Joan Maria Thomàs Sabater (Palma, 7 de desembre de 1896 – 4 de maig de 1966)

Organista, compositor i musicòleg. Fill primogènit d’Antoni Thomàs Sintes, natural de Maó i maquinista de la Companyia Transmediterrània, i de Benvinguda Sabater González, natural de Manacor, fa els primers estudis en el col·legi de Sant Alfons. Als 9 anys comença (1895) els estudis eclesiàstics en el seminari diocesà de Mallorca. Hi ingressa el 1900 com a alumne intern per iniciar el cicle de filosofia. Obté autorització del bisbe per anar cada setmana a Barcelona a estudiar orgue, harmonia i contrapunt amb Eusebi Daniel i música religiosa amb Joaquim Mas Serracant. Ordenat de prevere, diu la primera missa a la parròquia de la Santa Creu el 24 de juny del 1919. El 1930 funda el “Comitè pro Chopin de Mallorca”, del qual n’és el director i animador. A finals de 1931 funda la Capella Clàssica de Mallorca. El 1932 és elegit acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma. El 1934 és nomenat professor interí de solfeig i professor auxiliar d’harmonia de l'Escola Provincial de Música. Arran de la creació del Conservatori de Música (1935) s’encarrega de les classes d’Estètica i Història de la Música. Posteriorment és nomenat director del centre. El 1947 participa com a soci fundador en la creació de l’Orquestra Simfònica de Mallorca. El 1961 obté el premi “Antoni Noguera” dels Premis Ciutat de Palma per la composició “Jovellanos en Bellver”. El 1966 li és atorgada l’encomanda amb placa d’Alfons X el Savi. A causa del parkinson mor a l’edat de 69 anys a la mateixa casa on va néixer. El 31 de desembre del 1974 l’ajuntament el proclama fill il·lustre de Palma. Com a compositor, crea més de dues-centes obres. Entre elles “Bolero del dimoni” (piano), “Festa de Sant Antoni” (guitarra), “Magnificat” (orgue), “Cantata brevis de Sancta Maria” (cor), “Ex ore infantium” (missa) i moltes altres. La seva estètica reflecteix la influència del noucentisme. De la mà de la Capella Clàssica, dirigida per Joan M. Thomàs, vaig descobrir la fascinació que sent pel cant coral. Els diumenges de Quaresma dels anys 1949, 1950, 1951 i 1952, la Capella Clàssica actua al saló gran del Reial Club Nàutic de Palma, inaugurada el 1948. Hi interpreta composicions polifòniques per a veus mixtes amb un rigor extrem, que em crida la atenció. També em captiva la mirada el negre immaculat de la sotana de don Joan. Malgrat la meva edat infantil, adverteixo que tots plegats, director i cor, busquen la perfecció. Ho indiquen els silencis, el diapasó, l’atenció que cada un posa en la seva comesa, la precisió de les entrades, la coordinació del grup, etc. Canten sense acompanyament instrumental, a capella. El repertori inclou cançons de diferents formats: tradicionals mallorquines, pròpies del temps de Quaresma, de bressol, nadales, composicions de Joan M. Thomàs, populars catalanes, coples castellanes, llatines, etc. Record no sense emoció les interpretacions del Vou-veri-vou, A la ciutat de Nàpols, Muntanyes del Canigó, Muntanyes regalades, Pitgen sa neu i d’altres”. Hi assisteixo acompanyant, juntament amb la meva cosina Isabel, els oncles Catalina Alenyà i Bartomeu Planas Rosselló, aquest molt afeccionat a la mar i soci del club. El saló del Nàutic era sempre ple a vessar (així el record). Els aplaudiments eren sonors i perllongats. Bibliografia Joan COMPANY FLORIT, “Joan M. Thomàs”, ‘Tres músics mallorquins’, pàg. 77-144, Barcelona 1985. GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, t. 17, pàg. 186, Palma 1993 Joan PARETS SERRA et al, “Compositors de les Illes Balears”, pàg. 173, El Gall editor i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Palma 2000.