sábado, 14 de enero de 2012

Llorenç Escalas Florit (Son Sardina, Palma, 18 de gener de 1917 - 24 de novembre de 1966)

Prevere, formador, professor de llatí i de religió, administrador i confessor.

Natural de Son Sardina (Palma), és fill del carter de la localitat. Estudia en el Seminari Diocesà de Sant Pere (Mallorca) i és ordenat de prevere el 19 de juny de 1943, als 26 anys.

El primer de juny de 1943 és nomenat vicari cooperador d’El Molinar. Uns mesos més tard, és designat majordom (administrador) i professor del Seminari, càrrec que exerceix fins al trasllat complet dels seminaristes al Seminari Nou (Son Gibert) el 1956. Tot seguit exerceix com a majordom (administrador) del Convictori Sacerdotal. El gener de 1956 és nomenat professor del curs intensiu de llatí per a seminaristes en possessió del títol de batxiller superior i elemental o similar. El 1959 es fa càrrec de l’ensenyament del tercer curs de llatí i el 1960 és nomenat oficial de la Dipositaria Diocesana (després, Caixa Diocesana de Mallorca).

És baix d’estatura i pateix del cor. A causa de la seva afecció o de la medicació que pren, sovint sua pel cap a l’estiu i a l’hivern. Respectuós amb els alumnes, és un home pulcre, equilibrat i exacte complidor dels seus deures i obligacions. De clar enteniment, comprensiu, ponderat i ordenat, professa una gran devoció a la llengua llatina, a la paraula, als clàssics llatins i als autors de l’Escola Mallorquina, com Llorenç Riber, Maria Antònia Salvà, Miquel Costa i Llobera i altres.

Contribueix a la formació de les persones ensenyant llatí, una eina que ell considera mobilitzadora, dinamitzadora i potent per desplegar les capacitats de pensar, raonar, jutjar, analitzar, reflexionar, avaluar i gaudir intel·lectualment. S’agrada de fer exercitar la memòria dels alumnes, cercar les paraules més adequades en les traduccions i composicions, estimar la correcció i la precisió del llenguatge i fer anar el debat col·lectiu sobre temes de llengua i altres. Té a la memòria molts axiomes llatins, com “Teoria sine praxi est currus sine axi”, “Verba volant, exempla trahunt” i altres.

Durant molts d’anys és professor de religió del Col·legi de la Presentació (Palma). El 1944 és professor de llatí de l’Institut Superior de Cultura Religiosa. En els anys 60 exerceix com a confessor de 5 monestirs de religioses de Palma. Pateix un atac de cor, mentre confessa a l'església parroquial de Son Sardina (Palma). Malalt del cor, mor prematurament el 24 de novembre de 1966, als 49 anys d’edat.

Entre gener i juny de 1956 va ser el professor de la nostra promoció a Son Gibert. Ens feia memoritzar textos i fragments de la primera Catilinària. Era perfeccionista en l'elaboració de les traduccions. En certa ocasió ens demanà que traduíssim "furtim" a l'espanyol. Uns posaren "de reojo", altres "a escondidas" i uns altres "furtivamente", però en Joan Pla va posar "a hurtadillas" i l'encertà. El recordem amb respecte i afecte per la seva humanitat, el gran cor que tenia i l'interès que posava en la preparació i la impartició de les classes. Ens va transmetre afecció a la paraula, a les lletres i a la gramàtica. Joan Rosselló, Marià Cortès, Sebastià Franch, Ferran Aguiló, Jaume Muntaner, Joan Pla, Joan Riera, Bernat Pou i jo no hem oblidat mai el que és una oració subordinada substantiva interrogativa indirecta.