domingo, 30 de octubre de 2011

Antoni Montcada i Cànaves de Mossa ( ? 1886 - Palma, 6 de juliol de 1954)

Advocat, polític i directiu de Creu Roja.

És advocat i exerceix lliurament la professió amb despatx obert al carrer de les Tereses, núm. 11 (Palma). És diputat provincial pel partit conservador i cònsol del Perú a Palma.

Se casa amb Maria Ripoll Fargas, germana de Catalina, esposa del metge Gaspar Reynés Font. Com a soci i voluntari de Creu Roja, és elegit secretari provincial. Ocupa el càrrec durant quatre anys (1920-1924). La família Cànaves de Mossa va tenir la propietat (XVI-XIX) de la possessió de Mossa (Escorca).

Margalida Rosselló Alenyà (Palma 1883 c. - 27 de juliol de 1962)

És la filla menor d’Alexandre Rosselló Pastors i Margalida Alenyà Ginard. Germana de Maria i Catalina, resta sense mare en morir aquesta de part (1886). Es trasllada a viure a Madrid amb el pare, quan és elegit diputat (1901). Estudia a Palma i a Madrid.

És sòcia i voluntària de Creu Roja i vicepresidenta de la comissió provincial (1933-36) durant el mandat de Manel Cirer Arbona. En dimitir aquest, li corresponen les funcions de presidenta accidental fins que pren possessió el nou president provincial, Emili Pou Magraner. Durant aquest interregne (novembre 1935 – gener 1936) presideix i dirigeix la sessió de la junta directiva del 28 de desembre de 1935.

Casada (1905 c.) amb l’advocat Antoni Pou Reus (Palma 1881-1934), tenen diversos fills i filles. El marit, polític liberal i reformista, és regidor (1909 i 1911) i batle de Palma (1912-13), senador (1923) i governador civil de les Balears arran de la proclamació de la II República (1931). Afeccionat a la navegació esportiva, és president del Club de Regates. Resta vídua (1934) durant el seu mandat com a vicepresidenta, fet que no impedeix que continuï en el càrrec.

Josep Sureda Massanet (Artà 1872 - Palma, 16 de gener de 1944)

Metge, acadèmic, voluntari i directiu de Creu Roja.

Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1894) i s’especialitza en ginecologia i obstetrícia. El 1909 obre al carrer Samaritana un dispensari benèfic per atendre malalts sense recursos i el 1912 passa a prestar serveis al consultori de Creu Roja a Palma. El 1915 la comissió provincial el felicita per la rellevància dels seus serveis. El 1919 és guardonat amb la medalla de plata de la institució. Fa part (1920-1924) com a vicepresident tercer de la comissió provincial durant el mandat del president Damià Serra Sanjuan. En cessar en el càrrec, continua prestant serveis en el consultori de La Rambla. Fa part del quadre mèdic de Creu Roja del 1930.

És president (1915-1916) del col·legi de metges de les Balears. El 1919 és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. Té el domicili i la consulta particular al carrer Danús, núm. 2, de Palma. El 1928 dirigeix una una clínica privada pròpia ubicada a l’esplanada de Santa Catalina (“Anuaruio Balear 1928”, pàg. 149). Publica diversos assatjos sobre temes mèdics, com “Lucha contra la tuberculosis” (1909), i temes culturals (“El deber de la cultura”, 1910),. Col•labora habitualment a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”.

Maria Antònia Villalonga Coll (Palma 1914 c. - 15 d'agost de 1994)

Propietària, rendista, infermera titulada, voluntària i directiva de Creu Roja. Filla de Gabriel Villalonga Olivar i Maria del Carme Elionor Coll Fuster, té un germà, Josep, advocat, casat (1939) amb Concepció Crespo Descatlar, que mor jove, i dues germanes: Carme, que mor el 1938 a sa Vileta (Palma) als 18 anys, i Elionor “Noreta”, que ingressa a la congregació de les Adoratius.

Fa els dos cursos d’infermera auxiliar de Creu Roja amb qualificacions excel•lents i es titula el 1938. Li correspon el braçal núm. 279. El març de 1938 passa a prestar serveis a l’hospital militar. El 28 de maig de 1938 és nomenada cap d’infermeres de Creu Roja. Treballa a l’hospital militar fins al juny de 1939 i l’octubre de 1939 s’hi reincorpora. És professora auxiliar de l’escola d’infermeres voluntàries de Creu Roja.

Fa part de la junta directiva de l’hospital constituïda el 1953 i del comitè provincial des de final dels anys 40. El 1969 és designada presidenta d’honor de l’assemblea provincial en substitució d’Ana Bucher Bodmer, quan trasllada el domicili a Bilbao (País Basc). Ocupa la presidència d’honor fins que se suprimeix el 1984, tot donant suport al president provincial. Resta al comitè com a vocal fins que acaba el mandat del president Fernando Villalonga Truyols (22-XI-1986). Per herència del seu pare obté la propietat de Son Grua, la finca dels Villalonga-Aguirre a Pollença.

Maria Antònia Villalonga Safortesa (Palma 1860 c. - 4 de gener de 1947)

Mare de família, sòcia i voluntària de Creu Roja. Filla de Marià Villalonga Togores (1810-1868), marquès de Can Desbrull, i de Catalina Safortesa Togores (1833-1912), la Gran Cristiana, té quatre germans.

