miércoles, 24 de febrero de 2010

Saló Beethoven (1897-1904)

L’ambient de preocupació i pessimisme que envaí la societat mallorquina en els darrers anys de la centúria no solament no impedí sinó que impulsà que la nova generació d’intel·lectuals, pintors, músics, professionals, empresaris i afeccionats a la pintura i a la música se sentís moguda a ocupar l’escena pública, i aportàs anhels de renovació, ambicions de modernitat i l’afany de redreçament d’una situació que demanava fórmules noves i idees noves. En aquest context, un grup d’afeccionats a la música i a les lletres fundà a Palma la societat Saló Beethoven, també dita popularment “Salonet Beethoven”, en la qual s’integraren les antigues tertúlies musicals de can Joan Bennàssar i can Banquer. Els seus sis promotors varen ser Antoni Noguera Balaguer, els germans Joan i Antoni Marquès Luigi, Melcior Oliver, Ferran Alzamora Gomà i Josep Tous Ferrer.

Entre els socis hi havia afeccionats a la música i a les lletres, escriptors, poetes, músics, pintors, crítics d’art, intel·lectuals, empresaris i professionals. Van fer part de la societat, a més dels promotors, Bartomeu Amengual Andreu (periodista i jurista), Miquel dels Sants Oliver (periodista i escriptor), Enric Alzamora Gomà (empresari), Gabriel Alzamora Villalonga, Joan Alcover Maspons (poeta), Fèlix Escales Chamení (escriptor), Bartomeu Alenyà Ginard (procurador), Conrad Pintor (professor de música), Joan Sureda Bimet (propietari), Miquel Capllonch Rotger (compositor), Gabriel Alomar Villalonga (escriptor), Lluís Martí, Miquel Sarmiento Salom (escriptor i crític d’art), Francesc Socies, Antoni Gelabert Massot (pintor), Joan Fuster Bonnin (pintor), Pere Càffaro Jaume (pintor), Vicenç Llorenç Rubí (pintor), Joan Torrendell Escalas (escriptor i crític d’art), Estanilau de K. Aguiló i Aguiló (arxiver i bibliòfil), Mateu Obrador Bennàsser, Ramon Obrador, Joan Valenzuela Alcarín (apotecari), Francesc Rosselló (pintor), Joan Rosselló i d’altres.

La societat va iniciar les seves activitats a finals del 1897. La primera gran vetllada extraordinària va tenir lloc, amb gran concurrència, el 9-I-1898, dedicada a la música, la pintura i la literatura. Es va interpretar "La flauta màgica", de Mozart, al piano i 8 mans, a càrrec de Joan i Antoni Marquès Luigi, Josep Balaguer i Antoni Noguera. El pintor Joan Fuster presentà un pastel i Jeroni Fortesa l'oli titulat "Pintura". Varen llegir composicions literàries pròpies Pere d'Alcàntara Peña, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar Villalonga i Joan Alcover Maspons (1).

En paralel a la realització d'activitats ocasionals, s'enllestiren les obres d’arranjament i condicionament del local, instal·lació del bust de Beethoven, l'adquisició de mobiliari, la compra de dos pianos i la preparació de la inauguració focial. El bust de Beethoven, destinat a presidir el local, modelat amb fang del país i pintat de color obscur (2), va ser comanat al jove escultor Miquel Frau. El mes de març del 1898 es va exposar a l’aparador de Can Pons i Bonet, juntament amb la seva peanya, decorada amb una garlanda de flors de card. El mes de maig va restar situat en el seu lloc definitiu a l’interior del local social, sostingut sobre un sòcol fixat a la paret.

La inauguració oficial va tenir lloc la nit de Reis del 1899 (5-I-1899) amb una vetllada extraordinària d’homenatge a Beethoven (3). El nombre d’associats superà aviat els quaranta. Les activitats consistien en la realització de concerts, vetllades d’audició de música, lectures de composicions musicals, lectures de poemes i de creacions literàries en prosa, homenatges en honor d’hostes il·lustres (4), banquets i tertúlies.

El local social, cedit per Josep Tous Ferrer, era situat al carrer de la Llum, en els baixos de la redacció de “La Última Hora”. Es va instituir una vetllada anual extraordinària, amb sopar, que tenia lloc la nit de Reis. A la vetllada de la nit de Reis del 1900, Antoni Noguera va interpretar les seves composicions “Dansa trista” i “Dansa de Sant Joan”; Noguera, Llorens i els germans Marquès varen interpretar un fragment de la simfonia núm. 6 "Pastoral" i un quartet de Beethoven; Miquel dels Sants Oliver va recitar “El cant de la Sirena”, part d’un poema que estava escrivint; Joan Alcover llegí la seva composició poètica “Noche de Reyes”. A les parets del local es podien admirar obres dels pintors Joan Fuster, Antoni Gelabert, Pere Càffaro i Llorens (5) i (6). La de 1902 es va dedicar als pintors Santiago Rusiñol i Joaquim Mir.

En el local de la societat es van fer, ocasionalment, exposicions de pintura. Es poden esmentar les exposicions de Pere Blanes Viale de juny del 1899 i de Llorenç Cerdà de febrer de 1904.

El 1903 es va acordar constituir legalment la societat. En aquest fi es va elegir una comissió encarregada de redactar els estatuts, que va estar formada per Antoni Noguera, Conrad Pinto, Antoni Tomàs, Joan Marquès i Enric Alzamora.

El març del 1904, la societat va esdevenir trasbalsada per la mort inesperada d’Antoni Noguera, un dels seus promotors i el seu animador més respectat. En el curs del 1904 el Foment de la Pintura i l’Escultura i el Saló Beethoven, per raons d’interès comú, varen acordar fusionar-se i crear una nova entitat anomenada Cercle de Belles Arts.

El 1911, arran de la crisi del Cercle de Belles Arts, es constituí una nova societat anomenada Saló Beethoven, amb seu al carrer Valero, dedicada a la celebració d’audicions musicals i tertúlies musicals. Va ser-ne elegit president Joan Marquès Luigi.


Notes

(1) Vegeu "La Última Hora", 10-I-1898, p. 2.
(2) "Un busto de Beethoven", 'La Última Hora', 3-III-1898, pàg. 2.
(3) "Concierto en el Salón Beethoven", 'La Última Hora', 7-I-1899.
(4) L'abril del 1902 es va dedicar un gran homenatge a Joan Alcover amb un sopar servit pel Restaurant Orient, lectures de poemes i composicions en prosa, parlaments i brindis. Vegeu M. Sarmiento, "A D. Juan Alcover", 'La Última Hora', 22-IV-1902 i R. Obrador, "Reseña de la velada", 'La Última Hora', 22-IV-1902.
(5) ASMODEO, “Salón Beethoven”, ‘La Última Hora’, 7-I-1900, pàg. 1.
(6) PIERROT, “Salón Beethoven”, ‘La Última Hora’, 8-I-1900, pàg. 1.


24-II-2010