domingo, 12 de febrero de 2012

Antoni Roca Várez (Llumena Nou, Alaior, 3 de febrer de 1866 – Girona, 20 de setembre de 1925)

Fill del metge Antoni Roca Flaquer i de Carme Várez Triay, per part del pare descendeix d’una família originària de la Península que s’estableix inicialment a Es Castell, on treballa en la construcció del Castell de Sant Felip. Per part de la mare descendeix d’una família originària de Sevilla, establerta a Cuba, on neix la seva àvia Carme Várez Triay, que rep en herència de la seva mare la propietat de la possessió (o lloc) de Llumena Nou (Alaior), abans de Santa Catalina.

Estudia el batxillerat a l’Institut de Menorca. Cursa la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1888) i es doctora a Madrid. Exerceix com a professor de l’Institut de Maó i és vicecònsol de Portugal i Dinamarca a Menorca. Fets els 50 anys, es presenta a oposicions de càtedra d’institut i guanya (1921) la plaça de llengua i literatura a l’institut d’Osca, on resta un any (1921-1922). Passa després a ocupar la càtedra de llengua i literatura a l’institut de Girona (1922-1925).

Molt afeccionat a la lectura, reuneix una important biblioteca, coneguda amb el nom de “Biblioteca Roca”, que després de la seva mort es dispersa. És director del diari “El Heraldo”. En possessió d’una vasta cultura, s’agrada d’impartir conferències i publicar col•laboracions a la “Revista de Menorca” i al butlletí “Guía del trabajador”. Dotat d’una oïda extraordinària, inventa un instrument (“litòfon”) que produeix notes musicals mitjançant la percussió sobre pedres planes i polides. Presenta l’invent a una exposició de Nàpols, on aconsegueix la medalla d’or (1901). En subhasta pública adquireix la propietat de l’Illa d’en Colom (1904), de 59 Ha, on fa experimentacions de conreus i extraccions de minerals (ferro, coure...). Actualment l’illa fa part del Parc Natural de s’Albufera des Grau i és propietat dels seus descendents.

Impulsa i funda l’assemblea insular de Creu Roja a Menorca, de la qual és el primer president (1899-1902). Impulsa personalment la creació de les comissions locals de Creu Roja a Maó, Es Mercadal, Alaior, Es Castell i altres localitats. Fa part de la Junta de Salvament de Nàufrags i és soci de l’Ateneu. És guardonat per Creu Roja amb la medalla d’or (1900) i amb la Gran Placa d’Honor (1901). El 16 d’abril de 1924 li és concedida la medalla a la constància amb motiu dels 25 anys de pertinença a l’entitat. Casat amb Magdalena Bofill, són pares de 5 fills. La seva besnéta Núria Roca Comella treballa a l’oficina insular entre el 2001 i el 2010.

Miquel Lladó Oliver (Palma, 11 de desembre de 1945 – 11 de febrer de 2012)

Empresari del comerç.

Nat a Palma en el si d’una família dedicada al comerç, estudia el batxillerat i fa estudis de nàutica i direcció d’empreses.

Amb dos dels seus germans funda (1965) Comercial Lladó S.A., empresa dedicada a la compravenda de materials de construcció. A més de la gerència de l’empresa, impulsa l’animació de la vida associativa del sector comercial. Participa en el creació de l’Associació d’Emmagatzemadors de Materials de Construcció, de la qual és el primer president. Participa en la fundació (2-XII-1977) de la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears) i fa part del seu comitè executiu durant una dècada. Participa en la fundació d'ISBA Societat de Garanties Recíproques (1979) i fa part del seu consell d’administració durant 10 anys (1979-89). És (1988-1992) president d’AFEDECO (Federació d’Empresaris del Comerç de les Balears), des d'on treballa per al canvi de cultura del sector, la seva obertura a nous sistemes de gestió i la implantació d'estratègies de futur. Dóna suport a la mobilització empresarial contra la implantació de grans superfícies. Participa en la creació de la Fundació per al Comerç, amb participació de CCOO i UGT, destinada al foment de la formació en el sector comercial.

