domingo, 12 de junio de 2011

Josep M. Olesa Frates (Palma)

Cursa el batxillerat a Palma. Estudia arquitectura superior i obté el títol el 1923.

El 1928 és secretari de l’associació d’arquitectes de les Balears, que aleshores presideix Jaume Alenyà Ginard.

És l’arquitecte de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, per a la qual fa l’edifici de Can Tàpera i el de l’antiga Residència de Persones Grans. Per al Bisbat de Mallorca projecta i dirigeix les obres del Seminari Nou, ubicat a Son Gibert (Palma), l’església parroquial de Sant Joan (Mallorca) i altres.

Per a Andreu Buades Ferrer fa (1934) l’edifici del xalet Buades, després convertit en l’hospital de Creu Roja (Pons i Gallarça cantonada amb Francesc Layret, després Capità Salom i ara Alfons el Magnànim). És una obra significativa dels seus treballs clarament regionalistes l’edifici (1933) per a Coloma Garcia (Santiago Rusiñol cantonada amb Baró de Pinopar) en la qual s’inspira per al projecte del xalet Buades, que reprodueix diversos elements d’aquella, com és el gran hivernacle de la cantonada, de disseny racionalista. Val a dir que el xalet Buades s’acosta millor que la casa de Coloma Garcia a la concepció original d’antic casal rural mallorquí.

És deixeble de Guillem Fortesa Pinya. En els seus inicis aplica a l’arquitectura solucions racionalistes, que combina amb elements de l’arquitectura tradicional. Posteriorment, evoluciona vers un eclecticisme funcional. Els edificis de Can Tàpera, Seminari Nou, xalet d'Andreu Buades i casa de Coloma Garcia, posen de manifest les seves preferències per les façanes blanques i els portals d'accés amb arcs de mig punt.



Referències

Jaume MAYOL AMENGUAL, “Mallorca 1932”, www.annuairemassilia.files.wordpress.com

Miquel Pieras Pons (Palma)

Comerciant, soci ciclista i voluntari de Creu Roja.

Es dedica al comerç d’oli d’oliva i d’escorxa d’alzina, amb magatzem i botiga a l’avinguda del Comte de Sallent, núm. 14, de Palma. L’escorça d’alzina s’utilitzava com a colorant (marró) de pells i com a additiu en la fabricació de soles a les quals donava qualitat i durada.

El 1900 és nomenat secretari de la comissió provincial en la candidatura que se sotmet a votació a l’assemblea general del 8 de març de 1900. Dos dies després, s’incorpora com a vocal a la candidatura que és elegida a l’assemblea general del dia 10 de març de 1900. Al llistat de socis del 1905 apareix com a soci ciclista de l’entitat, al costat de Josep Barnils i Joan Pensabene.



Referències

Rafel ALENYÀ, “Anuario Balear 1928”, pàg. 120.

SECRETARIA, Oficina autonòmica de Creu Roja IB.

Ramon MOLINA DE DIOS i Antònia MOREY TOUS, “Ferrocarril, transformaciones económicas y especulación urbanística: la ciudad de Palma (1870-1940)”, UIB, ‘IV Congreso de Historia Ferroviaria’, Màlaga, setembre de 2006.