jueves, 28 de octubre de 2010

Pere de Montaner i Gual (Palma 1878 - 1960)

Militar, propietari, soci i president de Creu Roja a les Balears.

Nat a Palma el 18 de setembre de 1878, es casa (1905) amb Josepa Sureda Fortuny, XV comtessa de Peralada, XV comtessa de Savellà i Gran d'Espanya. S’agrada d’usar habitualment el títol de comte de Peralada. Tenen 3 fills i 5 filles.

Com a militar de carrera, serveix a la guerra del Marroc i durant la guerra civil té diversos càrrecs de comandament. Assoleix el grau de Tinent Coronel d’Infanteria. És (1924-32) president-delegat de Creu Roja a les Balears i, nomenat per Govern central, és (1919-1931) comissari reial i president del Consell Provincial de Foment. En constituir-se (1919) la Federació Catòlica Agrària, presidida pel bisbe de Mallorca, que agrupava una vintena de caixes i sindicats de crèdit i estalvi preexistents, és elegit president de la primera Junta Directiva. Pel que fa a l’àmbit agrari, és (1914) el secretari de la Junta directiva de la Federació Agrícola Balear, impulsa la creació de la Unió Balear de Viticultors i és (1919) vicepresident de la Cambra Agrícola Provincial.

Interessat en el moviment de l’escoltisme, el 1920 assisteix a la primera trobada mundial d’escoltes i és designat president (1920-23) del Consell Provincial dels Escoltes de Mallorca. També és president del Cercle Mallorquí i del Foment de Turisme de Mallorca (1927-1947). En dimitir (26-VII-1947) per voluntat pròpia com a president d’aquesta entitat, n’és designat president d’honor, títol que conserva fins a la seva mort. Monàrquic (dinàstic i donjoanista) i catòlic, milita en el partit conservador (grup datista) i desplega una gran activitat social. Gaudeix en vida de gran prestigi com a persona de criteri, assenyada, senzilla i discreta.

Té una participació minoritària en el capital de l’empresa Loryc, de muntatge d’automòbils, i fa part del seu consell d’administració. Amic d'Adan Diehl i Roberto Ramaugé, fa part del grup promotor de l'Hotel Formentor, que s'inaugura el 1929. En els anys 20 i 30, dóna suport als terratinents davant els intermediaris i comerciants de l’època. És cavaller de l’Ordre de Malta i terciari franciscà.

Sense renunciar a les funcions d’iniciativa i impuls de l’acció de Creu Roja, en les sessions de la Junta directiva i de la Junta General de la Comissió Provincial de l’entitat cedeix sempre la presidència efectiva a Antònia Villalonga, aleshores presidenta d’honor. Orienta la seva gestió vers l’augment del nombre de socis, la realització d’actes de captació de fons i la potenciació del dispensari mèdic gratuït de la Rambla, mitjançant la incorporació de noves consultes (odontologia, aparell digestiu, pediatria...). En els darrers mesos de la seva presidència compta amb el suport de Damià Serra Sanjuan, anterior president-delegat, que en tornar a Mallorca (1930), havia acceptat de reincorporar-se a la Junta directiva de Creu Roja com a vocal i com a president de la Comissió provincial de Socors i Transports.

Vidu des del 1956, mor a la possessió de Son Vivot el 27 d’agost de 1960, als 81 anys. És inhumat a la capella familiar del cementiri de Vilafranca de Bonany (Mallorca).

Baltasar Champsaur Sicilia (Las Palmas, 3 de novembre de 1856 - 24 d'agost de 1934)

Catedràtic de francès, publicista, soci i voluntari de Creu Roja. Fill d’una família benestant, de pare francès i mare canària, té dos germans (José i Antonio). Cursa els estudis primaris a Las Palmas i el batxillerat a l’Institut de La Laguna (Tenerife). Fa estudis universitaris de lletres i ciències a Montpeller i Barcelona. Casat a Las Palmas amb Elisa Sarmiento Salom, filla del capità de fragata canari Miguel Sarmiento Cabrera i la mallorquina Esperança Salom Villalonga, no tenen descendència. Per oposició, guanya (1897) una càtedra d’Institut de llengua francesa, que exerceix a Girona, Palma, La Laguna (Tenerife) i Las Palmas.


Durant la primera estada que fa a Mallorca (1882/85 – 1897) és professor de la Institució Mallorquina d’Ensenyament (1885-86), tot fent costat a Alexandre Rosselló i Mateu Obrador. És, a més, col·laborador habitual de “La Última Hora” i de les revistes “El Ateneo” i “Revista literaria, artística y bibliográfica”. Publica els llibres “Álbum de las cuevas de Artá y Manacor” (1885), “Limosna” (1896) i “Crestomatía francesa. Trozos recopilados” (1898), que conté les seves classes de francès. Fa part del grup promotor i fundador del Centre Instructiu Obrer de Palma. Durant la segona estada a Mallorca (1906-1911) fa classes de francès com a catedràtic de l’Institut de Palma i publica articles a “El Obrero Balear” i “La Última Hora”. Fa part, juntament amb Manuel Cirer Arbona, Josep Monlau, Eusebi Estada i Alexandre Rosselló, de la Junta directiva de l’Ateneu elegida el 1888, en la segona etapa de la institució. Imparteix conferències sobre temes polítics, socials i culturals, que li permeten gaudir a l’illa de gran prestigi com a persona i intel·lectual.

En aquests anys es fa soci de Creu Roja i el desembre de 1907 és elegit vicepresident tercer de la Junta directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears. Manté el càrrec fins que el 1911 se’n va a Tenerife, on trasllada el domicili i la càtedra fins que passa definitivament a Las Palmas. Allà és director de l'Institut i publica “Por el ideal socialista” (1923). Després de la seva jubilació (1924) publica “La escuela laica” (1930), “La moral independiente” (1931) i altres títols. El 1934 fa un viatge a Mallorca per saludar els antics amics i trobar la distracció que necessita per alleugerir el buit que sent arran de la defunció de l’esposa. Aprofita l’avinentesa per escriure “Adelante”, que es publica pòstumament (1936). Afeccionat a la lectura, la música i la pintura, de personalitat polifacètica, anticlerical i republicà, mor (1934) a Las Palmas als 78 anys.

El 2007 es publica la tesi doctoral de Cristina Martí Úbeda sobre la seva biografia, obra, projecció social i mestratge, titulada “Baltasar Champsaur Sicilia, un intel·lectual a Mallorca”, que es va exhaurir en pocs mesos.