viernes, 1 de julio de 2011

Alexandre Ballester Moragues (Gavà, Baix Llobregat, 26 de febrer de 1933 - Inca, 30 de juny de 2011)

Dramaturg, novel·lista, poeta i articulista.

Nat a Gavà, quan té un any la família es trasllada a Sa Pobla, on resideix tota la vida.

Comença escrivint la novel·la “Les nostres amagades servituts” (premi Ciutat de Palma 1965). Malgrat l’èxit que obté, aviat es decanta pel teatre. Publica “Jo i l’absent” (premi Ciutat de Palma 1966), “Foc colgat” (premi Carlos Lemos 1967), “A dins un gruix de vellut” (premi Josep M. de Segarra 1967), “Siau benvingut” (1968), “Massa temps sense piano” (1968), “La tragèdia del tres i no res (1968), “Fins al darrer mot” (premi Joan Santamaria 1968), “ Un baül per a Nofre Taylor” (1971), “L’única mort de Marta Cincinnati” (premi Born de Teatre, Ciutadella 1983), “Maria Magdalena o La penedida gramatical” (1971), “Cap cap pla cap al cap del replà” (1972), “Al caire de les campanes” (premi Teatre Principal 1987), “Les llàgrimes del vienès” (premi de la Crítica de Serra d’Or 1996), “Un no-res d’eternitat” (2010) i “Com passen les tempestes” (premi recull de teatre Josep Ametller, 2011). Ha escrit 16 peces teatrals, de les quals en va estrenar 12.


Alexandre Ballester Moragues, 2000 ca.


Publica tres llibres de poemes: “Brot de murta”, “Rèquiem per a nou pams de terra” i “Taula per a tots”. També escriu relats curts. És cronista oficial de Sa Pobla. Escriu incansablement articles sobre història, etnografia, hagiografia, festes populars, tradicions balears, pintura, art, etc. Publica el seu darrer article el dimecres 29 de juny de 2011, que porta per títol “L’alegria de la festa” (DdB). Fa alguns reculls dels seus escrits periodístics que publica en forma de llibre, com “Retalls de la memòria” (2000), obra dedicada a temes de la història de Sa Pobla. Va ser presentada a Can Planes el 13 de gener de 2000 davant una nombrosa assistència. Vaig tenir el plaer de participar en la citada presentació fent l'anàlisi crítica de l'obra i d'alguns dels seus capítols.

Manté una posició inequívoca i ferma a favor de la llengua i la cultura catalana. Els seus escrits són assequibles i didàctics. Bon conversador, de tracte senzill i càlid, de fermes conviccions i d’actituds sempre correctes i respectuoses, va gaudir del respecte i l’afecte dels que varen tenir l’oportunitat de conèixer-lo i tractar-lo.

El seu teatre, inspirat sobretot en Eugene Ionesco, Samuel Beckett i Antonin Artaud, fa ús d’elements expressionistes i a partir d’elements del teatre de l’absurd desplega una sàtira punyent, de gran solidesa.

És distingit amb el premi Ramon Llull (2005), el premi Bartomeu Oliver, dels premis 31 de desembre de l’OCB (2009), l’Escut d’Or de la vila de Sa Pobla (1968) i el premi de l’Associació de teatres i auditoris públics” (2011). Una plaça de Sa Pobla, ubicada a l’indret de Cas Rafal, porta el seu nom. L’ajuntament de Sa Pobla convoca anualment un premi de narrativa que duu el seu nom.

Casat amb Catalina, és pare d'un fill. Mor a l’Hospital d’Inca (Inca) als 78 anys. L’ajuntament de Sa Pobla declara un dia de dol oficial (1 de juliol). Fan públic el seu condol el Consell Insular de Mallorca, el Govern de les Illes Balears i nombroses personalitats del món de les lletres i de la cultura. És inhumat en el cementiri de Sa Pobla.