sábado, 25 de junio de 2011

Metges voluntaris de Creu Roja a les Balears (1900-1986)

Octavi Sostres Cortès, metge del cos de Sanitat Militar, ocupa la vicepresidència de la comissió provincial durant 15 anys (1952-1967).

Ramon Rotger Pizà, metge, pare de Ramon Rotger Moner, fundador (1944) de la Clínica Rotger. Demana l’alta com a soci de Creu Roja el desembre de 1901, el 5 d’abril de 1902 és nomenat subdirector de l’ambulància i vocal de la comissió provincial. El 1905 figura a la relació de socis de l’entitat.

Bernat Calvet Ramon, metge oculista, és fill de l’enginyer i urbanista Bernat Calvet Girona (1912-1919), estudia el batxillerat a l’Institut de Palma i cursa la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. És condeixeble de Llorenç Villalonga a l’Institut i company a Barcelona. Participa a les tertúlies de la Granja Reus dels anys 50, que posteriorment es traslladen al Riskal. Reuneix una biblioteca important de llibres de la seva especialitat, que llega a l’amic i col•lega Joan J. Fuster Miró. Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de l’entitat a Santa Catalina (Palma) durant els anys de la guerra civil.

Joan Casas Llompart (Palma 1903). Metge, fa el batxillerat a l’Institut de Palma (1910-1917) i cursa la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. És company i amic de Llorenç Villalonga i Bernat Calvet Ramon. Participa a les tertúles de la Granja Reus dels anys 50, que posteriorment es traslladen al Riskal. Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de l’assemblea de Santa Catalina (Palma) durant els anys de la guerra civil.

Francesc Xavier Garau Armet (Palma 1905-1976). Metge especialista en aparell digestiu, cursa la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Madrid, on es llicencia (1929). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Com a voluntari de Creu Roja, presta serveis al dispensari de l’assemblea de Santa Catalina (Palma) durant els anys de la guerra civil.

Antoni Blanes Boysen. Metge i polític. Fa part de la comissió gestora de l’ajuntament de Palma fins a la seva defunció (1944). Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de Santa Catalina durant els anys de la guerra civil.

Francesc Valdés Guzmán (Madrid 1890 – Palma 1969). Metge cirurgià. Es llicencia (1913) i es doctora (1917) en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. El 1923 passa a residir a Menorca, on contreu matrimoni amb Margarida de Sintas Moll. El 1923 trasllada la residència a Mallorca. Funda (1925) i dirigeix la Clínica Valdés, de 14 llits, que funciona fins el 1963. Ingressa com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma (1944).

Rafel Vanrell Grimaux. Metge i director durant un temps del dispensari de l’assemblea de Santa Catalina. És soci (des dels primers anys del segle), voluntari i vocal de la comissió local (1931-1936 i 1937-1939). Està casat amb Joana C. Mestre, presidenta d’honor de l’assemblea de Santa Catalina entre el 24 de febrer de 1937 i el 24 de novembre de 1938.

Martí Roca Garcias (Palma 1907). Metge internista. Es llicencia a la Universitat de Barcelona (1931), on és condeixeble de Joan Vidal Miralles. Exerceix la medicina a Palma amb discreció i eficàcia. Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de Santa Catalina durant els anys de la guerra civil.

Francesc Medina Martí (Santa Margalida 1905 – Palma 1989). Metge pediatra, pioner de la seva especialitat a Palma. Esdevé un professional de referència en els anys 40 i 50. És president del col•legi de Metges de les Balears (1951-1963). Un premi de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears duu el seu nom. Casat amb Concepció Roses Montis, són pares de dues filles i un fill. Com a voluntari de Creu Roja presta serveis al dispensari de Santa Catalina en qualitat de metge agregat durant els anys de la guerra civil.

Joan Salvà Abalos (Palma). Metge especialista en urologia. El 1956 inicia la prestació de serveis a l’hospital de Creu Roja en les àrees de consultes i cirurgia. El 1976 és nomenat cap de serveis de l’hospital i el 1980 substitueix Gonçal Aguiló en la direcció del centre. El 1986 deixa el càrrec a petició pròpia. Els empleats, voluntaris i col·laboradors del centre conserven d’ell un gran record.

Josep Mir Penya (1877-1955). Metge. És soci de Creu Roja des d’abans de 1905. Ocupa la presidència del col·legi oficial de metges de les Balears en dues ocasions (1923-1930) i (1940-1946).

