miércoles, 22 de febrero de 2012

Guillem Payeras Bujosa (Bunyola, Mallorca, 28 de maig de 1925 - Palma, 14 de juliol de 2010)

Prevere i canonge de la Seu de Mallorca.

Fill de Guillem, jutge de pau de Bunyola durant molts d’anys i titular de “Sa botigueta”, establiment dedicat a la venda de comestibles i pa calent, té dos germans (Jaume i Joan) i dues germanes (Catalina i Maria). Catalina és membre de l’Institut de Missioneres Seculars (IMS), de Rufino Aldabalde. Jaume és prevere de l’Opus Dei i passa gran part de la vida al Perú. Joan, bessó de Jaume, treballa durant molts d’anys a la secretaria del col·legi Lluís Vives, de Palma. Maria, que viu a “Sa botigueta” té cura dels pares quan són grans i d’ell quan deixa Can Tàpera (setembre 1998) fins que per motius de salut ingressa (2000) a la residència de Sant Pere i Sant Bernat (Palma).

Estudia al seminari diocesà de Mallorca i s’ordena de prevere el 27 de juny de 1948, als 23 anys. En el seminari destaca en música, cant i piano. El juliol següent és designat vicari cooperador de la parròquia dels Hostalets (Palma). El gener de 1950 el bisbe Joan Hervàs Benet el nomena director espiritual del seminari menor, on fa part juntament amb el seu condeixeble Miquel Ramon Font de l’equip encapçalat per Miquel Moncadas Noguera. El bisbe Jesús Enciso Viana el nomena (1960) viceconsiliari diocesà d’Acció Catòlica i, posteriorment, és designat (1968) pel bisbe Rafael Álvarez Lara delegat episcopal d’Acció Catòlica (1968). Manté els seus lligams amb el poble de Bunyola, on habitualment diu la missa dels diumenges de les 10 del matí i on estableix la residència a partir del 7-IX-1998.

El 1969 es fa càrrec de la direcció de la Casa de la Sagrada Família (Can Tàpera), que manté fins al 1996. Alhora és vicari episcopal de la Zona I (1980-86), vicedelegat de Patrimoni (1986) i viceecònom diocesà (1987). El maig de 1994 és designat canonge de la Seu de Mallorca, on desplega una intensa labor com a confessor i conseller espiritual. A partir de l’octubre de 1998 participa com a pare sinodal a les sessions del Sínode Diocesà de Mallorca.

Al llarg de la vida es va dedicar, successivament, al seminari menor, als cursets de cristiandat i a la direcció de Can Tàpera. Com a director espiritual del seminari menor és recordat pel seu esperit comprensiu, tolerant i afectuós i per les plàtiques plenes d’anècdotes, històries i contes fascinants. Com a responsable d’Acció Catòlica i dels cursets de cristiandat desplega una gran activitat que permet mantenir l’efectivitat d’aquest instrument en el marc d’una etapa difícil de renovació. Com a director de Can Tàpera demostra la capacitat que té de gestió i conducció de persones i l’esperit de comprensió i impuls d’iniciatives dels seus col•laboradors. En cessar en el càrrec (abril 1997) per motius d’edat, resta en el centre com a assessor religiós. Aleshores presta a Francisca Niell Llabrés, nova directora del centre, una acollida afectuosa, un tracte respectuós i un suport decidit i sense reserves.

Alt, plantós, simpàtic, educat i refinat, sempre gaudí del respecte i la confiança dels bisbes que regiren la diòcesi de Mallorca en el seu temps. Poc donat a l’estudi i al debat intel•lectual, excel•leix pel seu bon caràcter i per l’habilitat que demostra a obviar els conflictes, prevenir-los i apaivagar-los. Joan Darder Brotat, el seu tutor legal durant els darrers 8 anys de vida, escriu que “va ser un home sense arestes, de gran sentit comú, positiu, obert a la comprensió, componedor per naturalesa i educació”. De posicions reservades i poc explícites, fa funcions de pont, no sempre amb èxit, entre els preveres més conservadors de l’illa i el bisbe Teodor Úbeda Gramaje. Passa els darrers anys a la residència sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat, on mor. Descansa al cementiri de Bunyola.