domingo, 26 de diciembre de 2010

Lluis Claramunt Palou (Barcelona, 19 d’agost de 1951 – Zarautz, 18 de desembre de 2000)

Pintor.

Fill d’una família de classe mitjana, la seva mare, Petri Palou, és pianista i el seu pare, decorador. Estudia el batxillerat a Barcelona i fa dos cursos de Filosofia i Lletres a la Universitat. Després deixa els estudis i la casa paterna per viure en ambients marginals i d’exclusió social en contacte amb famílies gitanes i amb residents al barri xinès de Barcelona.

Dedicat plenament a la pintura, la seva trajectòria professional es divideix en dues etapes. La primera (1967-1984) és d’anàlisi, aprenentatge i experimentació, bases sobre les qual construeix els seus coneixements autodidactes de les tècniques del dibuix i la pintura. Viu a Barcelona, on freqüenta el port, barris marginals i els volts de la Plaça Reial, que li proporcionen els temes que reflecteix en els seus treballs, com ara l’angoixa, el dolor, la misèria urbana i la desesperació de les persones injustament castigades per la vida. Presta especial atenció als rostres, escenes taurines i temes propis dels llocs que coneix, vists des d'una perspectiva expressionista. Aquesta etapa culmina amb l’exposició antològica que presenta (1983) a la Galeria Dau Al Set (Barcelona), dedicada als seus primers 15 anys de pintura.

Lluís Clamunt, 1986
a segona etapa (1984-2000) comença amb el trasllat a Madrid. La seva pintura, que ha adquirit maduresa i seguretat, provoca commoció i transmet sentiments intensos. Exposa a galeries de primer ordre de Madrid, Barcelona, Sevilla, Alacant, València, Palma i altres ciutats espanyoles. També exposa a NY, Toulouse, Graz (Àustria), Àmsterdam, Paris, Lisboa, etc. Participa en fires internacionals (Arco, Basilea, Xicago...). Al final dels 80, Juana de Aizpuru esdevé la seva marxant. Els seus treballs es caracteritzen per la simplificació del dibuix, l’estilització de les formes, les pinzellades llargues, la gestualitat dels trets i la intensitat del cromatisme. La seva pintura conté referències a Picasso, Van Gogh, Shiele i altres autors. Viatja amb freqüència i visita el Marroc, que li ofereix nous motius d’inspiració i treball. Cultiva el format petit, el mitjà i el gran. Pertany a aquest darrer grup l’oli sobre tela, de 190 x 280 cm., titulat “La Alameda” (1985).
Afeccionat a la lectura, els seus autors preferits són Joseph Conrad, Herman Melville, Mac Orlan i Henry de Monfreid, de qui tradueix la novel·la “Els secrets de la Mar Roja”, que li serveix de motiu per fer (1995) una sèrie de dibuixos, alguns dels quals empra per il·lustrar la publicació de la novel·la. També escriu novel·la i relats, que deixa sense publicar.

Fumador compulsiu i afeccionat a la vida bohèmia, no gaire organitzada i oberta a la improvisació, mor prematurament a Zarautz, a la casa de sa germana, als 49 anys. El 2002 la Galeria Juana de Aizpuru presenta l’exposició “De Marruecos”, que conté una selecció dels treballs que féu arran del viatge al Marroc. Hi ha obra seva a la col·lecció de “la Caixa”, Museu de Belles Arts d’Àlaba (Vitòria), Consell Superior d’Esports (Madrid), Ministeri de Cultura (Madrid), Bankia (Madrid) i altres entitats i institucions.




Bibliografia

Luis CLARAMUNT, “Treinta años de pintura”, http:luisclaramunt.com

Redacció, “Luis Claramunt, el expresionismo más canalla”, In memoriam, “Última Hora”, Palma, 18-XII-2010.

Repúblicadecartagena, “Luis Claramunt en el Palacio Molina, Cartagena”.

Jim Bird (Bloxwich, West Midlands, Anglaterra, RU, 1937 – Altea, Alacant, Espanya, 25 de desembre de 2010)

Pintor, escultor, dibuixant, gravador i antic dissenyador.

