lunes, 27 de febrero de 2012

Sebastià Jaume Adrover (Felanitx, Mallorca, 1 de desembre de 1929 – Palma, 26 de febrer de 2012)

Prevere, antic vicari i antic rector de la parròquia de Sant Bartomeu, d’Alaró.

Estudia al seminari conciliar de Sant Pere, de Mallorca, i s’ordena de prevere el 21 de juny de 1953. Tot seguit, és destinat a Campos com a vicari cooperador. El 1955 fa classes de religió al col·legi de La Salle, de Palma, i és el director espiritual del centre.

En un acte presidit pel bisbe de Mallorca, Jesús Enciso Viana, l’alumne de La Salle Francesc Fortesa Pujol, fa un parlament (1956) força crític amb el tractament que el bisbe dóna als cursets de cristiandat. Assistim a l’acte un grup d’amics i companys de Bartomeu Fortesa, germà de Francesc, ateses les expectatives que sobre la seva intervenció davant el bisbe s’havien aixecat. Ignorant la vàlua personal i intel·lectual de Francesc Fortesa, el bisbe creu que el parlament ha estat inspirat o, fins i tot, escrit per Sebastià Jaume, cosa per la qual el crida a l’ordre i li anuncia sancions, que no es produeixen arran dels informes que rep sobre la destacada capacitat de l’alumne i la seva sòlida independència personal. Aleshores, arran d’un viatge que fa Sebastià Jaume a Barcelona per assistir a unes sessions sobre cursets de cristiandat, el bisbe decideix destinar-lo sorpresivament a Alaró, un lloc petit i aïllat, sense explicacions. No es tracta d’una sanció canònica, per bé que sobre el fet plana el sobreentès general que la decisió respon a una voluntat certa de castigar, com ho reconeix el propi interessat en públic i en privat, de paraula i en entrevistes que anys més tard fa a la premsa.

El 1956 arriba a la parròquia d’Alaró i aviat s'integra en el poble. Durant molts d’anys, impulsa activitats d’animació del jovent. Munta un grup escolta, crea un equip de futbol i organitza sessions de teatre, excursions, actes culturals, etc. Converteix el casal parroquial de Can Campaner en lloc de trobada de joves i centre d’activitats religioses, culturals i esportives. En aquest context, crea el Grup Esplai Cercle d’Estudis. Funda una revista parroquial i organitza campaments d’estiu al Castell d’Alaró.

El 1973 el bisbe Teodor Úbeda el nomena rector de la parròquia d’Alaró. Continua amb la tasca d’impulsar activitats juvenils destinades a l’animació del jovent i dels grans. Col·labora amb la recuperació dels cossiers d’Alaró (1992), impulsa la restauració de diverses capelles de l’església, promou el canvi de la coberta del temple parroquial, fa la substitució del sistema elèctric de l’església i restaura l’orgue. Compatibilitza la tasca pastoral amb les classes al CIDE, on coincideix amb Josep Noguera.

El 2005, en fer els 75 anys, es jubila i cessa com a rector de la parròquia, per bé que continua residint al poble i prestant-hi els serveis propis del seu ministeri. El substitueix el seu amic i company Josep Noguera Arrom.

En el curs dels darrers anys, el poble li dedica diversos homenatges de simpatia i afecte. Amb motiu del 50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal (2003) s’organitzen diversos actes de reconeixement, l’ajuntament li encarrega el pregó de les festes de Sant Roc i es dóna el seu nom a la plaça de l’església amb motiu del 50è aniversari de la seva arribada a la parròquia (2007). El dia primer de maig de 2011 es compleix un dels seus somnis, tornar al Castell d’Alaró per visitar l’oratori de la Verge del Refugi. Fa el viatge, amb helicòpter, acompanyat dels antics donats de l’hostatgeria del Castell, Maria Fiol i Gabriel Ferrer. Deu mesos després, mor a Palma als 82 anys. Descansa al cementiri municipal d’Alaró.

domingo, 26 de febrero de 2012

William Howard Yorke (Saint John, New Brunswick, Canadà, 4 de novembre de 1847 – Liverpool, RU, 1921)

Artista pintor especialitzat en la realització de retrats de vaixells.

Fill de l’artista pintor de temes mariners i retrats de vaixells William Gay Yorke, neix al Canadà el 1847. Quan té uns 9 anys, emigra amb la família a Liverpool (RU). Aprèn l’ofici a les ordres del seu pare, que és el seu mestre. Dotat de força talent, als 18 anys és (1864) un notable retratista de vaixells.

