domingo, 4 de noviembre de 2012

Roberto Montenegro Nervo (Guadalajara, Michuacán, Mèxic, 19 de febrer de 1887 – Mèxic D.F., 13 d’octubre de 1968)


Pintor, decorador, il·lustrador i escenògraf. Fill del coronel Ignacio Montenegro i de Maria Nervo, comença a estudiar dibuix i pintura el 1903 a Guadalajara sota el mestratge del pintor brasiler Fèlix Bernardelli. Es matricula a l’Acadèmia de Sant Carles (Escola de Belles Arts), de Mèxic, i amplia estudis (1904-05) amb Julio Ruelas, Germán Gedovius i Leandro Izaguirre. És condeixeble de Diego Rivera (parella de Frida Kahlo), Ángel Zárraga, Benjamín Coria, Francisco de la Torre i altres. El 1905 obté una beca de la Secretaria d’Instrucció Pública per estudiar a Europa. Camí de París, passa per Madrid (1906), on freqüenta l’estudi del pintor Ricardo Baroja. Es trasllada a París, on es relaciona amb Picasso, Braque, Gris i Cocteau. Hi resideix durant tres anys (1907-1910) assistint a l’École de Beaux Arts i a la Grande Chaumière. A París coneix Hermen Anglada Camarassa, la seva escola de pintura i els seus alumnes i seguidors sud-americans.

Quan esclata la Primera Guerra Mundial, es troba a Venècia, des d’on es trasllada a Barcelona, per passar totd’una a Mallorca. S’instal·la al Port de Pollença, on resideix entre 4 i 5 anys (1914-1919). El 1919 deixa Mallorca i es trasllada (1920) a Mèxic, on desplega una intensa activitat com a muralista, il·lustrador, decorador i escenògraf. Mai no torna a l’illa. Mor a Mèxic D.F. als 81 anys.

A Mallorca, de la mà d’Anglada, fa una exposició el 1915 al Veloz Esport Balear. Posteriorment fa l’exposició inaugural del Saló àrab de La Veda (1916). Aquest mateix any il·lustra el llibre “Flirt” de Pere Ferrer Gibert. Tot seguit rep del Cercle Mallorquí l’encàrrec de pintar el sostre i el fris del que avui s’anomena Saló Montenegro (Parlament de les Illes Balears). Les Galeries Laietanes (Barcelona) li encarreguen la il·lustració del llibre per a infants “La lámpara de Aladino”. Torna a exposar a La Veda el 1918.

El 1919 deixa Mallorca i es trasllada (1920) a Mèxic, on desplega una intensa activitat com a muralista, il·lustrador, decorador, escenògraf, dissenyador de vestuari i pintor. Mai no torna a Mallorca. El 1934 és nomenat director del Museu d’Arts Populars del Palau de Belles Arts i director del departament d’Ensenyança Artística de la Secretaria d’Educació Pública. El 1965 l’Institut Hispanoamericà de Relacions Culturals organitza una exposició retrospectiva de la seva obra. El 1967 rep el Premio Nacional de Arte (Mèxic), que li lliura el president de la República.

Com a pintor demostra una gran versatilitat, cosa que li permet dominar diverses tècniques, diferents temes i distints oficis. Està considerat com el pioner de la pintura muralista mexicana. Les obres que deixa a Mallorca posen de manifest la seva adscripció a les formes i concepcions pròpies de la pintura modernista i simbolista, la influència que rep d’Anglada i la seva forta personalitat. Fa ús d’una paleta moderada, sovint força sòbria, i construeix les formes de manera més realista i austera que els deixebles d’Anglada.

A més de la decoració de la Sala Montenegro (avui despatx de la presidència del Parlament de les Illes Balears), titulada “Al·legoria de les Balears”, signada i datada el 1919, deixa un conjunt d’obres documentades, de entre les quals sobresurten les següents: “Retrat d’Alejandro Jacoleff” (1915), “Nu femení” (1917), “Autoretrat” (1918), “Nina i papallones” i “Jove mallorquina” (1919). Totes elles són olis sobre tela, llevat de l’autoretrat que és una tècnica mixta sobre paper. Al llarg dels més de 50 anys que dura la seva trajectòria professional, iniciada a Palma el 1915 i finalitzada a Mèxic el 1967, presenta més de 200 exposicions. A Mallorca hi ha obra seva al Parlament de les Illes Balears, a l’Ajuntament de Palma i a diverses col·leccions particulars.