Marià Aguiló Mercader, fill de Francesc de Sales Aguiló Pinya, nét de Marià Aguiló Cortès i cosí per part de pare i per part de mare de Gonçal Aguiló Mercader. En els quadres mèdics de l’hospital de 1955 i de 1957 apareix com metge de medicina general i d’urgències.

Josep Lluis Antich Rojas (Palma 1946), metge especialitzat en hematologia i hemoteràpia. És director del banc de sang de Creu Roja (1980-1987) i responsable de la unificació dels bancs de sang de les Balears.

Joan Galmès Toribio, metge especialista en anestesia i reanimació. El 1955 s’incorpora al quadre mèdic de Creu Roja, el 1961 és nomenat cap de la brigada sanitària i tot seguit és designat vocal de la comissió provincial, el 1962 aconsegueix que sigui aprovada la proposta perquè la brigada sanitària ocupi el local de Santa Catalina i el 1966 proposa la supressió de la banda de cornetes i tambors de l’oficina de Palma. Passa a dirigir (1970-1974) la brigada de tropes de socors, que substitueix i amplia les funcions de l’anterior brigada sanitària. El 1974 és nomenat cap del servei de banc de sang i del centre de donació de sang. El 1980, després del traspàs de Gonçal Aguiló Mercader, cessa a petició pròpia en la direcció del banc de sang.

Josep Llobet Munné, metge cirurgià i uròleg, s’incorpora el 1937 com a cirurgià al cos del personal de l’ambulància. Figura en el quadre mèdic de Creu Roja de 1939 i en el de 1955. És elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca. A l’acte de recepció, el seu parlament és contestat per l’acadèmic F. Xavier Garau Armet.

Antoni Solivellas Llampaies (Selva 1894 – Palma 1984), metge especialista en cor i pulmó. És el segon fill de Jaume Solivellas Vidal (1861-1951), persona de confiança d’Antoni Maura a Selva, i de Margalida Llampaies Antic. Exerceix (1917) un temps de metge a Artà. Posteriorment s’especialitza i munta la consulta al carrer de Sant Feliu, núm. 9, de Palma. Voluntari de Creu Roja, fa part del quadres mèdics de l’entitat de 1939, 1955 i 1957.

Josep Ramon Sastre és metge de l’Hospital Insular d’Eivissa i metge del dispensari de Creu Roja.

Josep Costa Roig és metge i presta serveis al dispensari de Creu Roja.

Josep Tomàs Monserrat (Llucmajor 1934). Metge del cos de sanitat de l’Armada. Introdueix (1965) la medicina hiperbàrica a Mallorca i és el responsable médic de la cambra hiperbàrica de la Creu Roja (1980-1995). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma, que presideix (1991-2000). És guardonat amb la medalla de plata de Creu Roja

Blai Llopis Faner (Ciutadella 1920). Metge especialista en traumatologia i reumatologia. És pioner a Espanya en l’estudi de la cirurgia de les artritis cròniques progressives.

Marià Rosselló Barbarà (Llucmajor 1939). Metge especialista en urologia i andrologia, en medicina del treball i en medicina de l’educació física i l’esport. És cap provincial de socorrisme (1971-1980) i director (1975-1986) de l’escola de socorrisme de Creu Roja. És delegat personal de Creu Roja de la Mar (1975-1976) i vicepresident (1976-1986) de la delegació provincial de Creu Roja de la Mar. És vocal de la comissió provincial de Creu Roja.

Damià Tous Nadal és metge amb domicili al carrer Unió, núm. 53, de Palma (Cf. Anuario Balear 1928, pàg. 186).

Josep Caubet González, metge especialista en aparell digestiu, és secretari de la Junta provincial de l’AECC a les Balears. Fa part del quadre mèdic de Creu Roja des del 1955 al 1966. És vocal de la comissió provincial durant deu anys (1956-1966) i professor de l’escola d’infermeres. Ocupa (1962-1980) el càrrec de director del Centre Oncològic de la Junta provincial de les Balears de l’AECC.

Bartomeu Vanrell Camps, metge, el 1928 té la consulta al carrer de Sant Domingo, núm. 44, de Palma (Cf. “Anuario Balear 1928”, pàg. 187).