Sòcia i voluntària de Creu Roja, és elegida presidenta de la junta provincial de l’associació de les Dames Infermeres de la Creu Roja. El 1924, en entrar en vigor els nous estatuts i crear-se el càrrec de presidenta d’honor és designada presidenta d’honor de l’assemblea provincial i presidenta de la junta d’assistències, de la qual fa part la seva filla Catalina en representació de les infermeres. Ocupa els dos càrrecs durant 7 anys.

La seva dedicació a la institució a través de l’associació de dames infermeres és premiada amb la medalla d’or, que li és lliurada en el curs d’una solemne celebració a la sala del trono de casa seva (Can Torrella), situada al carrer de Sant Jaume (Palma).

Casada amb Joaquim Gual de Torrella, tenen tres filles. El marit és propietari de s’Albufera Gran d’Alcúdia, Morneta (Binissalem), Canet (Esporles) i d’altres possessions. La seva filla Catalina és elegida (1937) presidenta de l’associació de dames auxiliars de Creu Roja i el 1937 és nomenada presidenta d’honor de l’assemblea provincial.

Catalina Gual de Torrella i Villalonga (Palma 1893 c. - 29 de gener de 1978)

Filla de Joaquim Gual de Torrella i Gual i de Maria Antònia Villalonga Safortesa, té vuit germans. Se casa (18-XII-1913) amb Pere Morell Fortuny, propietari de Pastorix i cap de la família Morell de Pastorix. Tenen el domicili al carrer Portella, núm. 11, de Palma (Can Fontirroig).

Fa (1923) el primer curs d’infermera auxiliar de Creu Roja, que uns anys més tard completa (1930) amb el segon curs i obté el títol. El 1930, a petició del president Pere Montaner Gual, es presenta a les eleccions a la junta directiva i és elegida per ocupar la plaça de vocal infermera. El 21 de maig de 1932 és guardonada amb la medalla de plata de la institució per la seva dedicació a l’atenció dels malalts dels dispensari de Creu Roja (La Rambla). Amb motiu de la presa de possessió del president Manel Cirer Arbona deixa la junta directiva.

El 20 d’agost de 1936 s’incorpora com a voluntària de Creu Roja a l’hospital d’evacuació del front de Manacor, on resta sense interrupció fins al 5 de setembre. Treballa amb els equips quirúrgics de campanya.

El 23 de gener de 1937 és designada presidenta d’honor de l’assemblea provincial. Juntament amb aquest càrrec, assumeix la direcció de l’escola d’infermeria, l’organització dels cursos biannuals 1937-38, 1939-40 i següents, de la citada escola, la presidència de l’associació de les dames infermeres voluntàries de Creu Roja i l’organització i control de les que presten serveis a l’Hospital Militar, la Clínica Naval i el consultori de 31 de desembre. Entre les alumnes de l’escola es troben en el bienni 1939/40 les seves nebodes, Maria Antònia i Maria del Pilar Olesa Gual, filles de la seva germana Maria de la Concepció.

El 12 d’abril de 1940 l’assemblea suprema de Creu Roja Espanyola li concedeix la medalla d’or. És presidenta d’honor fins que el 1953 la substitueix Anna Bucher, que havia estat durant uns anys segona presidenta d’honor. Resta vídua el 8 de febrer de 1970 i mor vuit anys després.

Manel Villalonga Pérez (Palma, 25 d'abril de 1822 - 16 de març de 1914)

Propietari, polític, voluntari i directiu de Creu Roja.

És el segon fill de Francesc Marià de Villalonga-Escalada, bibliòfil. Conservador i monàrquic, és regidor (1865-66) i segon tinent de batle (1866-68) de l’ajuntament de Palma. És (1873-1914) el primer president-delegat de Creu Roja a les Balears, càrrec que ocupa durant quaranta anys. És nomenat delegat de Creu Roja a Palma el 1873 i el 26 de gener de 1874 constitueix la primera comissió de Creu Roja a les Balears. Durant els darrers anys de vida compta amb el suport del Gabriel Bernabeu (1900-02) com a subdelegat de Creu Roja a les Balears i l’ajut de Nicolau Pinya Fortesa (1902-05) i de Víctor Valenzuela Alcarin (1905-14), com a delegats especials de Creu Roja a Mallorca.

Davant el procés d’obstrucció que pateix l’entitat, acusada per alguns ciutadans de lligada a la maçoneria, incorpora (1880) a la junta directiva persones independents i de relleu social, com Pere d’Alcàntara Penya Nicolau i d’altres, i compta amb el suport explícit de Mateu Jaume Garau, Bisbe de Mallorca (1875-86), que accepta (1880) la presidència honorària de la comissió provincial.

La institució té la primera seu en el baixos de Can Boneo, de la Rambla (Palma). Creu Roja manté la seu en aquesta ubicació fins que la trasllada (1900) a un nou local més espaiós, assenyalat amb els números 3, 5 i 7 de La Rambla (Palma).

També presideix el Cercle Mallorquí i la Junta Local de Salvament de Nàufrags. Per la seva participació (19-II-1900), juntament amb el seu fill Manel, en el salvament de les víctimes del naufragi del veler “Sebastiano”, esdevingut en aigües del Molinar (Palma), rep la medalla d’or de la Junta de Salvament de Nàufrags. És propietari de la finca Son Bordils, de 604 Ha (segons l’arxiduc Lluis Salvador) (Inca). Casat amb Emília Boneo Font, tenen cinc fills. És guardonat amb medalla d’or i la Gran Placa de l’entitat. Mor a Palma als 92 anys. La cerimònia de la conducció al cementiri de Palma constitueix una gran manifestació de dol.