Bibliografia

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ PARADELO, “Las Baleares y sus pintores”, Lluís Ripoll editor, Palma 1981, 141-144

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 11, 124-125

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS, 3, 288-290

Miquel ALENYÀ, “La pintura moderna en Mallorca”, ’100 años de historia. Una mirada en el tiempo’, llibre-catàleg de l’exposició a Sa Llonja (abril-maig), Palma 1992, 56-61

WIKIPEDIA, Roberto Montenegro

CONSELLERIA DE CULTURA, Govern Balear, “Pintors americans d’ahir”, catàleg exposició a Sa Llonja, Palma 1992, 56-61

Lluís Derqui i Derqui (Ceuta, 24 de juliol de 1884 – Palma, 6 d’abril de 1956)


Pintor. Fill de militar, neix a Ceuta, on passa la infància fins que el pare és destinat a Tarifa (Cadis). Ell sempre es va considerar granadí, com els seus pares. El 1908 comença els estudis de dibuix i pintura a Granada amb José Larrocha. Els segueix a Madrid amb Fernando Álvarez de Sotomayor i a París amb Hermen Anglada Camarassa.

Visita Mallorca el 1917 i s’instal·la a Sóller, on un germà exerceix de notari. Pinta paisatges de Sóller i patis de cases solleriques guarnits amb cossiols d’hortènsies, un tema que també interessa al pintor solleric Joan Pizà. El 1915 exposa a Granada i el 1919 es casa i s’estableix a Palma, on troba per a les seves teles temes a la ciutat i a la rodalia. Participa (1920) a l’Exposició Regional d’Art i exposa (1921) al saló àrab de La Veda. Després exposa a Galeries Costa.

Amb una obra renovada i reorientada exposa a La Veda (1926), participa a l’exposició de pintura de Mallorca a Buenos Aires (1928) i es presenta a la Península, mentre resideix a Lleida i, posteriorment, a Saragossa. Com a membre del Grup dels Set, participa a les dues exposicions que el grup fa les Galeries Quint, de Palma (1948 i 1949).

En la primera etapa de la seva trajectòria (1914-23) pinta a l’oli sobre tela o taula, amb espàtula. Crea textures empastades i gruixades, tractades amb trets curts i paral·lels que donen al conjunt una aparença d’ordre i equilibri. Omple les obres d’una llum intensa que combina amb un cromatisme de tons suaus, exempts t tota casta d’estridències.

A partir del 1923 utilitza preferentment la tècnica del guaix sobre paper o cartró, que combina adesiara amb l’aquarel·la. S’interessa per les escenes de la vida rural i costums de l’illa, que emmarca en escenaris amb fons d’arquitectures o de paisatge. Les figures adquireixen un aire primitivista o naïf, que il·lumina amb un cromatisme ric en colors. Les atmosferes accentuen el to intimista i reflexiu. En els anys 30 fa estades a Eivissa, on pinta escenes de la vida quotidiana i paisatges urbans d’intens cromatisme i de dibuix molt detallat.

Exposa a Palma, Barcelona i Saragossa i participa a dues Exposicions Nacionals de Belles Arts. Té el costum de datar les obres, cosa per la qual la cronologia de la seva producció no presenta problemes rellevants. Les obres de la primera etapa (1914-1923) reflecteixen l’acostament de l’artista als plantejaments  classicistes del corrent noucentista en la versió mallorquina liderada pels pintors Joan Antoni Fuster Valiente i Bartomeu L. Ferrà Juan i seguida durant un temps per Tito Cittadini. En els anys 40 alterna obres pròpies de la segona etapa amb treballs a l’oli que s’ajusten als paràmetres bàsics de la primera etapa.

En els primers anys 50 pinta damunt rajoles valencianes escenes religioses per a l’oratori de la Mare de Deu de Son Orlandis (Andratx). Mor a Palma als 72 anys. Té entrades a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera i Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.


Bibliografia

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ PARADELO, “Las Baleares y sus pintores”, Palma 1981, 213-215

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS. 2, 102-104

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 4, 276

ENCICLOPÈDIA D’EIVISSA I FORMENTERA, edició digital


Exposicions
Relació parcial

1915  Granada
1920  Exposició Regional d’Art, Palma (col·lectiva)
1921  La Veda, Palma
1928  Exposició de pintura de Mallorca a Buenos Aires (col·lectiva)
1929  Galeries Laietanes, Barcelona
1930  Centre Mercantil, Saragossa
1937  Ateneu, Palma
1944  Galeries Costa, Palma
1948  Galeries Quint, Palma (col·lectiva)
1949  Galeries Quint, Palma (col·lectiva)
1949  Exposició de temes taurins, Galeria Sapi, Palma (col·lectiva)
1950  Galeria Sapi, Palma