Antoni Rebassa Roig, metge i soci de Creu Roja. És vocal de la comissió provincial (1900-1903), director de l’ambulància (1903-1906) i inspector provincial (1907). Dóna suport (1900) a la proposta d’obrir un dispensari i consultori a la seu de l’entitat a Palma. Segons “Guía de las Baleares” (1891), pàg. 163, té el domicili al carrer de la Pietat, de Palma.

Santiago Villalonga Llabrés, metge, és vicesecretari primer de la comissió provincial de 1893, director del magatzem (1900-1902), vicepresident segon (1902-1906), president de la comissió d’hisenda (1903), director del magatzem (1907) i inspector provincial (1916-1920). Té el domicili al carrer del vi (General Barceló), núm. 12 (Cf. “Guía de las Baleares”, pàg.163).

Miquel Costa Alomar, metge especialista en pediatria i puericultura, s’incorpora al quadre mèdic voluntari de Creu Roja el juliol de 1925. A la consulta que hi té 3 vegades per setmana compta amb el suport de dames auxiliars infermeres i de sòcies de l’entitat, sobretot amb el d’Empar Pou, vídua del general Bernat Riera i directiva de la comissió provincial. El 1936 és nomenat cap del servei de l’ambulància i el 1950 s’incorpora com a vocal a la comissió provincial. El 1959 és nomenat cap de la brigada de tropes sanitàries. Ocupa el càrrec fins que es jubila per raons d’edat el 1961. Presta serveis voluntaris a Creu Roja durant 36 anys. Té la residència al carrer Minyones, núm. 7 (Palma).

Miquel Kirchofer Sorà, de vegades escrit Kirschofer, és metge especialista en cor i pulmó. Descendent d’un pilot de la marina mercant del port de Palma del s. XIX, s’incorpora al quadre mèdic del dispensari de Creu Roja abans del 1925 i fa part de la comissió provincial entre 1932 i 1936. El 1937 apareix en el quadre mèdic de l’entitat per darrera vegada. Té el domicili al carrer Estanc, núm. 19 (Palma).

Sebastià Villalonga Gelabert és metge especialista en otorrinolaringologia. S’incorpora al dispensari de Palma el 1915 c.. El 1919 és guardonat amb medalla de plata. El 1920 és vocal de la comissió provincial amb el càrrec de director del magatzem sanitari. El 1930 és director del dispensari, càrrec que ocupa fins a la seva defunció. El 1934 s’incorpora de nou a la comissió provincial i el 1937 n’és designat vicepresident. El 1939 i el 1940 fa classes a l’escola d’infermeres de Creu Roja. Té el domicili al carrer del vi (General Barceló), núm. 18 (Palma).

Andreu Buades Ferrer (Palma, 1902 c. - 1965 c. )

Empresari i polític. Fill de Gabriel Buades Vidal (1860- ?) i nét d’Andreu Buades Mir (1829-1902). És el més gran de sis germans: Antoni (1891-1967), Francesca, Gabriel, Jaume i Josep Buades Ferrer. Estudia el batxillerat a l’Institut de Palma, on obté el títol (1919).Tot seguit cursa la carrera de pilot de la marina mercant. Es dedica al comerç i esdevé un empresari de relleu. Té un negoci propi de venda d’estris d’alumini, ganiveteria, bateries de cuina, vidre i ceràmica, a la plaça de Cort, núm. 24 (Palma).

En representació del sector del comerç és (1928) vocal de Comitè Paritari Comercial de les Balears. És un dels impulsors de la Unió de Dretes i realitza una important tasca difusora del partit (1931), a la seu del qual imparteix la conferència Los problemas obreros vistos desde la derecha. Posteriorment, publica un opuscle de 39 pàgines sobre aquest tema, estampat a la Impremta La Esperança (1932). Fa ús de la paraula al Coliseu Balear en el curs del míting que hi té lloc l’abril del 1932 amb la participació de José M. Gil Robles. Els articles i col·laboracions a la premsa signats amb el pseudònim de Mercator li són atribuïts. Coneix i defensa la doctrina social de l’esglèsia i molt especialment l’encíclica Rerum Novarum, de Lleó XIII. En els anys 50 és membre de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació.

