miércoles, 17 de octubre de 2012

Bartomeu Fortesa Pujol (Felanitx, Mallorca, 17 de juny de 1939 - Barcelona, 6 de desembre de 2000)

Filòsof, investigador i professor.

Fill de Bartomeu Fortesa Pinya (1894-1957), enginyer agrònom i escriptor, i d’Elisa Pujol Solanellas, natural de Reus, té dues germanes (Aina i Elisa) i un germà (Francesc “Xisco”). Els pares viuen durant 10 anys (1934-44) a Felanitx, ja que el pare és el director de l’Estació Enològica i professor de ciències naturals de l’Institut. Tot seguit i durant quatre anys (1944-48) resideixen a Son Ferreret (Gènova) fins que passen (1948) a ocupar una casa de nova construcció que l’àvia paterna, Aina Pinya Cortès (1862-1963), ha fet construir per a ells al carrer Faust Morell (Palma), segons plànols que havia deixat enllestits el fill arquitecte, Guillem Fortesa Pinya (1892-1943). La família paterna descendeix dels Fortesa de Can Querol.


Família Fortesa Pinya, 1950 ca. Bartomeu Fortesa Pujol és el
tercer de la segona fila (drets)

Fa el batxillerat i el curs preuniversitari al col·legi La Salle, de Palma (1949-56). El 1956 ingressa en el seminari diocesà de Mallorca, on fa amb dos anys els tres cursos de filosofia (1956-58). El 1958 es trasllada a Roma per estudiar teologia a la Universitat Gregoriana, on es llicencia amb un “cum laude” (1962). Ordenat de prevere (1963), torna a Mallorca i és destinat com a vicari cooperador a la parròquia d’Artà. Es trasllada a Barcelona, on se secularitza en els primers anys de la dècada dels 70, es casa i munta una botiga de mobles que gira sota el nom comercial de “Orden”. Fa una llarga estada d’estudis a Munic (Alemanya) i el 1977 torna a Roma, on obté amb “magna cum laude” la llicenciatura en filosofia a la Universitat Gregoriana. El 1978 es llicencia en filosofia a la Universitat de Barcelona i el 1993 hi obté el doctorat amb la tesi “Empirisme i objectivitat a la filosofia de Thomas Hobbes”.

Guanya per oposició plaça de professor agregat (1979) i, posteriorment, una càtedra (1981) de filosofia d’institut. El 1999 passa a ser professor de la Universitat Ramon Llull, on imparteix un curs de doctorat sobre Hobbes. Dedicat a la investigació, desplega una intensa activitat amb l’equip KAL de la Universitat de Barcelona, del qual és el coordinador. Publica “Maquiavelo y Hobbes. Selección y presentación de textos político-filosóficos” (1984), “Thomas Hobbes: Libertad y necesidad, y otros escritos” (1991), “Empirisme i objectivitat a la filosofia de Thomas Hobbes” (la seva tesi doctoral) (1994) i “L’objectivitat a la filosofia lingüística de Thomas Hobbes” (1999). A més, publica articles d’investigació a l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia i a revistes especialitzades com “Convivium”, “Veritas” i “Archives de Philosophie”.

Publica treballs sobre patrística, art (“L’imaginari del Barroc”, conferència, 12-V-2000), crítica literària i ètica. Amb línia amb els treballs sobre Thomas Hobbes i gràcies a una excel·lent preparació filològica, tradueix del llatí a l’espanyol l’obra “De Corpore” (El Cuerpo), que es publica el 2010. A la revista “El Mirall”, de l’Obra Cultural Balear”, publica “Bartomeu Fortesa Pinya: reflexos” (1994), escrit dedicat a comentar la figura del seu pare. A partir del 1994 és corresponsal a Espanya i Portugal del “Bulletin Hobbes” i membre de la New York Academy of Sciencies. Des del 1992 és membre de la Societat Catalana de Filosofia, de la Junta Directiva de la qual és vocal a partir del 1998.

Casat amb Dolores González Ruana, és pare de tres fills. Equilibrat, rigorós, ordenat, auster, cult i feiner de mena, treballa sense peresa amb el desig de ser exhaustiu en les anàlisis que fa i en la recerca de fonts i referències. Afeccionat a la música, s’agrada d’escoltar Mozart, Beethoven, Bach i, sobretot, peces gregorianes. Moltes vegades el vaig sentir alabar la missa gregoriana de difunts. És afeccionat al teatre i procura anar a totes les representacions que té a l’abast. Sent predilecció per “Un tramvia anomenat desig”, de Tennessee Williams. Afeccionat a la lectura de prosa i poesia, durant un temps té com a llibre de capçalera una antologia poètica de Miquel Hernández, que actualment conserva Joan Pla. S’agrada de fer sovint llargs recorreguts amb el BMW. Mai no oblida la relació de la seva nissaga paterna amb el poble jueu i, quan cal, es mostra identificat amb les seves arrels, que també són les meves. Malalt i amb problemes de dicció durant un temps, suporta el seu estat amb una presència d’ànim admirable, sense deixar de treballar.

