cacauets, la soia, etc.

El consum dels llegums és molt recomanable pel seu contingut en hidrats de carboni, proteïnes vegetals, midó, minerals (ferro, calci, fòsfor, magnesi, etc.), vitamines, fibra i pocs lípids (greixos).

Els seus orígens són diversos. Messopotàmia, Amèrica i Àsia oriental són tres dels indrets originaris principals. El 8.000 aC, durant el neolític, apareix el consum de llenties i pèsols silvestres a l'Orient proper. El 6.000 aC el cultiu de llenties i pèsols ocupa bona part de l'agricultura primitiva. El 4.000 aC el cultiu de les faves s'incorpora a l'agricultura. A Amèrica el consum de mongetes s'inicia prop del 8.000 aC  i el seu cultiu agrícola apareix a partir del 4.000 aC.

La mongeta i les seves varietats arriben a Europa des d'Amèrica el s XVI. També arriba d'Amèrica el cacauet. La soia, originària d'Àsia, arriba a Europa el s XVIII, però no s'utilitza en l'alimentació humana fins al principi del s XX. El cultiu d'alguns llegums (faves, cigrons, llenties, mongetes i pèsols) s'adapta força bé a les condicions pròpies de la conca mediterrània.

A partir del s XVII el consum de llegums per part de la població treballadora del camp i de la ciutat desplaça parcialment el predomini dels cereals. Aquest fet comporta una major diversificació de la dieta alimentària, la millora de la salut col·lectiva i l'allargament de l'esperança de vida. D'altra part, com expliquen alguns autors com ara Umberto Eco, l'augment del consum de llegums permet a Europa mantenir taxes de creixement demogràfic, malgrat la incidència de pestes i epidèmies. El consum de llegums decau notablement en el curs de la segona meitat del s XX.

Els especialistes recomanen que un plat de llegums faci part un o dos cops per setmana de l'alimentació humana. Molts són els plats de llegums propis de la cuina dels Països catalans: les faves a la catalana, també dites faves ofegades, l'arròs amb llenties, les llenties estofades, l'amanida de cigrons, la fava pelada, les seques amb botifarra, l'arròs amb fesols i nap, etc.