Es fa construir (1933-1934) un xalet a la cruïlla dels carrers Francesc Layret (després Capità Salom, ara Alfons el Magnànim) i Josep M. Pons i Gallarza, amb habitatge, capella i magatzems. L'arquitecte Josep M. Olesa Frates hi aplica solucions racionalistes, manifestes en el gran hivernacle del primer pis. La façana s'inspira en les formes dels casals rurals mallorquins. L'immoble és adquirit per Joan Massanet Moragues, que posteriorment el ven a la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears. El 1948 l'adquireix la Creu Roja, que hi instal·la (1949) el seu hospital. Dos dels seus fills, Buades Salom, varen ser procuradors dels tribunals.

domingo, 19 de junio de 2011

Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC)

Entitat creada el 5 de maig de 1953 per l’empresari català Josep Biosca Torres. Va ser inscrita en el Registre d’Associacions amb el núm. 3.827, secció primera, amb data del 29 de setembre de 1966. És declarada d’utilitat pública pel Consell de Ministres del 24 d’abril de 1970.

Té la seu a Madrid, però es troba present arreu del territori de l’estat a través de 52 Juntes Provincials, amb representació a més de dues mil localitats. La seu central es troba ubicada en el carrer Amador de los Ríos, núm. 5, 28010 Madrid. Té el CIF G-28/197564. Telèfon 913 194 138. El telèfon d’infocàncer és el 900.100.036.

És una entitat privada sense afany de lucre que treballa en els àmbits d’investigació, prevenció, informació, diagnòstic precoç, assistència psicològica, atenció social i cures pal·liatives.

Compta amb el suport de voluntaris, socis i personal contractat. Els voluntaris pertanyen a tres grups: els que tenen contacte amb malalts (fan visites a hospitals, visites domiciliàries, serveis de companyia, etc.), els que no tenen contacte amb malalts (fan tasques de sensibilització, promoció, administració i altres) i els que ocupen càrrecs de direcció i govern. Els socis fan aportacions periòdiques en diners. El personal contractat suma un total de 744 persones aproximadament. El nombre de socis en
suma més de cent mil. El nombre de voluntaris és de l’ordre dels 15.000. Disposen de 21 pisos i residències a distints indrets de l’estat.

El seu objectiu consisteix a disminuir l’impacte de la malaltia i promoure la millora de la qualitat de vida de les persones.

Els valors que inspiren l'acció de l'entitat, definits el 2009, són els següents:

Unitat i cohesió
Professionalitat i integritat
Responsabilitat i compromís
Eficiència
Vocació d’ajuda i servei, la qual cosa implica solidaritat, generositat, esperit de cooperació i participació positiva.
Dinamisme, constant adaptació a l’evolució de les necessitats de la societat i col·laboració amb altres entitats i institucions.
Transparència en la gestió
Independència

La representant de l’entitat és la presidenta nacional, Isabel Oriol y Díaz de Bustamante.

L’àmbit d’actuació és el territori espanyol.

Junta de Barcelona: C/ Marc Aureli, 14, baixos, 08006 Barcelona, Tf. 932 009 290
Junta de Girona: Edifici Fòrum, C/ Albareda, 3 i 5, 17004 Girona, Tf. 972 201 306
Junta de Tarragona: Avda. Ramon i Cajal, 29, 1r, 43001 Tarragona, Tf. 977 222 293
Junta de Lleida: C/ Pallars,25, 25004 Lleida, Tf. 973 238 148
Junta de les Balears: C/ Sant Ignasi, 77A, 07008 Palma, Tf. 971 244 000
Junta de València: Plaça Polo de Bernabé, 9, baixos, 46010 València, Tf. 963 391 400
Junta d’Alacant: Avda. Catedràtic Soler, 4, 03007 Alacant, Tf. 965 924 777
Junta de Castelló: Avda. Doctor Clara, 36, baixos, 12002 Castelló, Tf. 964 219 683
Maó: C/ Pintor Calbó, 38, 07703 Maó, Tf. 971 353 244
Eivissa: C/ Josep Zomoza Bernabeu, 5, 07800 Eivissa, Tf. 971 194 691

viernes, 17 de junio de 2011

Manel Sorà Bonet (Eivissa 1901 - 1980 c.)

Catedràtic i director d’Institut, animador cultural i artístic, soci i directiu de Creu Roja.

Fa els estudis primaris i secundaris a Eivissa (1911-1918). Estudia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona i, després, a la de Madrid, on es llicencia (1924) i s’especialitza en geografia i història. Durant un temps exerceix de professor ajudant del geògraf Manuel de Terán a la Universitat de Madrid. A proposta de Ramon Menéndez Pidal i Claudio Sánchez-Albornoz exerceix de professor a l’Instituto Escuela, de Madrid (1921-1925).

