domingo, 16 de mayo de 2010

Preus i combustibles (11-VI-2008)

El preu de l’energia primària ha experimentat en els darrers mesos un creixement molt ràpid. El fenomen ha adquirit unes dimensions tan rellevants que ha provocat un trasbals en l’àmbit dels preus relatius dels béns i serveis.

L’alça dels preus d’una mercaderia de base sempre és causa de tensió en els mercats. Quan el que es dóna no és l’alça d’un preu, sinó una alteració significativa del preu d’un bé d’ús molt generalitzat, sobretot si es tracta d’una primera matèria, la inquietud tendeix a presentar-se associada a elements de confusió, incomprensió i perplexitat.

En un marc com aquest convé fer tot el possible per millorar els nivells generals d’informació i de certesa. Caldria tenir en compte que els preus de l’energia primària s’han elevat a causa d’un desequilibri creixent entre l’oferta possible i la demanda efectiva, que les alces registrades en els preus no són reversibles, que la corba dels preus no ha tocat sostre, que les conseqüències del fenomen afecten, d’una o d’altra manera, tot el sistema productiu i els consumidors, que el problema no admet solucions màgiques, que no serien efectives mesures que carreguessin sobre els pressupostos públics el gruix de la resposta.

S’imposa, sobretot, investigar quines són les decisions que calen per adaptar les empreses a una situació nova de preus relatius. És l’hora de l’anàlisi, la reflexió i la innovació. És hora d’acceptar que hem de canviar.

MA


Diari de Balears, dimecres 11-VI-2008

Desacceleració (11-II-2008)

El marc d’incerteses que planen sobre l’economia dels països capdavanters (EUA i Europa), s’ha vist reforçat en el curs de la setmana passada (4-10 febrer de 2008), arran de la publicació de noves dades que apunten vers una possible recessió als EUA i una desacceleració del creixement a Europa i a la resta del món. Val a dir que l’epicentre del problema general no és a la UE, sinó a l’economia nord-americana, on el consens dels dos grans partits polítics en matèria econòmica, la recent reducció en 125 punts bàsics de la taxa d’interès d’intervenció de la Fed i les mesures fiscals i pressupostàries en tràmit, no han aconseguit de moment reduir els temors d’una possible recessió. En el curs de la setmana, s’ha sabut que l’índex d’activitat dels sector dels serveis va presentar el gener una baixa considerable, de 12 punts percentuals (passà de 53,9 el desembre a 41,9 el gener). Aquest fet, i els resultats poc afalagadors que van publicant les entitats financeres, fan que molts sospitin que les mesures adoptades, tot i ésser adequades i suficients, s’han acordat massa tard per evitar una recessió que, si es presenta pot ser suau i de curta durada.

Pel que fa a l’economia espanyola s’han publicat quatre dades rellevants. L’índex general de producció industrial (IPI) caigué el desembre un 2,4%, l’índex de gestió de compres dels sectors productius (PMI) es reduí 4,4 punts percentuals (passà de 50,7 el desembre a 46,3 el gener), l’índex de confiança dels consumidors baixà el gener un 1,4% (el desembre caigué un 5,0%) i les dades sobre l’atur ens han informat que el gener hi havia 132 mil desocupats més que el desembre. L’acumulació de les dades indicades i d’altres han fet que la volatilitat dels mercats financers augmentés i les oscil•lacions de les cotitzacions borsàries donessin lloc el dimarts dia 5 a una caiguda del 5,2%.

Un caire més positiu han tingut les noves referents a les Illes. L’atur del gener, mesurat sobre el del mateix mes de l’any anterior, augmentà un 7,8%, per sota de la mitjana estatal (8,6%). Mirant l’atur del gener sobre el del mes anterior, s’observa un increment d’un 1,03%, molt inferior al mitjà estatal (6,2%). D’altra part, les afiliacions a la Seguretat Social augmenten a una taxa del 2,6% i situen el total de persones cotitzants en 411 mil. A les expectatives moderadament confiades del sector de l’hostaleria i del turisme, contrastades a Fitur i fetes públiques arran de la seva clausura (3 febrer), s’han afegit les previsions dels constructors i dels promotors amb motiu de la jornada organitzada per Talasso Patrimonis i Sa Nostra el passat dia 7. Constructors i promotors han manifestat que el sector de l’edificació i les obres públiques creixerà el 2008, per bé que ho farà a un ritme situat entre un 1% i un 1,5%. Això és, creixerà a un ritme igual a la meitat o a un terç de l’aconseguit el 2007 (3,0%). Val a dir finalment, que entre les noves positives, es constata que els agents econòmics implicats, valoren positivament les mesures d’inversió de 1.000 milions d’euros anunciades pel Govern.

