jueves, 30 de septiembre de 2010

Laureà Barrau Bunyol (Barcelona, 27 de desembre de 1863 – Santa Eulàlia del Riu (Eivissa), 21 d’octubre de 1957).

Pintor i dibuixant. En acabar el batxillerat (1879), ingressa a l’Escola de Llotja, on es alumne d’Antoni Caba, Claudi Lorenzale i d’altres mestres. Viatja a Madrid i Paris i guanya el Premi Fortuny, de l’Ajuntament de Barcelona, per ampliar estudis a Roma.

A l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 presenta l’obra “La Rendició de Girona el 1809” (1887, Museu d’Art Modern , Barcelona), que és guardonada amb una segona medalla. Tot seguit fa una estada de tres mesos a Tànger per inspirar-se en la lluminositat i l’exotisme del Marroc. Després viatja a Paris, on resideix durant una llarga temporada (1889-1903) i on es casa (1898) amb Berthe Vallier, amb la qual comparteix la resta de la seva vida. A Paris es relaciona amb el pintor Jean-Léon Gérôme (1824-1904), que esdevé un dels seus mestres de referència.

Treballa amb constància i sense concessions a la vida bohèmia, que no li agrada. Sent gran afecció pels paisatges mariners, la gent del mar i del camp, els espais assolellats amb intensitat. S’agrada d’analitzar la relació de la persona humana amb el medi: segadors, pageses, aiguaderes, pescadors, conradors, collidores, etc. Sent gran simpatia per tota casta d’animals domèstics, com ara mules, ases, vaques, gossos, etc. Li importa el dolor, la fatiga, la duresa del treball, que contempla amb realisme naturalista i sobrietat acadèmica. La temàtica que prefereix és costumista, adobada de realisme social, tipisme i de gust per la captació del moment fugisser i irrepetible. A més d’olis sobre tela, fa dibuix, gravat, pastel, aiguafort i aquarel·la. És un excel·lent retratista.

Exposa a Barcelona, Madrid, Paris, Roma, Palma, Buenos Aires, Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Nova York (1923) i altres localitats.

Hi ha obra seva al Museu de Cau Ferrat (Sitges), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Terrassa, Museu Municipal de Tossa, Ajuntament de Terrassa, Caixa de Balears “Sa Nostra”, Museu Barrau (Santa Eulàlia del Riu) i d’altres.

L’Obra Social de Caixa de Balears “Sa Nostra” li dedicà (1996-97) una exposició d’homenatge a Eivissa, que posteriorment mostrà al Centre de Cultura de Palma, i publicà un catàleg il•lustrat.

Descobrí Eivissa el 1912 i des d’aleshores hi passà temporades, fins que s’hi establí (1931) de manera permanent. Morí a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa) el 21 d’octubre de 1957, als 93 anys.

lunes, 27 de septiembre de 2010

Mercè Riera Vicens

(Palma, 24 de novembre de 1939 – 23 d’octubre de 2009).

Soprano.

Es formà al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears i amplià coneixements amb el tenor Joan Nadal i el director d’orquestra Gerard Pérez Busquier.

Féu part de l’Orfeó Municipal de Palma i, posteriorment, de la Capella Mallorquina, de la qual va ser una de les veus principals. Amb la Capella Mallorquina actuà com a solista a nombroses ciutats espanyoles i a París, Roma, Londres, Viena, Lisboa, L’Haia, San Francisco, Los Ángeles, Nova York, Pequín i d’altres. Durant 30 anys (1969-98) cantà la Sibil•la a la Seu de Mallorca. Com a solista actuà diverses vegades a l’Auditòrium de Palma al costat de l’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Julio Ribelles i Luis Remartínez. Després de dirigir ocasionalment la Capella Mallorquina, passà a dirigir la Coral del Sagrat Cor de Palma i el Cor de Cambra Clàssic.

Casada amb Andreu Veny Vidal, varen tenir un fill i dues filles. Morí a Palma el 23 d’octubre de 2009, pocs dies abans de fer els 70 anys. El 16 de juny de 2010 a l’església de Sant Jaume de Palma, la Capella Mallorquina li dedicà un concert d’homenatge amb l’actuació de les sopranos solistes Cristina Van Roy i Catalina Borràs.

Inauguració del VIII Festival d'Orgue "Antoni Martorell"

Autoritats,
senyores i senyors,
amics i amigues,


Sota la direcció i l’impuls de l’Agrupació Artístico-cultural Mandrava, fundada a Inca el 9 de maig de 2003, amb motiu del 90è aniversari del P. Antoni Martorell, arriba avui la VIII edició del Festival Internacional d’Orgue “Antoni Martorell”.

L’esdeveniment compta amb el suport del Consell Insular de Mallorca, l'Ajuntament de Palma i l’Ajuntament de Montuïri. També compta amb el suport dels Pares Franciscans de la TOR, que han cedit l’ús de l’orgue Grenzing-Jordi Bosch d’aquesta Basílica i l’orgue Grenzing de l’església de Sant Francesc d’Inca i l’ús dels dos temples. A més, compta amb el suport de quatre entitats privades: Ingrama, Sampol Electricitat, THB Hotels i Restaurant Miramar A tots ells vol fer arribar Mandrava el testimoni del més sincer agraïment.

El Festival es presenta dirigit en la part artística, com en anys anteriors, per l’organista Roberto Marini, profundament vinculat al Festival i a la figura senyera del P. Antoni Martorell, l’obra del qual ha contribuït a divulgar a Itàlia i arreu del món. En la part de les tasques d’organització i gestió, com en anys anteriors, ha estat dirigit per Pilar Rosselló Corró. Ambdós mereixen un elogi de reconeixement per la feina que han fet i per l’esforç que han esmerçat per tal de garantir la realització i la qualitat d’aquest VIII Festival.

Enguany el Festival s’emmarca en un context singular, marcat per un conjunt de fets rellevants. Ha fet un any que ens deixà físicament el P. Martorell. La seva absència s’ha fet sentir en els darrers mesos més del que un podia pensar i el buit que deixà s’ha constatat com és de gran i dolorós. D’altra part, fa uns mesos, amb motiu de la tradicional Festa de l’Estendard, l’Ajuntament de Palma va proclamar Antoni Martorell “Fill Adoptiu” de Ciutat, en un acte ple de significat, que li ret homenatge i distingeix la seva memòria com a persona, com a franciscà, com a músic i com a compositor. En els darrers mesos, l’escultor Damià Ramis Caubet ha enllestit la creació d’una esplèndida escultura de mig cos del Mestre Martorell, que es troba situada en els graons de la parròquia de Montuïri, de cara a l’Ajuntament. Feta en bronze, reuní una generació de montuïrers el dia de la seva inauguració, el passat 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu. L’escultura honora la memòria del Pare Martorell i enalteix la vila de Montuïri, lloc de naixença del Mestre.

El festival d’Orgue ofereix enguany cinc concerts en aquesta Basílica del Reial Convent de Sant Francesc, de Palma, i un concert a l’Església de Sant Francesc d’Inca. Hi intervenen quatre organistes solistes, de gran prestigi internacional, un duet d’organistes i un organista acompanyat de trompeta de sòlida carrera musical. Inaugura el Festival l’organista catalana Montserrat Torrent, ben coneguda a Mallorca. Va intervenir en l’edició VI del Festival amb un concert brillantíssim. Avui ens oferirà un programa en el qual excel·leix la interpretació de dues composicions del Mestre, titulades “Èxtasi” i “Llegenda”, dels manuals “The Zodiac” i “Ore Serene”. A més, ens ofereix tres corals de Bach, una xacona de Kasper i la sonata 132 de Josep Rheinberger.

El segon organista que intervé en el Festival és Jurgen Essl, d’Alemanya. Format a Paris i Viena, és del 2003 ençà professor de l’Escola de Música d’Stuttgart i, alhora, organista de la catedral d’Stuttgart. Ens oferirà un “Scherzo” del P. Martorell, la “Peça heroica” de César Frank i acabarà amb una improvisació sobre un tema que li serà donat en el seu moment.

Irena Chribkovà, professora d’orgue a Praga, inclou en el tercer concert l’ ”Obertura per a gran orgue”, que el Mestre Martorell va crear amb motiu de la inauguració el 2008 de la restauració de l’orgue d’aquesta Basílica.

El quart concert va a càrrec del duet d’organistes format per Kathinca i Stephan Frank, d’Àustria. Kathinca és titular com a organista i clavecista de la “Lower Bavarian Chamber Orchestra”. Stefan Frank es formà a la “University School of Music and Theater” de Munic, on es va titular amb la qualificació de “summa cum laude”. Actualment és professor d’orgue a Munic. Kathinca Frank interpretarà com a solista la tocata sobre el tema gregorià “Benedicamus Domino”, del volum "Tre tocate in re" per a orgue del P. Martorell. El duet Kathinca i Stephan Frank interpretarà la resta del programa, que inclou un “Adagio i fuga” per a duet d’orgue de Mozart i la “Doble fantasia” per a duet d’orgue de Jean Langlais.

El cinquè concert serà interpretat per Stefan Kagl, organista titular de la Catedral de Herford (Alemanya). Ens oferirà la celebrada “Tocata de la papallona” del Mestre Martorell, la “Choral” num. 3, de César Frnak, l’ària “Asturias” d’Albéniz i un “Preludi i fuga” de J. S. Bach.

El sisè concert es farà a Inca i anirà a càrrec de Bartomeu Manresa i Bernat Xamena, en un interessant duet d’orgue i trompeta. Bartomeu Manresa és professor de música del Col•legi de Sant Francesc d’Inca i organista titular de l’Església de Sant Francesc d’aquella localitat. Bernat Xamena és un reconegut virtuós de la trompeta.

Com hauran pogut observar, el Festival incorpora enguany obres del P. Martorell de diverses èpoques, la qual cosa ha de permetre acostar-nos al coneixement de la seva obra i a l’evolució que va experimentar el seu treball tot al llarg d’una dilatada carrera dedicada a la música amb fervor i intensitat.

La música en general, i la d’orgue en particular, eleva l’esperit de l’oient i hi provoca emoció i gaudi estètic, els sentiments més nobles de l’esperit humà. Desitgem que el VIII Festival d’Orgue i el concert d’avui, serveixin a aquest digne fi i siguin del seu gust.

Gràcies.

M.A.




Basílica de Sant Francesc
27 de setembre de 2010
Palma

domingo, 19 de septiembre de 2010

Francesc de Sales Aguiló Pinya (Palma 1888-1965 c.)

Metge i voluntari de Creu Roja.

Fill del metge Marià Aguiló Cortès (1852-1924) i Francisca Pinya Aguiló, estudià el batxillerat (1897-1904) a Palma i féu la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1911). El pintor Antoni Fuster Fortesa li féu (1893) un retrat a l’oli sobre tela (47x33 cm.).

Col·laborador de Creu Roja (1912-36), prestà serveis al dispensari i consultori que l’entitat tenia a La Rambla. Ha estat un dels metges més actius i de trajectòria més perllongada (24 anys) com a voluntari de Creu Roja. Es conta que el seu company Gaspar Reynés sovint li havia de donar una mà en la feina del dispensari a causa de la lentitud amb la qual atenia les ferides i els traumatismes com a conseqüència dels problemes de visió que l’afectaven. Va rebre (1920) la medalla de plata de Creu Roja en prova de reconeixement i agraïment pels serveis prestats en el dispensari de l’entitat a persones sense recursos. A més, com a voluntari de l’entitat, va fer part (1935-36) de la Junta directiva de la Comissió provincial de les Balears. Tingué (1928) la consulta professional al carrer Vicenç Mut, núm. 8, de Palma.

El 1930 s’adherí al Centre Autonomista. Conservador i catòlic, el 1932 participà amb altres metges en la creació de l’Associació dels sants metges Cosme i Damià, germandat confessional de caràcter mèdic i farmacèutic, que tingué la seu al carrer de l’Almudaina, de Palma, i de la qual va ser president. Els seus pares eren propietaris de Son Serra (Bunyola) i Vila Pinya (Son Serra, Palma).

Va mantenir gran amistat amb els metges Gaspar Reynés Font (Palma 1884–1964) i Miquel Sureda i Blanes (Artà 1885 – Palma 1957). Signà (1939) el document “Resposta dels Mallorquins al Missatge del Catalans”. Després del cop d’estat, va signar el document col·lectiu del 17-IX-1936. Casat amb Glòria Mercader Ubierna, varen ser pares de Francisca i Marià. El seu fill, Marià Aguiló Mercader, prestà serveis d’urgències a l’Hospital de Creu Roja. Sa filla Francisca es va casar amb Bartomeu Tous.

sábado, 11 de septiembre de 2010

Casimir Martínez Tarrassó (Sarrià 1898 - Barcelona 1980)

Neix a Sarrià (Barcelona) el 4 d’abril de 1898. És fill de Francesc Martínez Juárez i de Maria Teresa Tarrassó Benet. La data de naixement indicada és la que consta en el Registre Civil. D’acord amb els llibres sacramentals de la parròquia de Sant Vicenç, de Sarrià, va ser batiat el 17 d’abril de 1898 (Cf. Martínez-Massegosa (2007), pàg. 6).

Casimir Martínez Tarrassó, 1955 c.

No s'ha pogut documentar el seu pas com a estudiant per la Llotja (Barcelona). El cert és que treballa durant molt de temps en el taller del pintor Nicolau Raurich i Petre (1871-1945) com a aprenent. És el tercer de tres germans. La més gran és Aurèlia, nada el 1891, i el segon és Joan Josep, nat el 1895. El pintor afirmava amb reiteració que era nat el 1900, fet que ha estat causa d’alguns errors i confusions. Comença a pintar de molt jove i fa la primera exposició a les Galeries Laietanes (Barcelona) el 1928. A la biografia de Martínez-Masegosa (2007) se relacionen unes 40 exposicions individuals.

Casat amb Ramona Planas i Castells (1931), tenen un fill, Miquel Àngel. Després d’enviudar (1963), se casa en segones núpcies amb Mercè Rovira i Cuixart, professora de piano. Resident a Sarrià, a partir de 1940 té un habitatge amb estudi al carrer Calatrava, núm. 1, de Palma. En posar-se malalt (1979) se trasllada a Badalona.

Mor a la Clínica Corachán a causa d'un infart coronari el dia 1 d’abril de 1980, tres dies abans de fer els 82 anys. La data de defunció consta a la certificació lliurada pel doctor Jordi Trias de Bes i a la nota necrològica publicada a la premsa. El dia 2 d'abril té lloc la missa funeral a la parròquia de Santa Maria (Badalona). Descansa en el cementiri de Sant Pere (Badalona).

Hi ha obra seva en el Parlament de les Illes Balears, Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Palma, Museu Municipal de Pollença, Museu de Badalona, Club Pollença , La Salle (Bonanova, Barcelona) i a altres institucions i col·leccions.

Li dediquen una entrada  la Gran Enciclopèdia de Mallorca, la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears, el Diccionari Ràfols,  l'Enciclopèdia Catalana  i l'Enciclopèdia.cat. El 1980 es fa una mostra retrospectiva de la seva pintura a la Galeria Nou-cents (Barcelona). El Govern de les Illes Balears li dedica (1991) una exposició antològica a Sa Llonja (Palma) i edita un acurat catàleg il·lustrat. L’Ajuntament de Santanyí amb motiu de les festes de Sant Agustí del 2005 munta una exposició d’homenatge a la Casa Municipal de Cultura. L'Ajuntament de Binissalem i el Consell Insular de Mallorca li dediquen una exposició d'homenatge a Can Gelabert (Centre de cultura) el 2006. L'agost del 2012 té lloc al Castell de Benedormiens (Castell d'Aro, Girona) una exposició retrospectiva de més de 60 obres.


Bibliografia

Miquel Àngel MARTÍNEZ PLANAS i  J. Josep MASEGOSA CUARTERO, "Tarrassó",  80 pàg., Plecs d'Art  S.L., Barcelona 2007

AJUNTAMENT DE SANTANYÍ, "Tarrassó i Santanyí", Catàleg-fullet, 42 pàg., Exposició Festes de Sant Jaume  2005, Ajuntament de Santanyí i Govern de les Illes Balears, Palma 2005

Andreu PONS FULLANA, "Tarrassó i Santanyí", Ajuntament de Santanyí (2005), pàg. 8-10

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L'ESCULTURA A LES BALEARS, 1996, 4, 261-269

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 1993, 10, 293

CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS del Govern Balear, "Tarrassó", Catàleg-llibre, Exposició a sa Llonja (Palma), abril 1991, Palma 1991

Maria José COROMINAS MADURELL, "Casimir Martínez Tarrassó", Conselleria de Cultura (1991), pàg. s/n

Miquel PONS BONET, "Imatge de Tarrassó amb Cala Figuera al fons", Conselleria de Cultura (1991), pàg. s/n

AUTORS DIVERSOS, "Tarrassó", catàleg de l'exposició de 1978 al Cercle de Belles Arts (Casal Balaguer), Palma

AUTORS DIVERSOS, "Tarrassó", catàleg de l'exposició de 1974 al Cercle de Belles Arts (Casal Balaguer), Palma

Damia PONS i Damià FERRÀ-PONS, "Conversa amb Tarrassó", 'Lluc', desembre 1971, Palma

Manuel ROBERT, "Tarrassó", Correo de las Artes, mayo 1959

José CAMÓN AZNAR, "Los pintores Tarrassó i Vilanosa en el Círculo de Bellas Artes", ABC, 11-V-1950

Antoni VIDAL ISERN, "Las cuevas de Campanet", La Vanguardia, 14-XI-1948


Premis i guardons

1957  Premi extraordinari, II Concurs Exposició de pintura i dibuix, Casino Recreatiu i Instructiu d'Amposta (Tarragona)

1962  Premi Pollença, I Certamen Internacional de Pintura, Pollença (Mallorca)

1965  Primera medalla de pintura, XXIV Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1967  Primera medalla de pintura, XXVI Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1970  Medalla d'honor, XXIX Saló de tardor, Cercle de Belles Arts, Palma

1970  Premi de pintura tema "Floristeria i jardineria", Concurs Nacional de Pintura "Pobles i paisatges de
         Catalunya"

1972  Premi Santiago Rusiñol, Concurs Nacional de Pintura "Pobles i paisatges de Catalunya"

1973  Primera medalla de pintura i primera medalla de dibuix, XXXII Saló de tardor, Cercle de Belles Arts,
          Palma


Casimir Tarrassó, Cala Figuera, oli/tela, Parlament de les Illes Balears, 1949 c.

Exposicions individuals

1928  Galeries Laietanes, Barcelona
1933  Galeria Athenea, Figueres, Girona
1935  Sala Gaspar, Olot, Girona
1935  Sala Gaspar, Barcelona
1936  Casino Menestral Figuerenc, Figueres, Girona
1940  Galeries Augusta "Les Guilleries", Barcelona
1941  Galeries Augusta, Barcelona
1942  Círculo de Bellas Artes, Madrid
1942  Galeries Augusta, Barcelona
1943  La Casa del libro, Barcelona
1944  Galeries Augusta, Barcelona
1944  Galeries Laietanes, "Homenatge a la mare", Barcelona
1945  Sala Rovira, Barcelona
1945  Galeries Augusta, "La Costa Brava", Barcelona
1946  Galeries Costa, Palma
1947  Sala municipal d'exposicions, Santanyí, Mallorca
1948  Galeries Costa, "Coves de Campanet", Palma
1948  Paranimf, Front de Joventuts, "Simfonies", Palma
1949  Galeries Lars, Barcelona
1950  Sala Barcino, Barcelona
1950  Sala municipal d'exposicions, Llucmajor, Mallorca
1950  Galeries Lars, Barcelona
1950  Círculo de Bellas Artes, Madrid
1951  Galeries Cristina, "Obra 1920-30", Barcelona
1952  Grifé y Escoda, Barcelona
1953  Sala de exposiciones Alonso, Bilbao
1953  Grifé y Escoda, Barcelona
1953  Sala Vaireda, Barcelona
1953  Sala Loscertales, Barcelona
1956  Sala Grifé y Escoda, "Les gabarres", Barcelona
1958  Sala Loscertales, Barcelona
1961  Galeries Costa, Palma
1961  Sala de cultura de "la Caixa", Felanitx
1963  Club Pollença, Pollença, Mallorca
1965  Sala municipal d'exposicions, Llucmajor, Mallorca
1970  Galeria Mundi Art, Barcelona
1971  Galeries Costa, dibuixos, Palma
1971  Cercle de Belles Arts, Casal Balaguer, Palma
1972  Galeria Mundi Art, Barcelona
1974  Cercle de Belles Arts, Casal Balaguer, "Creacions sensitives", Palma
1974  Galeria Mundi Art, Barcelona
1978  Galeria Bearn, Palma
1978  Cercle de Belles Arts, Casal Balaguer, "Creacions sensitives II", Palma
1980  Galeria Nou-cents, inauguració 10-IV-1980, Barcelona
-------
Font: Martínez i Masegosa, 79
         Josep M. Pardo, "Enciclopèdia de la Pintura...", 291-296
         tarrasso.wordpress.com
   

Exposicions col·lectives
Relació parcial

1926  Exposició alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis, Oficis artístics i Belles
          Arts, Galeries Laietanes, Barcelona
1928  VII Salón de Otoño, Asociación de Pintores y Escultores, Madrid
1929  Palau de Congressos, Barcelona
1929  Palau Nacional, Barcelona
1929  Exposición Asociación de Pintores y Escultores, Sociedad de Amigos
          del Arte, Madrid
1930  Centre excursionista Els Blaus, Sarrià, Barcelona
1930  Galeries Laietanes, Barcelona
1931  Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, exposició conjunta amb l'esposa
1932  Palau Nacional, Barcelona
1933  Palau de Projeccions, Barcelona
1933  Saló de primavera, Barcelona
1934  Exposició Nacional de Belles Arts
1934  Palau de Projeccions, Barcelona
1935  Saló d'Art Modern, Barcelona
1936  Palau de la metal·lúrgia, Barcelona
1938  Casal de cultura, Barcelona
1941  Exposició Cavallers de l'Art, Casa del Greco, Barcelona
1942  Exposició Nacional de Belles Arts
1943  Exposició Nacional de Belles Arts
1944  Exposició Nacional de Belles Arts
1945  Exposicions de flors i natures mortes, Museu Nacional d'Art Modern
1945  Exposició Nacional de Belles Arts
1950  Exposició Nacional de Belles Arts
1953  XII Exposició de Belles Arts, Badalona
1954  XIII Exposició de Belles Arts, Badalona
1955  XIV Exposició de Belles Arts, Badalona
1956  XV Exposició de Belles Arts, Badalona
1957  XVI Exposició de Belles Arts, Badalona
1958  XVII Exposició de Belles Arts, Badalona
1960  XVIII Exposició de Belles Arts, Badalona
1962  Exposició Nacional de Belles Arts
1963  XXI Exposició de Belles Arts, Badalona
1966  Gran Premi de Pintura de Port Vendrés (un dels artistes convidats)
1967  Biennal d'art de Barcelona
1967  Mallorca vista pels pintors, Delegació d'Educació i Descans, Palma
1978  Pintors reconeguts a Mallorca, Galeria Bearn, Palma






Gaspar Terrassa Mas (Palma, 1840 - 27 de maig de 1910)

Pintor. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Palma i a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Participa en mostres col·lectives, com l’exposició inaugural del Foment de la Pintura i Escultura (1876), l’Exposició Universal de Paris (1879), la primera exposició d’aquarel·les, dibuixos, pintures a l’oli i escultures del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona (1885), la II Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1894), l’Exposició Balear de Sóller (1897), la IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1898), l’exposició inaugural del Cercle de Belles Arts de Palma (1904) i la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907). Participa sovint a les exposicions del Foment de la Pintura i Escultura i a les del Cercle de Belles Arts, de Palma.

La seva formació acadèmica es reflecteix en l’ús de colors suaus i matisats, la importància de la llum i una execució pulcra i detallista. Tracta preferentment temes quotidians. Pinta paisatges i quadres de composició. Utilitza les tècniques de l’oli, l’aquarel·la, el dibuix i l’aiguafort.

Interessat en el corrent de renovació de la pintura que arriba a Mallorca al començament del s XIX, es relaciona amb Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, William Degouve de Nuncques, John Singer Sargent i d’altres, amb motiu de les seves estades o visites a l’illa. Dona suport a Antoni Gelabert amb ocasió de les polèmiques que acompanyaren les seves dues primeres exposicions a Palma (1902 i 1904).

Fou professor de l’Escola de Belles Arts de Palma (1879-1910). Morí el 27 de maig del 1910, als 69 anys. Amb motiu de la seva mort, el Cercle de Belles Arts li dedicà (gener 1911) una exposició antològica. Hi ha obres seves al Consell Insular de Mallorca, al Museu de Lluc i a col·leccions particulars.

viernes, 10 de septiembre de 2010

Josep de Castellarnau (1859-1927)

Josep de Castellarnau, propietari i funcionari del Banc d'Espanya, neix a Tarragona el 20 de novembre de 1859 i mor a Mas Magrinyà (Tarragona) el 20 d'octubre de 1927, als 67 anys. El 1905 es casa amb la mallorquina Francesca Fuster Fortesa "Fanny". Un carrer de Palma duu el seu nom.

Pedro Blanes Viale (1878-1926)

El pintor Pedro Blanes Viale neix a Mercedes (Soriano, Uruguai) el 19 de març de 1878 i mor a Montevideo el 22 de juliol de 1926, als 47 anys.

Francisco Bernareggi González-Calderón (Gualeguay, Entre Ríos, Argentina, 20 d'abril de 1878 - Palma, Mallorca, 8 d'abril de 1959)

Pintor, fill de Francisco i d’Edelmira, neix a Gualeguay (Entre Ríos, Argentina) a les 10 del matí del 20 d’abril de 1878 (dissabte de Glòria). Té una germana, María de las Mercedes, més jove que ell. El pare regenta un negoci de fabricació i venda de pianos, iniciat pel besavi i continuat per l'avi. A final del segle XIX constitueix a Barcelona la societat Bernareggi, Estela i companyia, que assumeix la titularitat del negoci del pare. La mare està emparentada amb Feliciano Andrés Chiclana, heroi de la independència de l’Argentina, i és filla d’un ramader ric que el 1866 participa en la finançació del primer tren de Gualeguay a Puerto Ruiz.

Etapa de formació
Passa els primers anys a la hisenda familiar. Devers el 1890 estudia en el col·legi nacional de Paraná i, posteriorment, en el col·legi dels jesuïtes de Santa Fe. El 1895 els pares resideixen una temporada a Buenos Aires. El fill aprofita l’avinentesa per assistir a les classes d’una acadèmia de dibuix. Aquest mateix any, els pares s’estableixen a Barcelona. Aleshores, el fill es matricula a l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, on coincideix amb Pablo Ruiz Picasso, uns anys més jove que ell, i amb Manel Pallarès.

No satisfet amb l’ensenyança acadèmica, l’any següent marxa a Madrid per pintar en el Museu del Prado i estudiar els grans mestres de la pinacoteca. Fa còpies de Ticià, Murillo, El Greco i, sobretot, de Velázquez. Els vespres dibuixa del natural en el Cercle de Belles Arts, com ho demostren dos dibuixos de nus femenins datats un el 1897 i l’altre el 1898. Els diumenges surt d’excursió (Toledo, El Escorial, Aranjuez...) per pintar.

El 1898 fa un recorregut per Itàlia. Visita Torí, Gènova, Milà, Pisa, Venècia, Florència, Roma, Nàpols i Pompeia. Acabada la volta, se’n va a París per assistir a les ensenyances de l'Académia Fontaine, dirigida per Jules Lefebre. Es relaciona aleshores amb Isidre Nonell, Sunyer, Picasso i altres. Entra amb contacte amb Hermen Anglada Camarassa.

Sóller, Estellencs i Palmira (1901-1905)
El 1901 és a Mallorca durant l’estiu. El setembre va a Sóller i es relaciona amb el pintor Cristòfol Pizà -Salero-. Entre 1903 i 1904 resideix a Estellencs, concentrat en la feina. Es casa amb Catalina Vidal.

Amb Gelabert i Pere Blanes Viale fa (1904) una estada a Palmira (Peguera), que perllonga durant 7 mesos (de juliol de 1904 a gener de 1905). Reben visites, pinten i intercanvien impressions i opinions sobre temes artístics i tècnics.

Biniaraix, sa Calobra i Sóller (1905-1919)
Acabat el sojorn a Palmira, a mitjan 1905 s’instal·la a Biniaraix, on munta una casa condicionada com a estudi, que és la seva base de treball fins al 1919. Aquests anys es manté relativament allunyat i solitari, concentrat en la feina de pintar. El 1906 signa la tela Biniaraix (1906). El 1908 acaba les obres Port de Sóller i el tríptic Pau, una visió del port de Sóller amb llum d’horabaixa. El 1908 el pintor anglès John Singer Sargent visita Mallorca i pinta un retrat de l’artista que l’acompanya tota la vida.

Entre 1911 i 1918 pinta a sa Calobra tres tríptics: Torrent de Pareis (1916), L’illa daurada (1917-1918) i Cales de la Calobra (1918). Solament Antoni Gelabert i Joan Antoni Fuster Valiente coneixen els treballs del pintor i l’encoratgen.

El 1919 acaba l’obra Sol d’abril, una vista panoràmica del port de Sóller des del puig des Través, que constitueix una de les seves obres de referència. Pinta una segona versió de l’obra amb algunes diferències de llum i de color. Amb aquestes obres es tanca l’etapa del pintor a Sóller.

Entre Santanyí i Palma (1919-1936)
El 1919 l’artista es trasllada a Santanyí i es posa a pintar motius de la localitat i els voltants. Passa algunes temporades a Palma, a la casa del Corb Marí. El 1920, del 13 al 19 d’abril, exposa a la Veda. Aleshores té més de 40 anys, però per al públic i la crítica encara és un desconegut.

Al saló àrab de la Veda exposa 4 tríptics: Torrent de Pareis, Cales de la Calobra, L’illa daurada i Pau. A més presenta 4 obres que anomena Geòrgiques: Alegria pagesa, Sol d’abril, Placidesa i Poble (esbós). També exhibeix una sèrie d’estudis: Gorgs del torrent (tríptic), Ametllers en flor, Capvespre, Sol d’hivern, Sota el lledoner, El Turmàs, Crespúscle i La vaca. També presenta un conjunt d’esbossos del projecte d’un menjador mallorquí amb rajoles decorades amb motius inspirats en la roba de llengües.

El 1921 passa l’estiu a Santanyí. Fa diversos estudis del Pontàs, per bé que no finalitza les obres definitives fins 15 anys més tard. El 1922 participa en la XIII Exposició Internacional d'Art de Venècia amb la tela Sol d’abril (1919). El 1923 envia al XIII Saló Nacional de Pintura de Buenos Aires dues obres: Sol d’ abril (1919)i el tríptic L’illa daurada (1917-1918). Guanya el primer premi amb Sol d’abril.

El 1924 envia a l'Exposició Nacional de Belles Arts la tela Sol d’abril (1919) i el tríptic Cales de la Calobra (1918). El 1925 participa a l'Exposició Circulant d'Art Argentí amb els olis Casa Pagesa i Ametllers en flor.

El 1928 acaba la tela de gran dimensions Estellencs (1928), iniciada prop de 1904. A més, participa en la Missió d'Art a l’Argentina, exposició organitzada per Joan Alomar i Miquel Àngel Colomar, amb les obres Torrent de Pareis (1916), Barques, Bonança i Pau (1908).

El 1934 finalitza diverses obres importants. En primer lloc cal citarla tela Paisatge de Gènova amb ametllers en flor (1934). També finalitza Amoríos (1934), que reprodueix la façana de Can Macari (Gènova, Palma) amb diverses figures que proposen escenes d’aire costumista. Les figures corresponen als fills de la casa: Antònia i Antoni Bonet. Acaba també Cala Figuera (tríptic) (1934) i Barraques de pescadors. Així mateix dóna per acabades dues versions de mida petita d’es Pontàs, i una de mides grans, que titula Es Pontàs (1934), adquirida per Joan March Ordinas.

Mentre treballa en el projecte de decoració del Palau de l'infant Ferran de Baviera, adquirit per Joan March, esclata la guerra civil. El pintor decideix anar-se’n a l’Argentina. Deixa Mallorca el desembre de 1936.

Estada de dotze anys a l'Argentina (1937-1949)
Treballa com a escenògraf al Teatre Cervantes, mentre somnia pintar els paisatges interiors del país. El 1938 obté el primer premi al Saló Provincial de Belles Arts de Santa Fe amb la tela Quietud, feta a Mallorca. Per oposició guanya una beca de 300 pesos mensuals per pintar als llacs del Sud. Es trasllada a San Carlos de Bariloche, on pinta poc i no ven. Viu de la beca fins que s’acaba. Entre 1938 i 1942 pinta paisatges del llac Nahuel Huapi i del llac Moreno. Amb la tela El Mirador. Nahuel Huapi obté la medalla d’or del Primer Saló de la Patagònia.

La primavera de 1942 és contractat com a professor de pintura i composició per la Academia de Bellas Artes de la Universitat de Cuyo. , cosa per la qual es trasllada a Mendoza l’abril de 1942. El 1944 el Banc de Crèdit Balear decideix subhastar els béns embargats al pintor, atesa la mora en el pagament dels interessos i les quotes vençudes corresponents a devolucions del principal. Ven mobles, llibres, ceràmica i pintura. En el lot de pintura hi ha algunes obres de referència com ara Sol d’abril (1919), una tela iniciada del Pontàs, la tela inacabada Poema del Pontàs (1956) i altres.

El novembre de 1946 és suspès en les funcions docents arran del triomf del peronisme. Decebut es reclou a ca seva i entre juliol i novembre realitza amb Darío F. Pro, professor de la Universitat de Cuyo, una sèrie d’entrevistes i converses que donen lloc al que seria la primera biografia del pintor. El 1947 obté el Gran Premio del XXXVII Salón Nacional de Artes Plásticas per la tela Tarde en la Quinta. El president del Jurat és Cesáreo Bernaldo de Quirós, que no pot evitar un empat entre dos finalistes. La darrera votació del Jurat atorga el premi al pintor per 4 vots contra 3.

El retorn d’Anglada a Mallorca (1948), l’enyorança que l’esposa sent de Mallorca i altres circumstàncies, mouen el pintor a pensar en el retorn a l’illa. Aleshores ja té 70 anys. El juny de 1949 inicia el viatge de tornada.

Els darrers anys (1949-1959)
Amb motiu del seu retorn és rebut de manera entusiasta a Santanyí. Tot just arribat entren en contacte amb ell els propietaris de les obres inacabades venudes pel Banc de Crèdit Balear. El primer a fer-ho és el senyor Fortuny, que havia adquirit la tela inacabada del Pontàs. Acorden inicialment un preu de 15.000 ptes. que, finalment, es duplica. Titula l’obra El Pontàs, Cala Llombards i Cabrera (1950). A més pinta Cala Llombards, Dissabte de Glòria (1951), Marina de Santanyí, Estiu i Atardecer en el pueblo (1953).

L’esposa, Catalina Vidal, es posa malalta i decideixen traslladar-se a Gènova (Palma). El maig de 1952 és nomenat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià juntament amb Anglada i Antoni Jiménez. El 1956 finalitza Poema del Pontàs, un tríptic virtual de grans dimensions. El 1958 acaba l’obra Sortida de sol pintada des del turó del caló de les Agulles, començada el 1935.

La salut es fa cada vegada més fràgil. L’atén el seu metge de sempre, Marçal Garcia Roglà. Pateix un coma diabètic i és internat a l’Hospital Provincial. Mor la matinada del 8 d’abril de 1959. El 12 de febrer de 1960 mor l’esposa, Catalina Vidal. Ell rep sepultura en el cementiri de Gènova (Palma). Anys després, les seves restes són traslladades al cementiri de Santanyí.

Exposicions i homenatges
Se li han dedicat dues exposicions monogràfiques d’homenatge. La primera té lloc a la Galeria Bearn el 1978 amb motiu del centenari del seu naixement. La iniciativa correspon al pintor Miquel Llabrés, que té el suport de Miquel Pons Bonet. La segona exposició es presenta en el Centre de Cultura de Sa Nostra el desembre de 1998. Amb motiu d’aquesta exposició l’Obra Social de Sa Nostra publica un catàleg detallat amb una anàlisi biogràfica, artística i tècnica a càrrec de Josep M. Pardo Falcón.

Obres seves han fet part de nombroses exposicions col·lectives com ara “Paisatges abans”, “Pintors americans d’ahir” (1992) i altres. Hi ha obra seva a la Fundació Sa Nostra, Fundació Barceló, Museu Es Baluard, Cercle de Belles Arts, Foment del Turisme de Mallorca i col·leccions privades. Hi havia obra seva a les antigues col·leccions de Miquel Ferrando, Marçal Garcia Roglà, Antoni Pinya, Maties Mut, Fèlix Escales, Josep M. Màdico, Bartomeu Ferrà, Bartomeu Planas, Joan March Ordinas, etc. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM), a la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), a l’enciclopèdia.cat i a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Un carrer de Palma i una plaça de Santanyí duen el seu nom.



Bibliografia

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ PARADELO, "Las Baleres y sus pintores (1836-1936)", L. Ripoll editor, pàg. 112-115, Palma, 1981.

Miquel PONS BONET, "Francisco Bernareggi", Pintors americans d’ahir, pàg. 24-33, Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, Palma, 1992.

Joan OLIVER FUSTER, "Bernareggi González-Calderón, Francisco", Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears, pàg. 236-249, Palma, 1996.

CENTRE DE CULTURA DE SA NOSTRA, "Francisco Bernareggi, 1878-1959", text i comissariat: José M. Pardo Falcón, Obra Social de Sa Nostra, Palma, 1998.

CENTRE DE CULTURA DE SA NOSTRA, "Pintura a Sa Nostra, Fons de la Col·lecció de Caixa de Balears SA NOSTRA", Obra Social de Sa Nostra, Palma, 1989.

Miquel ALENYÀ, "La pintura moderna a Mallorca, 1830-1970", pàg. 45-46, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.

Darío F. PRO, “Conversaciones con Bernareggi”, Tucumán, Buenos Aires, 1949.

Miquel PONS, Catàleg, “Exposició-homenatge a Francisco Bernareggi (centenari) 1878-1978”, Galeria Bearn, Palma, 1978.

GEM, 2, 101



Francisco Bernareggi per John Singer Sargent


Casa Payesa (Francisco Bernareggi)

Francisco Bernareggi, "Can Macari (Gènova)", olu/tela


Joan Antoni Fuster Valiente (Palma 1892 - Sitges 1964)

El pintor mallorquí Joan Antoni Fuster Valiente neix a Palma el 9 de març de 1892 i mor a Sitges el 30 d'agost de 1964, als 72 anys.

Joan Bauzà Mas (Palma 1844-1915)

El pintor Joan Bauzà neix a Palma el dia 15 d'octubre de 1844, a les 5 de la tarda. Mor a Palma el dia primer d'abril de 1915, als 70 anys d'edat.

martes, 7 de septiembre de 2010

Margalida Retuerto Buades (Palma, 10 de novembre de 1944 - Madrid, 2 de desembre de 2005)

Jurista, defensora dels drets humans i política.

Neix a Palma, on estudia el batxillerat. Fa la carrera de Dret a la Universitat Complutense (1962-67), de Madrid, on es llicencia. A la Universitat Politècnica de Madrid cursa (1991-92) un Master en Comunitats Europees i Dret Comunitari. Imparteix classes de postgrau a les universitats Rei Joan Carles i Francisco de Vitoria i al Col·legi Oficial d’Advocats de Madrid.

Margarita Retuerto Buades. Foto: ABC

És (1978-82) lletrada assessora i cap de la secretaria tècnica del Grup Popular en el Congrés dels Diputats. Col·labora (1981-83) amb un bufet privat d’advocats especialitzat en assumptes administratius, civils, mercantils i fiscals. Lligada a la institució del Defensor del Poble des del seu inici, en va ser adjunta segona (1983-88) i adjunta primera (1988-93). El 1993-94 exerceix el càrrec de Defensora del Poble en funcions. El 1996 és elegida pel Senat vocal del Consell General de Poder Judicial (CGPJ), del qual és vocal de la Comissió Permanent, i el 2002 és nomenada Defensora del Pacient de la Comunitat de Madrid.

La Creu Roja li concedeix (1994) la medalla d’or de la institució en reconeixement dels seus mèrits en defensa dels drets dels estrangers asilats i refugiats. Rep la Gran Creu de l’Ordre de Sant Ramon de Penyafort (2002), el premi “Diario de Mallorca” (1995) i, a títol pòstum, el premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears.

Casada amb José Antonio Gómez Bárcena, és mare de tres fills. Néta de l’industrial mallorquí Antoni Buades Ferrer, és afeccionada a la música clàssica, la lectura i la navegació. Després d’una vida molt activa i de servei, mor a Madrid als 61 anys d’edat. Un carrer de Palma duu el seu nom.

jueves, 2 de septiembre de 2010

Gabriel Villalonga Olivar (Palma 1894-1966)

Terratinent, pintor i soci de Creu Roja.

Juntament amb el fotògraf Maties Mut organitza (1916) la inauguració del Saló Àrab de La Veda com a sala d’exposicions amb l’exhibició d’un conjunt de teles del pintor mexicà, aleshores resident a l’illa, Roberto Montenegro. Com a pintor afeccionat, participa (1928) a l’Exposició d’Art Balear a Buenos Aires. És guardonat amb el primer premi (1920) a l’Exposició Regional d’Art i amb la medalla d’honor (1921) a la Segona Exposició Regional d’Art, de Palma. Participa a nombroses exposicions col·lectives de pintura. La seva obra, que reprodueix bàsicament paisatges de Pollença, s’inscriu dins un estil colorista i decorativista d’inspiració modernista i influència local.

Com a terratinent i propietari de la possessió Son Grua de Pollença, dirigeix personalment l’explotació de les seves finques i esdevé un dels terratinents més actius de l’illa. Dedica esforços i recursos a experimentar millores dels conreus i del ramat, amb especial dedicació a la cria de porcí. En els anys 20 fa costat als terratinents que s’oposen a les pràctiques de control dels preus del productes agraris per part d’intermediaris i comerciants.

Militant del partit conservador, va ser elegit (1917) regidor de l’Ajuntament de Palma. Des del seu càrrec va mantenir posicions contràries a la política regionalista i reformista. Va ser president de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana.

El 5 de novembre del 1936 és nomenat president-delegat de Creu Roja a les Balears, càrrec que ocupa (1936-66) durant 30 anys, fins a la seva defunció. Sota el seu mandat s’adquireix l’edifici de l’anomenat xalet de Can Buades, que es converteix en la seu de l’Hospital de Creu Roja. Promou l’ampliació i modernització de les instal·lacions de l’Hospital en diverses etapes successives. El 20 de maig de 1955 es trasllada el dispensari del carrer 31 de desembre, núm. 6, a l’edifici de l’Hospital, que passa a dir-se Hospital-dispensari de Creu Roja.

Casat amb Carme Elionora "Nora" Coll Fuster, tenen un fill, Josep, que mor jove, i tres filles, Antònia, Elionora "Noreta" i Carme. Mor a Palma el 27 de desembre de 1966, als 72 anys.

miércoles, 1 de septiembre de 2010

Antoni Reynés Font (Palma, Mallorca, 13 de juny de 1888 - 27 de febrer de 1952)

Metge odontòleg i soci de Creu Roja.

Estudià odontologia a la Facultat de Medicina de Madrid, on es llicencià (1909). Amplià estudis a “L’Ecole Francaise de Stomatologie”, de Paris (1910). Es llicencià en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Valladolid (1912). Era germà de l'arquitecte Guillem Reynés i del metge Gaspar Reynés.

Va dirigir la clínica odontològica per a persones pobres de l’Ajuntament de Palma. Va prestar el seus serveis professionals a l’Associació de la Premsa de les Balears. Tingué la consulta privada (1914-1951) a la seva casa de la Rambla, de Palma. L’exercici de la professió li va permetre gaudir d’un elevat prestigi social i d’una posició econòmica pròspera.

Va ser vicepresident (1930-1932), vocal (1932-1934) i president (1941-1952) del Col·legi oficial d’Odontòlegs de les Balears. Fou soci i col·laborador actiu de Creu Roja durant 38 anys (1914-1952). A l’empara de la seva experiència al capdavant de la clínica odontològica municipal, assessorà i impulsà la posta en marxa del dispensari per a persones sense recursos de l’entitat. La seu social i el dispensari de Creu Roja ocuparen uns locals de la Rambla que eren llogats a la seva sogre, Dolors Fargas.

Casat (1914) amb Margalida Ripoll Fargas, germana de l’esposa del seu germà Gaspar, inspirà la seva vida un sòlid sentiment de solidaritat. Fou afeccionat al futbol, al teatre i als viatges. Va ser soci de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País i del Cercle Mallorquí. Va signar el document “Resposta dels Mallorquins al Missatge dels Catalans”. El 1947 va ser elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma. Morí sense descendència als 63 anys.