Els seus treballs se caracteritzen per estar ben concebuts, força treballats, acabats amb cura i ser rics en detalls nàutics. Els de la darrera etapa presenten ombres i reflexos. Fa ús de composicions esplèndides i lluminoses, que enalteixen els temes que tracta i sedueixen la mirada per la precisió del dibuix. S’agrada de representar els vaixells navegant cap a alta mar, generalment amb la proa orientada cap a l’esquerra de la composició i amb representació al fons de detalls locals de la costa. Habitualment els navilis naveguen amb totes les veles desplegades i a gran velocitat, cosa per la qual aparenten força dinamisme.

Actiu entre 1858 i 1913, s’enfronta a la competència dels pintors Samuel Walters i Joseph Heards. Adquireix gran anomenada i realitza una obra extensa i apreciada. Mor a Liverpool, la ciutat on viu la major part dels seus dies, als 72 anys d’edat.

Hi ha obra seva a les col·leccions del National Maritime Museum (Greenwich, Anglaterra), The Sausalito Historical Society (Sausalito, Califòrnia), Califòrnia Merchant’s Exange (Union Bank) (San Francisco, EUA), The Manx Museum (Illa de Man), The Mystic Seaport Museum (Mystic, Connecticut, EUA), The Peabody Museum of Salem (Salem, Massachusetts, EUA), Marítime Museum-San Francisco (San Francisco, Califòrnia, EUA), Liverpool Maritime Museum (Liverpool, RU) i altres.

Són obra seva les teles “American Clipper-Ship Raphael”, “The three-mastered Spanish barque Rafael Pomar shortening sail as she approaches Port Mahon, Minorca” (Liverpool, 1875), “Ship Oracle off Liverpool” (Liverpool, 1882) i altres. La tela del Rafael Pomar féu part de la col·lecció de quadres de vaixells de Bartomeu Planas Rosselló. Subhastada a Londres el 2003, actualment pertany a un col·lecionista privat de Mallorca (Illes Balears).


The three-masted Spanish barque
William Howard Yorke, oli/tela, 1875

miércoles, 22 de febrero de 2012

Guillem Payeras Bujosa (Bunyola, Mallorca, 28 de maig de 1925 - Palma, 14 de juliol de 2010)

Prevere i canonge de la Seu de Mallorca.

Fill de Guillem, jutge de pau de Bunyola durant molts d’anys i titular de “Sa botigueta”, establiment dedicat a la venda de comestibles i pa calent, té dos germans (Jaume i Joan) i dues germanes (Catalina i Maria). Catalina és membre de l’Institut de Missioneres Seculars (IMS), de Rufino Aldabalde. Jaume és prevere de l’Opus Dei i passa gran part de la vida al Perú. Joan, bessó de Jaume, treballa durant molts d’anys a la secretaria del col·legi Lluís Vives, de Palma. Maria, que viu a “Sa botigueta” té cura dels pares quan són grans i d’ell quan deixa Can Tàpera (setembre 1998) fins que per motius de salut ingressa (2000) a la residència de Sant Pere i Sant Bernat (Palma).

Estudia al seminari diocesà de Mallorca i s’ordena de prevere el 27 de juny de 1948, als 23 anys. En el seminari destaca en música, cant i piano. El juliol següent és designat vicari cooperador de la parròquia dels Hostalets (Palma). El gener de 1950 el bisbe Joan Hervàs Benet el nomena director espiritual del seminari menor, on fa part juntament amb el seu condeixeble Miquel Ramon Font de l’equip encapçalat per Miquel Moncadas Noguera. El bisbe Jesús Enciso Viana el nomena (1960) viceconsiliari diocesà d’Acció Catòlica i, posteriorment, és designat (1968) pel bisbe Rafael Álvarez Lara delegat episcopal d’Acció Catòlica (1968). Manté els seus lligams amb el poble de Bunyola, on habitualment diu la missa dels diumenges de les 10 del matí i on estableix la residència a partir del 7-IX-1998.

El 1969 es fa càrrec de la direcció de la Casa de la Sagrada Família (Can Tàpera), que manté fins al 1996. Alhora és vicari episcopal de la Zona I (1980-86), vicedelegat de Patrimoni (1986) i viceecònom diocesà (1987). El maig de 1994 és designat canonge de la Seu de Mallorca, on desplega una intensa labor com a confessor i conseller espiritual. A partir de l’octubre de 1998 participa com a pare sinodal a les sessions del Sínode Diocesà de Mallorca.

Al llarg de la vida es va dedicar, successivament, al seminari menor, als cursets de cristiandat i a la direcció de Can Tàpera. Com a director espiritual del seminari menor és recordat pel seu esperit comprensiu, tolerant i afectuós i per les plàtiques plenes d’anècdotes, històries i contes fascinants. Com a responsable d’Acció Catòlica i dels cursets de cristiandat desplega una gran activitat que permet mantenir l’efectivitat d’aquest instrument en el marc d’una etapa difícil de renovació. Com a director de Can Tàpera demostra la capacitat que té de gestió i conducció de persones i l’esperit de comprensió i impuls d’iniciatives dels seus col•laboradors. En cessar en el càrrec (abril 1997) per motius d’edat, resta en el centre com a assessor religiós. Aleshores presta a Francisca Niell Llabrés, nova directora del centre, una acollida afectuosa, un tracte respectuós i un suport decidit i sense reserves.

