domingo, 28 de marzo de 2010

Bartomeu Planas Rosselló (Palma 18-II-1892 - 4-VIII-1977)

Empresari i col•leccionista.

Fill d’Antoni Planas Franch, batle de Palma (1903-05), es va casar amb Catalina Alenyà Ribas (Palma 1891-1961). A la mort d’aquesta es casà (1961) amb Joana Ferrer. En enviduar (1963) per segona vegada, es casà amb Caritat Ramon.

Com a contractista d’obres treballà (1917-27) per a la Junta del Port de Palma en l’ampliació del moll nou i en l’engrandiment de l’espigó de la consigna. En els anys 40 i 50 va explotar una draga que treballà de manera continuada per a la Junta del Port de Palma en la neteja del fons del port. Fou copropietari d’una plataforma de producció de musclos. Va ésser fins al 1928 delegat de la companyia Shell a les Balears. Durant més de 30 anys (1928-62) va ser el director de l’Agència Comercial de CAMPSA a les Balears.

Fou soci fundador de la Mutualitat d’Accidents de Mallorca (1923), que posteriorment canvià (1936) el nom pel de Mútua Balear. També participà en la fundació de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., de la qual fou vocal del consell d'administració, president (1958-70) i president d’honor (1970-76).

Reuní una àmplia col•lecció de quadres a l’oli, dibuixos i aquarel•les de vaixells de la marina mercant de les Illes dels s XVIII i XIX, la qual va vendre (1963) per manca d’espai a Bartomeu March Servera. Reunia peces singulars, com l’oli s/ tela de la corbeta “Rafael Pomar”, pintada (1875) a Liverpool per William Howard Yorke (1847-1921); la corbeta “Ignasi Fuster”, pintada (1879) per Francesc Vidal i Vidal; la corbeta menorquina “Juanita Clar”, pintada per Joan Font Vidal; els vaixells mercants “La jove Beatriu” i “El jove Marià”; aquarel·les de Josep Pineda Guerra, etc. El 2003 la col·lecció (quadres, maquetes, bruixoles, llibres de bitàcora i altres peces) es va posar a la venda en diverses subhastes. Més de setanta quadres de la col·lecció, juntament amb elements d'altres procedències, es varen subhastar el 12 de juny de 2003 a la seu de Christie’s a Londres. Altres peces es varen subhastar a Sotheby's de Londres i a Subastas Duran, de Madrid. La col·lecció es va dispersar.

Afeccionat als esports nàutics, la navegació i la pesca, disposà d’un bot a vela i motor (“El valent”) i, a mitges amb Ernest Escalas Chamení, d’un iot (“El grec”). També adquirí peces rellevants de pintura ("Primavera", d'Herman Anglada Camarassa, i "Amoríos (Can Macari)", de Francesc Bernareggi) i mobles (el magnífic joc complet del dormitori de Lady Hamilton a Maó). Morí a Palma als 85 anys.

Jaume Alenyà Ginard (Palma, Mallorca, 4 de febrer de 1869 - 26 de gener de 1945)

Arquitecte. Estudià i es titulà a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid. Primer de tot establí el seu despatx professional al carrer Victòria, núm. 7, de Palma. Després el va passar al carrer de Sant Bartomeu, núm. 17, i finalment el va instal·lar al carrer de la Farina, de Palma. Es casà (1903) amb Francisca Pujol Medinas.

Va ser un dels arquitectes més actius i prolífics de Mallorca. Segons l’estudi de Dolors Ladaria “La arquitectura en el ensanche de Palma, 1903-1927”, 215 projectes (33,75 %) d’un total de 637 presentats (1903-27) a l’Ajuntament de Palma eren d’ell.

Són seus els projectes del Teatre Líric (Palma, 1900-02, enderrocat el 1968), l’edifici de la Peixateria (Llucmajor), sa Quartera (Inca, 1920 c.), Can Pomar (Plaça de la Porta Pintada, Palma, 1912), Can Osones (Palma, Via Roma, 1915-17), l’edifici d’habitatges amb planta en forma d’u dels socis Marquès i Planas (Via Roma, Via Portugal, Santiago Rusiñol i Joaquim Botia, Palma, 1915-17), l’Hotel Ciutat Jardí (1921), les cases de la possessió d’Es Rafalot (Bunyola), Can Segura (Palma), l’església de Can Pastilla (1930-32), el xalet de Bartomeu Planas i Catalina Alenyà (Sant Agustí, Palma, 1938-39), l'edifici del Frontó Balear i d’altres.

En col·laboració amb Gaspar Bennàssar va fer diversos projectes com els de Caixa de les Balears “Sa Nostra” (Ramon Llull, 2, Palma, 1904-06), l’Hotel Príncep Alfons (abans Hotel Alhambra, Can Pastilla, Palma, 1906), Can Coll (Passeig Sagrera, Palma 1906-07), l’edifici dels magatzems “L’Àguila” (1908-09), Can Maneu (Es Triquet) (Palma, 1909 c.), l’edifici de Gaietà Segura o del Bar Cristal (Plaça d’Espanya, Palma, 1911-13) i d’altres. Amb col·laboració de Gaspar Reynés va fer Can Pujol (Carrer Pou, Santa Catalina, Palma, 1904), amb interessants ornaments florals i vegetals a la base de les finestres, sota els balcons i a la corona de l’edifici.

Va dirigir les obres del Gran Hotel (1901-03). Amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Alomar Bosch, dirigí les obres de l'Institut Balear, Escola d’Arts i Oficis, Escola de Comerç (Palma, 1914-16) i Escola Normal de Magisteri (des del 1966, Institut Joan Alcover). Va projectar i realitzar obres de reforma, com la de Can Fonticelli (Centre de Cultura de Sa Nostra, Palma, 1909), que va donar a la façana un cert aire modernista a causa, sobretot, de l'aspecte de la torreta. El 1912 va redactar un projecte de pla de reforma de Palma que preveia obrir vies de comunicació entre la part alta i la baixa de Palma i altres intervencions a l’interior de la ciutat.

En els seus primers treballs combina solucions eclèctiques, neoarabistes i vuitcentistes. Durant els anys de la seva joventut, treballa d’acord amb la preceptiva artística modernista, per evolucionar posteriorment cap a formes eclèctiques i funcionals, sempre sòbries i equilibrades, amb tocs regionalistes ocasionals.

A l’Exposició Balear de 1903 va presentar dos projectes, que varen ser guardonats amb la medalla de plata. Va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Palma i soci i directiu del Foment de Turisme de Mallorca. Presidí l'Associació d'Arquitectes de les Balears i la Societat Filatèlica fins que aquesta s'integra (1925) al Foment de Turisme.

Sobre temes d’urbanisme va publicar “Reforma de Palma. Anteproyecto” (Impremta Amengual i Muntaner, 1916), “Abastecimiento de la ciudad de Palma” (Impremta Josep Tous, 1925) i “Bases para la creación del régimen autonómico administrativo de las carreteras de Baleares y anteproyecto de reglamento para la organización del patronato” (Tipografia Provincial, 1932). Escriví diverses narracions curtes, de les quals va publicar “Duda cruel” i “El contrabandista y las cuevas de Mallorca", en un sol volum, dedicat al president del Foment del Turisme.


Gaspar Bennàssar i Jaume Alenyà, arquitectes