miércoles, 22 de diciembre de 2010

Programa de refugiats. Creu Roja a les Balears

Des del 1982 Creu Roja a les Balears treballa en un programa d’atenció i suport als refugiats.

Refugiat és aquella persona que per temor fundat de ser perseguit per motius d’ètnia, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social, es troba fora del país d’origen o de residència, i no hi vol tornar o no pot fer-ho. Una definició més àmplia inclou entre els refugiats aquelles persones que per catàstrofes naturals o motius econòmics s’han vist obligades a abandonar els seu país d’origen per trobar un refugi segur, temporal o no, on continuar vivint i treballant.

El programa de Creu Roja a les Balears utilitza la definició àmplia de refugiat. A aquests se’ls ofereixen serveis destinats a facilitar la solució dels seus problemes d’obtenció de permisos de residència i treball i d’altres d’acollida i integració. Els serveis destinats als usuaris del programa es poden classificar en els següents apartats:

- Informació sobre refugi i asil a Espanya
- Tramitació de sol•licituds i permisos
- Servei d’intèrpret davant la policia
- Recerca de llar provisional o definitiva
- Confecció de rebuts d’ajudes econòmiques rebudes
- Ensenyament bàsic (idioma, costums, hàbits ...)
- Informació complementària (higiene personal i de la llar, etc.)
- Seguiment dels casos

Brigada de tropes i d'operacions de socors de Creu Roja a les Balears

La unitat anomenada Brigada de Tropes i Operacions de Socors va ser fundada mitjançant conveni del Ministeri de l’Exèrcit, la Prefectura Nacional de Trànsit i Creu Roja Espanyola. El conveni abasta tot el territori de l’Estat i entra en vigor el 1970.

L’acord que estableix respon a la urgència d’atendre necessitats socials noves associades a la seguretat del trànsit per carretera dels viatgers amb vehicles familiars privats i col·lectius públics. La xarxa viària espanyola mantenia amb pocs canvis les estructures dels anys 30, mentre el parc de vehicles havia augmentat molt considerablement del 1960 ençà. La suma d’aquests dos fets era causa que el nombre d’accidents de circulació fos relativament elevat.

El nombre de persones afectes a la unitat sumava uns 250 militars i uns 150 civils voluntaris de Creu Roja. El comandament corresponia a un militar de carrera amb la graduació de capità o assimilat, el qual depenia d’una cadena encapçalada pel Cap Nacional de Tropes, amb seu a Madrid, a les instal·lacions de Creu Roja del carrer Federico Rubio. El Cap Nacional de Tropes era un general. Varen ocupar aquest càrrec, entre d’altres, José Artero Santiago, José amaro Lasheras i Enrique Mayorga de Mendoza.

Presidents i presidenta de Creu Roja a les Balears (1874-2011)

PRESIDENTS I PRESIDENTA DE CREU ROJA A LES BALEARS (1874-2011)
Anys de mandat


Manuel Villalonga Pérez (1874-1914)

Maties Company Mas (1914-1917)

Josep Nouvilas Villar (1917-1918)

Damià Serra Sanjuan (1918-1924)

Pere Montaner Gual (1924-1932)

Manuel Cirer Arbona (1932-1935)

Emili Pou Magraner (1936-1936)

Gabriel Villalonga Olivar (1936-1966)

Ferran Villalonga Truiols (1967-1986)

Manuel Mora Esteva (1986-1987)

Josep Maria Simonet Socias (1987-1988)

Maria Planas Rosselló (1988-1998)

Gerard Bonet Prats (1998-2003)

Miquel Alenyà Fuster (2003-act.)



Font:: Secretaria de l’Oficina Autonòmica de Creu Roja a les Balears

Presidents i presidenta de la Creu Roja a les Balears (1874-2011)

La relació de les persones que han ocupat la presidència de Creu Roja a les Balears inclou una dona i tretze homes. Un d’ells, Manuel Villalonga Pérez, ocupa el càrrec durant 40 anys; un altre, Gabriel Villalonga Olivar, l’ocupa durant 30 anys; un tercer; Ferran Villalonga Trullolls, ha estat president durant 20 anys menys uns pocs mesos; i l’única presidenta, Maria Planas Rosselló, exerceix el càrrec durant 10 anys.

Contràriament, han estat presidències de durada relativament curta, per raons diverses, les de Josep Nouvilas i de Vilar, Josep Simonet Socias i Manel Mora Esteva. La resta de presidents han tingut mandats d’una durada intermèdia.

Si es mira l’extracció social de les persones, es constata que hi ha hagut assalariats, funcionaris, hisendats, terratinents, aristòcrates, preveres, militars i professionals lliberals. Val a dir que tres eren metges, la professió més freqüent dins el col•lectiu, dos eren militars i dos farmacèutics.

Pel que fa a l’àmbit de les idees i opinions, la diversitat ha estat una de les notes predominants. S’hi observa una representació força plural.

Pel que fa a les edats en el moment de l’elecció, hi ha hagut notables diferències. Cinc han estat designats quan tenien una edat inferior als 50 anys, com és el cas de Damià Serra Sanjuan, Pere Montaner y Gual, Gabriel Villalonga Olivar i Ferran Villalonga Trullolls. Maria Planas Rosselló, que és nomenada presidenta als 35 anys, ha estat la persona més jove a l’hora d’inciar el mandat. La segueixen Ferran Villalonga Trullolls i Gabriel Villalonga Olivar. Els que han finalitzat el mandat amb més edat han estat Manuel Villalonga Pérez (92 anys), Manuel Cirer Arbona (75 anys) i Gerad Bonet Prats (74 anys).

En cinc casos els presidents han mort mentre ocupaven el càrrec. Ens referim a Manuel Villalonga Pérez, Maties Company Mas, Gabriel Villalonga Olivar, Manuel Mora Esteva i Gerard Bonet Prats.

L'hospital de Creu Roja a Palma

La creació de l’Hospital de Creu Roja a Palma, inaugurat a principi de 1950, neix com a fruit d’una vella aspiració de les successives Juntes de govern de l’entitat manifestada amb reiteració des dels primers anys del s. XX. Els desigs dels responsables de l’entitat a les illes es veuen esperonats en els anys 20 i 30 com a conseqüència de l’augment de la demanda de serveis sanitaris i mèdics arran del creixement de la població i la seva progressiva concentració a Palma. El dèficit de prestacions hospitalàries és conegut de primera mà pels membres de les Juntes directives a través del contacte directe amb malalts sense recursos per mitjà de les consultes que s’atenen al Dispensari i dels serveis d’ambulàncies que es presten.

En els anys 50 i 60 la immigració peninsular dóna lloc a un increment de les necessitats de serveis mèdics, que es veu ampliat i potenciat per l’augment dels nivells mitjans de formació i informació de la població. La resposta que el sistema de la Seguretat Social dóna a aquest fenomen, especialment a partir de la inauguració de l’Hospital de Son Dureta (1955) i la seva progressiva ampliació en nombre d’habitacions i prestacions, contribueix a estendre cada vegada amb major efectivitat la producció de serveis hospitalaris i de consultes mèdiques públiques. L’Hospital de Son Dureta és considerat en el moment de la seva inauguració com a una instal•lació desproporcionadament gran amb relació a les necessitats efectives de la demanda de serveis públics de salut. L’opinió general en pocs anys constata que les impressions inicials eren errònies i que calia projectar l’ampliació gradual i ininterrompuda del centre de referència.

A causa dels fets exposats l’Hospital de Creu Roja es veu sotmès a la pressió de dues forces simultànies: la reducció de la demanda de serveis hospitalaris per part dels treballadors assalariats assistits per la Seguretat Social i un augment ràpid dels costos de producció dels serveis. En el marc d’aquestes circumstàncies, per encàrrec de la Junta directiva, el director de l’Hospital, Gonçal Aguiló Mercader, inicia les negociacions amb els responsables provincials de l’Insalud.

Els dispensaris de Creu Roja a les Balears

La idea d’obrir un dispensari per atendre urgències mèdiques, per malaltia o accident, de persones sense recursos volta pel cap dels directius de Creu Roja des de finals del s. XIX. En nombroses ocasions la Junta directiva fa constar en acta el desig de muntar el dispensari, tot lamentat la manca de recursos per fer-ho. Alguns directius pensen que l’obertura d’un dispensari gratuït constitueix una necessitat imperiosa per donar sentit i transcendència a la presència de Creu Roja a l’illa.

D’altra part, la penúria de les prestacions mèdiques públiques posa de manifest que a més del dispensari cal obrir un consultori mèdic gratuït per a l’atenció d’un nombre elevat de persones que no disposa d’atenció sanitària pública i no té recursos per pagar els serveis de la sanitat privada.