En suma, els temors de desacceleració del creixement a l’eurozona i, dins d’aquesta, a Espanya i a les Balears, són més grans ara que fa unes setmanes. Tot amb tot, les previsions dels dos sectors centrals de l’economia de les Balears són encara positives.


MA


Article escrit el dilluns 13-II-2008

Severa desacceleració

El discurs del President del Govern davant el plenari del Congrés dels Diputats d’ahir (2-VII-2008) a la tarda va ser vibrant, tècnicament correcte, ben estructurat i clar, però poc concret i no gaire convincent. Va dividir l’exposició en tres blocs: anàlisi de la situació econòmica espanyola i internacional, descripció de les fortaleses i febleses de l’economia espanyola i internacional i el ventall de mesures preses, a punt de ser preses i a prendre el 2009 i en anys successius de la legislatura.

Va qualificar la situació econòmica espanyola de difícil, complicada i adversa. Es va referir a la crisi petrolífera, la crisi financera i la crisi de la construcció, per bé que va rebutjar, amb correcció tècnica, parlar de crisi econòmica general, atès que les taxes de creixement del PIB són positives, encara que molt febles.

Va reconèixer que l’ajust en marxa és més sever del que s’esperava i que afecta de manera rellevant les famílies, les empreses, els ingressos pressupostaris i el superàvit públic. La confiança que manifestà amb relació a la capacitat del país de sortir-se’n dels reptes actuals, la va explicar amb superficialitat i presses. Es va referir a fets àmpliament coneguts: solvència del sistema financer espanyol, taxa d’obertura de l’economia espanyola a l’exterior, limitacions de la taxa del deute públic (36 % del PIB). A l’hora de relacionar les fortaleses i les febleses va obviar la descripció de les seves relacions amb les característiques de la situació actual. A més, va incloure referències ambigües: l’obertura exterior de l’economia comporta avantatges i dificultats.

El ventall de mesures a aplicar sembla dispers, poc potent i exempt de les novetats que molts esperaven. Va relacionar les mesures preses (conegudes) i va anunciar iniciatives legislatives lloables i poc discutibles. No va fer previsions fonamentades sobre l’evolució del PIB i sobre la lleu frontera que separa la desacceleració severa actual (creixement del 0,3% trimestral) d’una recessió. Les inversions que va anunciar en sanitat, energia, tecnologies de la comunicació, canvi climàtic i d’altres ¿en quina mesura i en quin temps poden animar el creixement del PIB?.


MA

Diari de Balears, 3-VII-2008, pàg. 25

Les nou mesures (del 12 de maig del 2010)

L’economia és caparruda i imposa la seva lògica sempre. No es pot gastar més del que s’ingressa indefinidament, perquè la capacitat d’endeutament és limitada per a tothom. Des de l’agost del 2007, inici de la crisi econòmica, hem viscut enganyats creient que podíem evitar la lògica dels fets i la realitat de les coses. Hem viscut en un castell de fantasia fins que, des de fora, ens han cridat l’atenció els mercats, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i altres instàncies amb capacitat de fer-se escoltar.

Amb un dèficit pressupostari de l’11,2% i un volum de deute públic del 53,2 % sobre el PIB, ens hem situat més enllà de la nostra capacitat de resistir sense rectificar. Tant se val que la nostra situació no sigui tan dolenta a nivell d’indicadors com la de Grècia. Tant se val que la nostra situació sigui, segons els indicadors, semblant o lleugerament millor que la d’Irlanda i la del Regne Unit. El que importa és que hem esgotat la capacitat de gestió del crèdit exterior, que hem perdut la confiança dels creditors i que ens trobem enfrontats amb la difícil comesa de renovar el venciment de 24.000 milions d’euros de deute que ens cau el juliol.

Les mesures que s’han pres eren necessàries i imprescindibles. Ho eren per tal d’evitar la fallida de les finances del país. Són realistes perquè acaren els problemes reals de l’economia. No seran les darreres, perquè no són suficients. Si l’aplicació de les mesures anunciades i les posteriors és rigorosa i els entrebancs que es troben se superen, l’economia reaccionarà bé i aviat.


MA

Diari de Balears, dijous 13-V-2010, pàg. 19