Establert a l’illa, accepta fer-se càrrec (1925), juntament amb Joaquim Albergar Barberán, del col•legi municipal. Albergar és el director i ell el secretari. Guanya per oposició la càtedra de geografia i història de l’Institut de Segona Ensenyança Santa Maria, d’Eivissa, i n’és designat director (1934), càrrec que ocupa fins a la seva jubilació (1971), durant 37 anys. Durant el seu mandat com a director, es construeix i inaugura el nou edifici del centre (1962). És professor de gramàtica i cal·ligrafia (1934) de l’Escola d’Arts i Oficis.

És president (1939-42) de la junta directiva Ebusus, societat cultural i artística. Durant la seva presidència es reprenen les activitats associatives, artístiques i culturals. Publica articles de recerca històrica, com el titulat “Restos de la edad de bronce en Ibiza y Formentera”, (100). És vicepresident de l’Agrupació d’Estudis Eivissencs “Ca Nostra”. Impartí conferències sobre art, història, música i etnografia.

Com a voluntari i soci de Creu Roja, és vicepresident primer de l’assemblea insular en dues ocasions (1932-1936) i (1937-40). És president en funcions entre el setembre de 1936 i gener de 1937.

martes, 14 de junio de 2011

Ramon Tejedor Mercadal (Menorca ? - Maó, 9 de març de 2002)

Especialista en arqueologia, directiu d’empreses i voluntari de Creu Roja.

Com a voluntari de Creu Roja, és president de l’assemblea local de Maó durant sis anys (1979-1985). Sota el seu mandat, Creu Roja adquireix (1980) el xalet “La Rosaleda” (Maó), on s’ubica l’oficina local.

És president de la Mutualitat Maonesa de Previsió i vocal de la comissió de Patrimoni Històrico-Artístic de Menorca.

Publica diversos treballs sobre temes arqueològics de Menorca, com “Excavaciones arqueológicas submarinas de Menorca” (Maó 1978) i “Los bronces del pecio de Fartarix”, premi 1975, tema lliure, de l’Ateneu de Maó. Participa en la fundació d’AP a Mernorca i és regidor de l’ajuntament de Maó.

domingo, 12 de junio de 2011

Josep M. Olesa Frates (Palma)

Cursa el batxillerat a Palma. Estudia arquitectura superior i obté el títol el 1923.

El 1928 és secretari de l’associació d’arquitectes de les Balears, que aleshores presideix Jaume Alenyà Ginard.

És l’arquitecte de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, per a la qual fa l’edifici de Can Tàpera i el de l’antiga Residència de Persones Grans. Per al Bisbat de Mallorca projecta i dirigeix les obres del Seminari Nou, ubicat a Son Gibert (Palma), l’església parroquial de Sant Joan (Mallorca) i altres.

Per a Andreu Buades Ferrer fa (1934) l’edifici del xalet Buades, després convertit en l’hospital de Creu Roja (Pons i Gallarça cantonada amb Francesc Layret, després Capità Salom i ara Alfons el Magnànim). És una obra significativa dels seus treballs clarament regionalistes l’edifici (1933) per a Coloma Garcia (Santiago Rusiñol cantonada amb Baró de Pinopar) en la qual s’inspira per al projecte del xalet Buades, que reprodueix diversos elements d’aquella, com és el gran hivernacle de la cantonada, de disseny racionalista. Val a dir que el xalet Buades s’acosta millor que la casa de Coloma Garcia a la concepció original d’antic casal rural mallorquí.

És deixeble de Guillem Fortesa Pinya. En els seus inicis aplica a l’arquitectura solucions racionalistes, que combina amb elements de l’arquitectura tradicional. Posteriorment, evoluciona vers un eclecticisme funcional. Els edificis de Can Tàpera, Seminari Nou, xalet d'Andreu Buades i casa de Coloma Garcia, posen de manifest les seves preferències per les façanes blanques i els portals d'accés amb arcs de mig punt.



Referències

Jaume MAYOL AMENGUAL, “Mallorca 1932”, www.annuairemassilia.files.wordpress.com

Miquel Pieras Pons (Palma)

Comerciant, soci ciclista i voluntari de Creu Roja.

Es dedica al comerç d’oli d’oliva i d’escorxa d’alzina, amb magatzem i botiga a l’avinguda del Comte de Sallent, núm. 14, de Palma. L’escorça d’alzina s’utilitzava com a colorant (marró) de pells i com a additiu en la fabricació de soles a les quals donava qualitat i durada.