Els metges voluntaris de l’entitat són les persones que més pressionen els directius perquè es decideixin a tirar endavant la implantació dels serveis de dispensari i consultori. Ells aporten la part més important en aquest respecte, el seu treball professional gratuït, amb garanties de continuïtat i suficiència. Mentre la Junta directiva fa càlculs de costos, d’ingressos i despeses, alguns metges decideixen fer ús ocasionalment de la seu social com a lloc d’atenció de persones accidentades a la Rambla o als carrers del voltant. Els fets que consten en acta són tan freqüents que es fa difícil no pensar en l’existència d’una certa operació concertada amb bona voluntat per diversos voluntaris inquiets.

La inauguració i el bon funcionament de la Casa de Socors de l’Ajuntament de Palma constitueix un factor addicional que aporta raons i força als propòsits de crear un dispensari i un consultori. Solament la debilitat financera i l’escassetat dels recursos disponibles, limitats bàsicament a les aportacions dels socis, i la manca de subvencions institucionals ajornen la materialització del projecte.

Jean-Henri Dunant (Ginebra, 8 de maig de 1828 - Heiden, Suïssa, 30 d’octubre de 1910)

Empresari, filantrop, escriptor i fundador de Creu Roja.

Nat a Ginebra (Suïssa), és fill d’una devota família calvinista, formada per Jean-Jacques Dunant i Antoinette Dunant-Colladon. Viuen a la casa assenyalada amb el número 268 del carrer Verlaine.

Emília Garau Garcias (Palma 1945)

Administrativa i voluntària de Creu Roja.

Neix a l’arraval de Santa Catalina (Palma) el 27 de juny de 1945, filla de Joan i Catalina. Estudia amb les Franciscanes Filles de la Misericòrdia a l’escola que tenen a la plaça Vírgen de la Cabeza (Santa Catalina, Palma). Després fa l’ingrés i els primers quatre cursos de batxillerat al Col·legi de les Trinitàries del carrer de la Concepció (1958-63), on a més estudia comptabilitat, idiomes (francès i anglès) i música (solfeig i piano). S’examina i aprova al Conservatori els primers vuit cursos de la carrera de piano.

L’abril de 1963 passa a dur la comptabilitat de la indústria de fabricació de tacons del seu pare, ubicada al carrer Borguny. Hi està fins que el 1964 ingressa com a administrativa a la companyia aèria Iberia LAE.

A Iberia fa feina durant 22 anys (1964-86). Treballa a la terminal de les avingudes, de Palma, fins que el 1972, després d’unes oposicions internes que supera amb el número u, ocupa el càrrec de secretària del delegat general a les Balears, Federico Pérez Esteve. Posteriorment, treballa al departament de vendes, a les ordres de Jaume Mascaró Reus, i finalment es assignada al departament de reserves, on resta fins el 1986, quan causa baixa laboral per gran invalidesa.

Afectada (1952) de polio als 6 anys, el pas del temps l’obliga a sotmetrer-se a diverses intervencions quirúrgiques, que li practica el Dr. Manuel Mora Esteva. Posteriorment, n'hi practica altres el Dr. Eduard Jordà.

El 1998 es dóna d’alta com a voluntària de Creu Roja a les Balears. Inicialment s’incorpora a l’oficina autonòmica com a suport administratiu del departament de Formació. Poc després, mentre substitueix a secretaria les vacances de Francesc Crespí, la coordinadora de l’oficina, Maria Bosch Vidal, li assigna les tasques de gestió dels serveis de la sala de jocs i de la biblioteca de Son Dureta, que manté fins el 2007. Addicionalment duu la coordinació de la col·laboració que Creu Roja estableix amb la Fundació Natzaret (en vigor entre el març de 1999 i el 31 de desembre de 2000), consistent en l’atenció dels seus usuaris menors. A més es fa càrrec del servei d’activitats diverses consistent a organitzar i animar trobades de voluntaris, curses, rifes, distribució de butlletes del sorteig d’or, etc. A partir del 1999 assumeix la gestió del programa de socis, que encara manté.

El 1998, a petició de Gerard Bonet Prats, es presenta com a candidata a una vocalia del Comitè de Creu Roja a Palma i és elegida. Tot seguit és designada vicepresidenta del citat Comitè i vocal del Comitè Autonòmic. És reelegida per a aquests càrrecs a les eleccions de 2003, 2007 i 2010.

Afeccionada a la música, les mascotes i les plantes, el seu despatx sembla un jardí. A la festa de reconeixement dels voluntaris del 17 de desembre de 2005, en reconeixement dels seus mèrits, rep la medalla de plata de l’entitat.