No es desvincula mai de Mallorca, a la qual se sent lligat genèticament i vitalment. A Sant Telm (Andratx) té un apartament en el qual passa caps de setmana i temporades a l’estiu. A l’illa manté amistats de tota la vida, com les que el lliguen a l’escriptor i periodista Joan Pla, al catedràtic Romà Pinya Homs, al seu cunyat Ramon Rosselló, al prevere Jaume Santandreu, als cosins Aina i Carles Fortesa, als amics “cursillestes” i altres. Participa a les XVIII Jornades d’Estudis Locals, que tenen lloc a Palma del 15 al 17 de desembre de 1999, amb la comunicació “Aristòtil en el tombant de l’Edat Mitjana”, que publica (2000) l’Institut d’Estudis Baleàrics, que està dedicada, entre altres qüestions, a analitzar alguns aspectes de la relació entre Ramon Llull i el filòsof grec. Els quatre germans són propietaris per herència (1963) de la possessió de Son Santiscle, també dita Es Rafal (Palma), situada entre el Camí dels Reis i la carretera de Palma a Puigpunyent, que és de la família des del 1753. 

El 6 d’octubre del 2000 llegeix la ponència “La formació de la tradició política” en els col·loquis de Vic. El 6 de novembre de 2000 llegeix la lliçó inaugural del curs 2000/01 de la Societat Catalana de Filosofia, que tracta el tema “Ètica de l’home i ètica del ciutadà”. El 5 de desembre de 2000 mor a Barcelona, sobre les 14:15 h, als 61 anys d’edat. Amb motiu del seu traspàs la Societat Catalana de Filosofia dedica a la seva memòria el dotzè anuari (2001) i la publicació dels col·loquis de Vic (2001). 




Som condeixebles d’estudis primaris al col·legi La Salle de Palma juntament amb Fernando Sánchez-Monge Álvarez, Joan Gomila Vidal, Agustí Estela Ripoll, Josep Antoni Barceló Rosselló, Salvador Llamas Fuentes, Lluís Moyà Bareche, Pere de la Portilla Costa, Bartomeu Cabot Company i altres. Anys més tard, coincidim com a estudiants de filosofia a les aules de Son Gibert. Entre 1956 i 1960 mantenim una bona relació d’amistat. Els dos elaborem per al certamen anual de 1959 el treball “La filosofia en els textos de Pius XII”, que obté el premi. Els estius sovint anem d’excursió amb bicicleta a Portals Vells i a altres indrets de l’illa, com Valldemossa. Ell, Joan Pla i jo formem en aquells anys una espècie de tern avingut i força actiu. Fan part del grup Vicenç Jasso, Josep Noguera, Biel Vidal Arcas, Jaume Muntaner, Manolo Haro, Marià Cortès, Guillem Ramis, Bernat Pou, Gaspar Aguiló, Josep Antoni Fuster, etc. Separats pels camins de la vida, Tomeu em convida a la seva missa nova (1963), que compta amb la presència i la paraula del jesuïta argentí Hugo Achával, que a Roma havia estat conseller seu i meu.

Convocat per Joan Pla, assisteixo a la missa que, el dilluns 11 de desembre de 2000 a partir de les 19:30 h, ofereixen en sufragi seu a la capella de la Casa de l’Església la família, amics de joventut i els “cursillistes” amb els quals mai no perdé el contacte. Per desig seu la cerimònia s’acompanya de fragments de la missa de rèquiem de Mozart, de la qual cosa té cura el seu fill Israel. Diu la missa i fa el sermó Jaume Santandreu. Hi són presents Marià Cortès, Joan Horrach, Joan Pla, Miquel Alenyà, Romà Pinya, etc. Ocupen la presidència la vídua Lola i els tres fills, les germanes Aina i Elisa, i Ramon Rosselló. Abans del condol, Romà Pinya, Joan Pla, la fillola Catalina Rosselló i la filla Maria Fortesa, llegeixen paraules d’homenatge a l’amic, al padrí i al pare.


Bibliografia:


Salvador GINER, Israel FORTEZA i Jordi SALES, “L’actualitat de Thomas Hobbes i la traducció de Bartomeu Forteza del De Corpore”, Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XXII, 63-76, 2011.

F. J. FORTUNY, “Història de la filosofia, avui”, dedicatòria, lliçó inaugural del curs 2002/03 de la Societat Catalana de Filosofia, XIV, 7-29, 2003.

Dídac RAMÍREZ SARRIÓ, “A la memòria de Bartomeu Forteza”, Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XII, separata, 2001.

Josep MONTSERRAT MOLAS, “Estudis hobbesians del segle vint”, dedicatòria, Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XII, 2001.

“Son Santiscle”, Possessions de Mallorca, www.possessionsdepalma.net.

Bartomeu Forteza i Pujol”, nota biogràfica annexa a l’edició de “L’objectivitat a la filosofia lingüística de Thomas Hobbes”, Edicions Universitat de Barcelona, 1999.

Joan PLA GARCIA, “Las Orlas”, P & P ediciones, 253, 1989.