domingo, 21 de abril de 2013

Breu història de l'ensaïmada


Pastís propi de Mallorca fet amb farina de blat de força, aigua tèbia, sucre, ous, oli o saïm (mantega de porc), llet i llevat. És un producte antic i de gran tradició, que ha esdevingut un dels signes identificatius de Mallorca. Té forma de caragol enrotllat en el sentit de les agulles del rellotge. Habitualment s’hi posa sucre en pols per sobre abans de servir-la.

Segons Tugores-Santandreu (2013), tant els àrabs com els jueus tenen pastes dolces fetes en espiral, molt semblants a l’ensaïmada, que podrien explicar un origen comú. Possiblement, l’antecedent de l’ensaïmada sigui una pasta dolça en espiral, àrab o jueva, feta inicialment amb oli, que després del s. XIII passés a ser feta amb saïm, producte que li dóna el nom amb què ha arribat als nostres dies. Al final del s. XIII es produeix a les Illes Balears i a la Península una extensió considerable de les produccions ramaderes, especialment del ramat de porcs. Les primeres referències escrites al pastís són del s. XVII i parlen de llur relació amb la celebració de festes i solemnitats.

Hi ha diverses varietats d’ensaïmades. La llisa és la que no porta cap casta de farciment. La de cabell d’àngel porta un farciment de confitura de cabell d’àngel. Actualment, també n’hi ha de nata, crema, crema cremada, tallades (sobrassada, albercocs, carabassat...), xocolata, nata i xocolata, torró, melmelada, etc. L’ensaïmada entrunyellada, feta amb dos o tres cordells de pasta en forma de trena, és molt antiga, per bé que darrerament ha caigut en desús. De vegades es fan ensaïmades petites o mitjanes cobertes de crema o xocolata.

Poden ser petites o individuals, pensades per acompanyar el desdejuni de cafè amb llet o amb llet i cacau. Les grans, que poden tenir un diàmetre de 50 cm o més, es consumeixen a les postres i s’acompanyen sovint de gelat, xocolata desfeta, llet, orxata, taronjada, llimonada, etc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario