miércoles, 11 de agosto de 2010

Manuel Mora Esteva (Barcelona 1916 - Palma 1987)

Metge, cirurgià, polític i voluntari de Creu Roja.

Neix (25-I-1916) a Barcelona, fill de l’enginyer de mines Manuel Mora Gómez i d’Antònia Esteva Canet. Els seus pares fixen la residència a Palma, on estudia el batxillerat (1926-32) a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Palma. Cursa la carrera de medicina a les Universitats de Madrid, Barcelona i Salamanca, on es llicencia (1940). S’especialitza en cirurgia ortopèdica i traumatològica a Barcelona i amplia estudis amb el Dr. Bastos Ansard. De tornada a Palma (1946), aconsegueix (1948) passaport per sortir del país. Es trasllada amb la família a Mèxic, on es relaciona amb els republicans exiliats, sobretot amb els socialistes Amador Fernández i Amós Ruiz Lecina. Torna a Palma el 1954.

És (1955-70) director de l’Hospital de Sant Joan de Déu (Palma), metge especialista en traumatologia de la Seguretat Social i de la Mutualitat de Futbolistes. Atén, a més, una consulta privada de la seva especialitat. Va participar en la fundació de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT), de la qual va ser (1983-87) el primer president (1983-87). Fou membre de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

Participà (1974) en la fundació de la Junta Democràtica de Mallorca, que representà en reunions a Paris i Madrid. Posteriorment féu part (1974-76) de l’Assemblea Democràtica de Mallorca. Impulsor del Partit Socialista Popular (PSP) a les illes, el juny del 1976 va ser elegit vicepresident del comitè executiu nacional i del partit. Afiliat al PSOE, el 1977 fou elegit senador per Mallorca, càrrec que ocupa fins a les eleccions del 1979. Com a senador, va ser membre de l’Assemblea de Parlamentaris de les Balears (1977-78).

Com a president (1986-87) de l’Assemblea autonòmica de la Creu Roja a les Balears, portà les negociacions del conveni de col•laboració de Creu Roja amb l’Insalud (després Ibsalut) pel que fa a l’hospital de Creu Roja a Palma. Casat (1942) amb Jeanne Marquès (Sóller 1914), varen tenir dues filles, Antònia i Catalina, i un fill, Manuel.

Gonçal Aguiló Mercader (Palma 1912 - 1980)

Metge cirurgià, gerent hospitalari i soci i voluntari de Creu Roja.

Fill de Jordi Aguiló Fortesa (1884-1946) i de Concepció Mercader Ubierna, neix (1912) a Palma. És el segon fill de vuit germans.

Fa (1821-28) el batxillerat al Col·legi La Salle, de Palma i estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona (1929-35), on es llicencia (1935). Mentre fa a Barcelona els estudis i les pràctiques de l’especialització en cirurgia general, és mobilitzat (1937) i enviat al front d’Aragó com a metge dels serveis sanitaris de Creu Roja adscrits a la 27ena Divisió de l’Exèrcit Popular. Presta serveis als hospitals de Grañen i Poleñino (Los Monegros, Osca), on coneix la infermera de la Creu Roja, Sussanah Allen (Escòcia 1910), arribada a Espanya el 29-IX-1936 des de Monte Carlo, on vivia aleshores. Després de l’entrada dels nacionals a Terol (27-II-1938), la 27ena Divisió i els seus serveis sanitaris es traslladen a Lleida i, poc després, als fronts del Segre i de l’Ebre. Sussanah Allen se'n va a Anglaterra i ell passa a Sevilla, on tramita l'autorització per tornar a Mallorca, que aconsegueix el 1940.

De retorn a Mallorca, per mediació de l'oftalmòleg Joan J. Fuster Miró s’incorpora al quadre mèdic de l’Hospital de Creu Roja a Palma com a cirurgià (1949). Essent cap de cirurgia, és nomenat (6-XI-1953) subdirector del centre. Arran de la defunció del director, el dermatòleg Antoni Ramis Capllonch, és nomenat (6-III-1956) director en funcions de l’esmentat centre. Uns mesos més tard (12-XI-1956), la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears acorda elevar a l’Assemblea Suprema la proposta del seu nomenament definitiu. La competència professional que demostra i les seves qualitats humanes fan que esdevingui un dels metges més prestigiosos de Mallorca dels anys seixanta i setanta del segle passat. D’altra part, imprimeix a la direcció de l’Hospital un gran dinamisme, que es concreta en vàries ampliacions successives de l’immoble i dels serveis.

El 1953 s’incorpora a la Junta Directiva de l’Hospital de Creu Roja a Palma i el 1971, sota la presidència de Ferran Villalonga Trullols, fa part de la Junta Directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears, de la qual és membre durant molts d'anys. Propietari de les antigues cases i construccions annexes de Son Ferrando (Son Bordoi/Es Molinar, Palma) i dels terrenys circumdants, de més de 5 quarterades, ven (1974) el conjunt a l’Ajuntament de Palma.

Mor a causa d’una crisi coronària, el 7 de març de 1980, als 67 anys. La seva esposa continua vivint a Mallorca fins a la seva defunció (1992). El seu germà Marià, també metge, va prestar serveis d'urgències al dispensari de Creu Roja.