El 1990 és elegit vocal de la Cambra Oficial de Comerç i el 1994 accedeix al seu comitè executiu. El 28 d’abril de 1998 surt elegit president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, des d’on dóna suport a la formació de treballadors i directius empresarials, l’aplicació de les tecnologies de la informació i comunicació a l’empresa i la internacionalització empresarial. Implanta nous serveis com el departament d’assistència a l’empresa i la finestreta única empresarial. Dóna suport a la reivindicació d’un nou model de gestió aeroportuària, de revisió del sistema de finançació autonòmica, de solució dels problemes portuaris, de nous sistemes de subministrament d'energia elècrtrica (cable submarí), etc. Resta en el càrrec durant dos mandats, 8 anys, i no es presenta a la segona reelecció (2006). En aquesta etapa és president de la comissió de turisme del Consell Superior de Cambres de Comerç i president de la Comissió de Relacions Socials del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears.

El 29 d’octubre de 2007, per unanimitat, és designat Defensor de la Ciutadania de l’Ajuntament de Palma, figura creada poc abans per atendre les queixes dels ciutadans i vetllar pels seus interessos. Desplega una gran activitat, dóna suport als veïns de Can Pastilla contra el projecte d’expropiació de les seves cases, reclama mesures contra els renous nocturns de Sa Gerreria dependents de la Ruta Martiana, etc. La seva gestió obté índexs elevats de satisfacció popular.

Ha estat conseller de la Mútua Balear, de l’Autoritat Portuària de les Balears, del Cercle d’Estudis Econòmics (CAEB) i del Reial Mallorca (2006-2008). Ha estat vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia de Mallorca, del Consell d'Assumptes Econòmics del Bisbat de Mallorca, de Coves de Gènova i d’altres societats i associacions.

Bon conversador, d’esperit lliberal i conciliador, obert i tolerant, s’agrada de donar suport a iniciatives cíviques, associatives, d’estructuració de la societat civil i de servei als ciutadans. Per a la promoció de l’anàlisi i la reflexió col·lectiva sobre la realitat econòmica i social, impulsa (1993) la fundació (17-II-1994) del Cercle d’Economia de Mallorca, de la junta directiva del qual fa part en diverses ocasions.

Vaig tenir l’oportunitat de col·laborar professionalment amb ell en vàries ocasions, cosa que dóna lloc a una bona amistat. El 1992, quan era president d’Afedeco, em va encomanar la realització d’un estudi sobre les conseqüències econòmiques, socials i laborals per al conjunt de l’economia insular de la implantació a Mallorca de grans superfícies comercials. Per bé que no se sent identificat amb totes les observacions del treball, l'assumeix, el difon i l'utilitza durant un temps com a eina de treball. Posteriorment, em demana que per a Afedeco elabori un informe anual sobre l'evolució econòmica del sector del comerç a les illes, que té continuïtat sota la presidència de Prudenci Vallejo. El 1993 em truca per demanar la meva participació en les reunions que fan a la seu del Cercle Mallorquí diversos empresaris i professionals per a la creació del Cercle d’Economia de Mallorca. Sempre va respectar les anàlisis i l’autonomia dels professionals, cosa per la qual la comunicació amb ell em va resultar fàcil, fluïda i profitosa. Vaig parlar amb ell per darrera vegada en el Centre Flassaders amb motiu de la reunió del Jurat del Premi Batle Emili Darder a la Convivència i al Civisme del 2011.

Respectat per tothom, és afeccionat al golf, que practica amb assiduïtat. Casat amb Pilar Iglesias Cubells, són pares d’una filla, Sílvia, i de dos fills, Miquel i Joan. El 2006 és guardonat amb la medalla d'or de la Cambra de Comerç per la seva trajectòria empresarial i humana. El 2011 es guardonat per Ràdio Popular, de la cadena COPE. A títol pòstum li és lliurada la insígnia d'or i brillants de PIMECO per la seva tasca en favor de la protecció i enfortiment del teixit comercial. El Govern li concedeix a títol pòstum la medalla d'or de la Comunitat autònoma. El Foment del Turisme de Mallorca li atorga (2012) a títol pòstum la medalla d'or de l'entitat. L'ajuntament de Palma li concedeix (2012) a títol pòstum la medalla d'or de la ciutat.