Estudia (1954-58) disseny gràfic en el Wolverhampton College of Art (Midlands, Anglaterra). El 1964 munta amb Ian Jackson un estudi de disseny gràfic, però a principi de la dècada dels 70 ven la seva part al seu soci. El 1968 estableix la residència a Espanya i, poc després, a Mallorca, que coneix des del 1958. Dedicat plenament a la pintura, estableix una relació de col·laboració permanent amb la Galeria Joan Prats (Barcelona). La seva esposa, Dorothy Caten, s’ocupa de la direcció de la Galeria Joan Prats, de NY.

Comença fent abstracció geomètrica, que combina amb alguns conceptes constructivistes. La pintura d’aquesta època és impregnada d’Op Art i de referències a Vassarely. El 1980 viatja als EUA, on coneix Robert Motherwell, amb qui estableix una ferma amistat personal. Els dos fan algunes exposicions conjuntes. A la mort de Motherwell (1991) és nomenat vocal del Consell de direcció de la Daedalus Fundation, creada per aquest amb l’objectiu d’impulsar la presència de la seva obra a institucions públiques nord-americanes. L seva pintura adopta solucions acostades a les de l’amic, amb una forta presència dels trets gestuals, el protagonisme dels negres i l’adopció d’un caligrafisme accentuat, a la manera de Tobey. La seva darrera etapa s’orienta vers el informalisme matèric, que enriqueix amb elements surrealistes i minimalistes. A la darrera exposició (2006) cerca de bell nou i recrea solucions geomètriques.

Mogut sempre per afanys d’experimentació i exploració, al llarg de la seva trajectòria professional combina la tradició de la pintura europea i la nord-americana, amb influències de Motherwell, Kenneth Nolan, Anthony Caro, Tobey, Tàpies, Frankenthaler i Miró. La seva paleta habitual és rica en vermells intensos, blaus, negres i ocres. Li agraden els espais pictòrics amplis i profunds, on situa els elements de manera ordenada i equilibrada. A les seves obres hi predominen el gest lliure i solt, la sensació de lleugeresa, la impressió d’espontaneïtat i immediatesa, els jocs cromàtics, el culte a l’austeritat i la recerca directa de l’emoció estètica. Combina l’ús de diversos suports i de diferents llenguatges plàstics. Pinta sobre tela i sobre paper. Fa dibuix, pastels, escultura, gravat i litografia. Mostra preferència pels grans formats. Sovint s’agrada de fer composicions monocromes de vermells, negres o ocres.

La mort de l’esposa (2002), l’afecta molt. Aleshores es refugia en una activitat pictòrica intensa. Crea la Fundació Dorothy i Jim Bird, dedicada a lliurar fons a favor de la lluita contra la leucèmia i la promoció de la pintura. Alt i gros, calb, de cuidada barba blanca i dotat d’un fi sentit de l’humor, la mort el sorprèn el dia de Nadal del 2010, als 73 anys.

La seva obra és present al Museu d’Art Contemporani de Castelló, Museu Madison (Anglaterra), Hoechst Corporation (EUA), Time-Life Collection (Japó), pinacoteca de Caixa de les Balears “Sa Nostra” (Palma), auditori de Sa Màniga (Sant Llorenç, Mallorca) i a nombroses col•leccions particulars. El Govern de les Illes Balears li dedica (2004) una exposició antològica a Sa Llonja (Palma), que la Fundació Sa Nostra s’encarrega de mostrar a Menorca (Museu de Menorca) i Evissa (Sala de Cultura de Sa Nostra).



Referències

Joan Carles GOMIS, “Bird, Jim”, ‘Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Illes Balears’, v. I, Promomallorca, Palma 1996.

Pilar RIBAL, “Jim Bird”, ‘El Cultural”, Madrid 24-VI-2004.

Gudi MORAGUES et al., "Jim Bird, pintures 1987-2004", Catàleg exposició a Sa Llonja, juny-agost 2004, Palma 2004.

Galeri ALTAIR, "Jim Bird", catàleg de l'exposició abril-maig 2006, Palma, 2006.

Francesca MARTÍ, “Mor Jim Bird, el pintor del gest pur”, ‘Diari de Balears’, 26-XII-2010, Palma.

www.spaightwoodgalleries.com, “Landscapes of Mind”.