Alt, plantós, simpàtic, educat i refinat, sempre gaudí del respecte i la confiança dels bisbes que regiren la diòcesi de Mallorca en el seu temps. Poc donat a l’estudi i al debat intel•lectual, excel•leix pel seu bon caràcter i per l’habilitat que demostra a obviar els conflictes, prevenir-los i apaivagar-los. Joan Darder Brotat, el seu tutor legal durant els darrers 8 anys de vida, escriu que “va ser un home sense arestes, de gran sentit comú, positiu, obert a la comprensió, componedor per naturalesa i educació”. De posicions reservades i poc explícites, fa funcions de pont, no sempre amb èxit, entre els preveres més conservadors de l’illa i el bisbe Teodor Úbeda Gramaje. Passa els darrers anys a la residència sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat, on mor. Descansa al cementiri de Bunyola.

domingo, 12 de febrero de 2012

Antoni Roca Várez (Llumena Nou, Alaior, 3 de febrer de 1866 – Girona, 20 de setembre de 1925)

Fill del metge Antoni Roca Flaquer i de Carme Várez Triay, per part del pare descendeix d’una família originària de la Península que s’estableix inicialment a Es Castell, on treballa en la construcció del Castell de Sant Felip. Per part de la mare descendeix d’una família originària de Sevilla, establerta a Cuba, on neix la seva àvia Carme Várez Triay, que rep en herència de la seva mare la propietat de la possessió (o lloc) de Llumena Nou (Alaior), abans de Santa Catalina.

Estudia el batxillerat a l’Institut de Menorca. Cursa la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1888) i es doctora a Madrid. Exerceix com a professor de l’Institut de Maó i és vicecònsol de Portugal i Dinamarca a Menorca. Fets els 50 anys, es presenta a oposicions de càtedra d’institut i guanya (1921) la plaça de llengua i literatura a l’institut d’Osca, on resta un any (1921-1922). Passa després a ocupar la càtedra de llengua i literatura a l’institut de Girona (1922-1925).

Molt afeccionat a la lectura, reuneix una important biblioteca, coneguda amb el nom de “Biblioteca Roca”, que després de la seva mort es dispersa. És director del diari “El Heraldo”. En possessió d’una vasta cultura, s’agrada d’impartir conferències i publicar col•laboracions a la “Revista de Menorca” i al butlletí “Guía del trabajador”. Dotat d’una oïda extraordinària, inventa un instrument (“litòfon”) que produeix notes musicals mitjançant la percussió sobre pedres planes i polides. Presenta l’invent a una exposició de Nàpols, on aconsegueix la medalla d’or (1901). En subhasta pública adquireix la propietat de l’Illa d’en Colom (1904), de 59 Ha, on fa experimentacions de conreus i extraccions de minerals (ferro, coure...). Actualment l’illa fa part del Parc Natural de s’Albufera des Grau i és propietat dels seus descendents.

Impulsa i funda l’assemblea insular de Creu Roja a Menorca, de la qual és el primer president (1899-1902). Impulsa personalment la creació de les comissions locals de Creu Roja a Maó, Es Mercadal, Alaior, Es Castell i altres localitats. Fa part de la Junta de Salvament de Nàufrags i és soci de l’Ateneu. És guardonat per Creu Roja amb la medalla d’or (1900) i amb la Gran Placa d’Honor (1901). El 16 d’abril de 1924 li és concedida la medalla a la constància amb motiu dels 25 anys de pertinença a l’entitat. Casat amb Magdalena Bofill, són pares de 5 fills. La seva besnéta Núria Roca Comella treballa a l’oficina insular entre el 2001 i el 2010.

Miquel Lladó Oliver (Palma, 11 de desembre de 1945 – 11 de febrer de 2012)

Empresari del comerç.

Nat a Palma en el si d’una família dedicada al comerç, estudia el batxillerat i fa estudis de nàutica i direcció d’empreses.

Amb dos dels seus germans funda (1965) Comercial Lladó S.A., empresa dedicada a la compravenda de materials de construcció. A més de la gerència de l’empresa, impulsa l’animació de la vida associativa del sector comercial. Participa en el creació de l’Associació d’Emmagatzemadors de Materials de Construcció, de la qual és el primer president. Participa en la fundació (2-XII-1977) de la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears) i fa part del seu comitè executiu durant una dècada. Participa en la fundació d'ISBA Societat de Garanties Recíproques (1979) i fa part del seu consell d’administració durant 10 anys (1979-89). És (1988-1992) president d’AFEDECO (Federació d’Empresaris del Comerç de les Balears), des d'on treballa per al canvi de cultura del sector, la seva obertura a nous sistemes de gestió i la implantació d'estratègies de futur. Dóna suport a la mobilització empresarial contra la implantació de grans superfícies. Participa en la creació de la Fundació per al Comerç, amb participació de CCOO i UGT, destinada al foment de la formació en el sector comercial.