El 1900 és nomenat secretari de la comissió provincial en la candidatura que se sotmet a votació a l’assemblea general del 8 de març de 1900. Dos dies després, s’incorpora com a vocal a la candidatura que és elegida a l’assemblea general del dia 10 de març de 1900. Al llistat de socis del 1905 apareix com a soci ciclista de l’entitat, al costat de Josep Barnils i Joan Pensabene.



Referències

Rafel ALENYÀ, “Anuario Balear 1928”, pàg. 120.

SECRETARIA, Oficina autonòmica de Creu Roja IB.

Ramon MOLINA DE DIOS i Antònia MOREY TOUS, “Ferrocarril, transformaciones económicas y especulación urbanística: la ciudad de Palma (1870-1940)”, UIB, ‘IV Congreso de Historia Ferroviaria’, Màlaga, setembre de 2006.

sábado, 11 de junio de 2011

Mateu Enric Lladó i Lladó ( Palma 1855-1908)

Polític liberal, soci i voluntari de Creu Roja.

Soci de Creu Roja, el 1880 és elegit vicepresident primer i el 1900 vicepresident quart de la comissió provincial de Creu Roja.

El 1897 acompanya Valerià Weyler en el seu retorn triomfal a Mallorca, després de ser rellevat en el comandament de l’exèrcit a Cuba arran del canvi de govern a Madrid. El 1898 és elegit vicepresident del Cercle weyl·lerista de Mallorca.

El 1899 es presenta a les eleccions municipals com a candidat pel districte vuitè de Palma i és elegit regidor. En constituir-se el nou ajuntament (1-VII-1899), és designat tinent de batle.

El 1900 fa part de la comissió municipal enviada a Madrid per gestionar l’aprovació del projecte d’eixample de Palma. El comiat al port de Palma reuneix unes dues mil persones, entre les quals es troben el governador civil, el delegat d’Hisenda, el secretari del Bisbat i altres personalitats. És elegit batle de Palma el març de 1901 i ho és fins al maig de 1902. Un carrer de Palma duu el seu nom.


Referències

Antoni MARIMON RIUTORT, “Les repercussions de les guerres de Cuba i de les Filipines a les Illes Balears”, nota 336, UIB, Palma 1993.

Joan POU MUNTANER, “Relaciones históricas (1896-1900)”, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma 1998.

viernes, 3 de junio de 2011

Josep Roig Salleras "En Pep de Son Amat" (Porreres, Mallorca, 2 de setembre de 1931 - 12 de juny de 2001)

Empresari i polític.

Com a empresari, segueix la tradició familiar i es dedica a l’explotació de les canteres de gravilla de Son Amat.

Josep Roig Salleras, Foto GEM



És batle de Porreres del 1976 al 1979. Posteriorment, és elegit batle (1987) com a independent dins la candidatura d’Aliança Popular-Partit Lliberal. No obté majoria i governa mitjançant un pacte amb el PSOE. El 1991 encapçala la llista municipal de la candidatura del Partit Popular i Unió Mallorquina i obté majoria absoluta. El 1993 s’afilia al Partit Popular i el 1995 és elegit batle per a un tercer mandat consecutiu. Tot plegat, és batle de Porreres en dues etapes: la primera de 3 anys (1976-1979) i la segona de 12 anys (1987-1999). Durant el seu mandat es construeix la piscina municipal, una estació depuradora, la ronda de circumval·lació i pistes esportives. També s’asfalten camins rurals, es remodela l’Auditori Municipal i s’impulsa la instal·lació de la xarxa d’aigua potable.

És vicepresident de la CAEB i vocal de Mutua Balear i Mapfre. Presideix la Federació Empresarial Balear de Transport de Mercaderies i l’Associació Balear de Canteres. A Porreres és president de la Unió Esportiva Porrerenca, president d’honor de la banda de música La Philharmònica Porrerenca, que té més de 150 anys d’existència, i vicepresident de la Cooperativa Agrícola.

De talant lliberal i obert, és de tracte proper i càlid. Afeccionat a la caça i la pesca, és casat amb Catalina i pare d’un fill. Mor als 70 anys i és inhumat al cementiri de Porreres. La Philhàrmonica Porrerenca dedica cada any un concert a la seva memòria.