El 1990 és elegit vocal de la Cambra Oficial de Comerç i el 1994 accedeix al seu comitè executiu. El 28 d’abril de 1998 surt elegit president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, des d’on dóna suport a la formació de treballadors i directius empresarials, l’aplicació de les tecnologies de la informació i comunicació a l’empresa i la internacionalització empresarial. Implanta nous serveis com el departament d’assistència a l’empresa i la finestreta única empresarial. Dóna suport a la reivindicació d’un nou model de gestió aeroportuària, de revisió del sistema de finançació autonòmica, de solució dels problemes portuaris, de nous sistemes de subministrament d'energia elècrtrica (cable submarí), etc. Resta en el càrrec durant dos mandats, 8 anys, i no es presenta a la segona reelecció (2006). En aquesta etapa és president de la comissió de turisme del Consell Superior de Cambres de Comerç i president de la Comissió de Relacions Socials del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears.

El 29 d’octubre de 2007, per unanimitat, és designat Defensor de la Ciutadania de l’Ajuntament de Palma, figura creada poc abans per atendre les queixes dels ciutadans i vetllar pels seus interessos. Desplega una gran activitat, dóna suport als veïns de Can Pastilla contra el projecte d’expropiació de les seves cases, reclama mesures contra els renous nocturns de Sa Gerreria dependents de la Ruta Martiana, etc. La seva gestió obté índexs elevats de satisfacció popular.

Ha estat conseller de la Mútua Balear, de l’Autoritat Portuària de les Balears, del Cercle d’Estudis Econòmics (CAEB) i del Reial Mallorca (2006-2008). Ha estat vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia de Mallorca, del Consell d'Assumptes Econòmics del Bisbat de Mallorca, de Coves de Gènova i d’altres societats i associacions.

Bon conversador, d’esperit lliberal i conciliador, obert i tolerant, s’agrada de donar suport a iniciatives cíviques, associatives, d’estructuració de la societat civil i de servei als ciutadans. Per a la promoció de l’anàlisi i la reflexió col·lectiva sobre la realitat econòmica i social, impulsa (1993) la fundació (17-II-1994) del Cercle d’Economia de Mallorca, de la junta directiva del qual fa part en diverses ocasions.

Vaig tenir l’oportunitat de col·laborar professionalment amb ell en vàries ocasions, cosa que dóna lloc a una bona amistat. El 1992, quan era president d’Afedeco, em va encomanar la realització d’un estudi sobre les conseqüències econòmiques, socials i laborals per al conjunt de l’economia insular de la implantació a Mallorca de grans superfícies comercials. Per bé que no se sent identificat amb totes les observacions del treball, l'assumeix, el difon i l'utilitza durant un temps com a eina de treball. Posteriorment, em demana que per a Afedeco elabori un informe anual sobre l'evolució econòmica del sector del comerç a les illes, que té continuïtat sota la presidència de Prudenci Vallejo. El 1993 em truca per demanar la meva participació en les reunions que fan a la seu del Cercle Mallorquí diversos empresaris i professionals per a la creació del Cercle d’Economia de Mallorca. Sempre va respectar les anàlisis i l’autonomia dels professionals, cosa per la qual la comunicació amb ell em va resultar fàcil, fluïda i profitosa. Vaig parlar amb ell per darrera vegada en el Centre Flassaders amb motiu de la reunió del Jurat del Premi Batle Emili Darder a la Convivència i al Civisme del 2011.

Respectat per tothom, és afeccionat al golf, que practica amb assiduïtat. Casat amb Pilar Iglesias Cubells, són pares d’una filla, Sílvia, i de dos fills, Miquel i Joan. El 2006 és guardonat amb la medalla d'or de la Cambra de Comerç per la seva trajectòria empresarial i humana. El 2011 es guardonat per Ràdio Popular, de la cadena COPE. A títol pòstum li és lliurada la insígnia d'or i brillants de PIMECO per la seva tasca en favor de la protecció i enfortiment del teixit comercial. El Govern li concedeix a títol pòstum la medalla d'or de la Comunitat autònoma. El Foment del Turisme de Mallorca li atorga (2012) a títol pòstum la medalla d'or de l'entitat. L'ajuntament de Palma li concedeix (2012) a títol pòstum la medalla d'or de la ciutat.