martes, 25 de mayo de 2010

Creu Roja Espanyola

Presidents i presidentes nacionals (1867-2010)


Assemblea de Creu Roja Espanyola (1867-1900)

1867-1870 Sebastián-Gabriel de Borbón y Braganza, infant d’Espanya(Manuel Català de Valleriola y Mateo, delegat del president)
1870-1876 José-Joaquín Agulló Ramón, comte de Ripalda
1877-1888 Luis Pérez Rico
1888-1892 Francisco de Cubas y González-Montes, marquès de Cubas
1892-1893 Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, marquès d’Estella

Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola (1900-1931)

1893-1914 Camilo García de Polavieja y del Castillo, marquès de Polavieja
1914-1916 Fernando María de Baviera y Borbón
1916-1916 Luis María Patiño y de Mesa, marquès de Castelar
1916-1923 Eladio Mille Suárez
1923-1931 José Mª. de Hoyos y Vinent, marquès d’Hoyos
1931-1931 Manuel Álvarez de Toledo y Samaniego, marquès de Miraflores

Comitè Central de Creu Roja Espanyola (1931-1939)

1931-1933 Marcelino Pascua Martínez
1933-1936 Ricardo Burguete Lana
1936-1939 Aurelio Romeo Lozano
(1936-1940) Fernando Suárez de Tangil y Angulo, comte de Vallellano

Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola (1940-1978)

1940-1941 Enrique Suñer Ordóñez
1942-1957 Manuel Martínez de Tena
1957-1965 Antonio Mª. de Oriol y Urquijo
1965-1967 José de Diego López
1967-1969 Enrique de la Mata Gorostizaga
1969-1974 Francisco Queipo de Llano y Acuña, marquès de Toreno
1974-1976 María Belén Landáburu González
1976-1978 Casilda de Silva-Bazán y Fernández de Henestrosa,
marquesa de Santa Cruz

Assemblea General i Comitè Nacional de Creu Roja Espanyola

1978-1985 Enrique de la Mata Gorostizaga
1985-1990 Leocadio Marín Rodríguez
1990-1994 Carmen Mestre Vergara
1994-........ Juan Manuel Suárez del Toro y Rivero



Font: Josep Carles CLEMENTE, “Historia de la Cruz Roja Española”, Cruz Roja Española ed., Madrid 1986.

domingo, 23 de mayo de 2010

1938. Comissió Provincial de la Creu Roja a les Balears

Dames Auxiliars Voluntàries
Relació d’aspirants que han aprovat els exàmens (segon curs) i han obtingut el títol
Data: 22-V-1938


Margalida Alcover Vivó
Maria Teresa Alcover Vivó
Mercè Banyoles Alou
Isabel Bernat Bestard
Purificació Bonilla Martí
Catalina Canyellas Estrades
Margalida Canyellas Estrades
Rosa Celià Comas
Llúcia Cifre Balaguer
Catalina Comas Bauzà
Àngels Comas Brunet
Trinitat Delgado Garcia-Morales
Maria Dolors Delgado Garcia-Morales
Àngela Frau Miralles
Catalina Fuster Cortès
Elvira González i González
Josepa González-Moro Saforteza
Francisca Jofre Nicolau
Bárbara Lacy Sureda
Carme Lacy Sureda
Francisca Lacy Sureda
Maria de la Pau López Echeandia
Margalida Marroig Crespí
Catalina Mulet Nicolau
Catalina Noguera Jaume
Maria Antònia Olesa Gual
Maria del Pilar Olesa Gual
Magdalena Palmer Verger
Francisca Pascual Pujadas
Maria Dolors Pérez Català
Francisca Planas Santandreu
Joana Pons Juanes
Josepina Llompart Contestí
Concepció Ramis Juan
Isabel Riutort Pineda
Maria Dolors Rodríguez Acosta
Maria del Carme Rosselló Guiscafré
Francisca Rosselló Tous
Francisca Roda Dempere
Maria de la Llum Salas Cardenal
Rafaela Sardón Rodríguez
Catalina du Seutre Salas
Dolors Stengel Bosca
Elvira Vanrell i Vanrell
Antònia Villalonga Coll
Francisca Villalonga Coll
Clara Villalonga Coll
Catalina Saforteza Sureda
Concepció Xaudaró Rodorera
Anna Massanet Bestard
Àngels-Avilda Nido i Nido
Magdalena Riutort Pineda
Maria Magdalena Ramis Vidal


Font: Memòria 1936-38 de Creu Roja a les Balears

miércoles, 19 de mayo de 2010

Creu Roja a les Balears (1937)

Personal del servei d'ambulància
23-I-1937

Sebastià Villalonga Gelabert, inspector general
Miquel Costa Alomar, cap

Josep Llobet Munné, cirurgià
Joan Muntaner Palmer, cirurgià
Antoni Garau Mayol, cirurgià
Bartomeu Amer Bibiloni, cirurgià
Antoni Yarza de San Pedro, cirurgià
Lluis Pomar Fuster, cirurgià

Pere Perera Llompart, farmacèutic

Mateu Canet Coll, capellà

Jeroni Salamanca Fortesa, practicant
Antoni Porcel Alomar, practicant
Guillem Palou Corró, practicant
Andreu Ginestra Marcé, practicant
Francesc Ruiz Cerdà, practicant
Vicenç Martí Fuster, practicant
Josep Garcias Terrassa, practicant

Lluis Ramis Bernal, comissari
Rafel Cortès i Cortès, subcomissari
Antoni Fortesa Piña, abanderat

Bernardí Seguí Garriga, oficial
Rafel Valls Bonnín, oficial
Agustí Serra Company, oficial
Nicolau Llorens Rubí, oficial
Joan Mestres Ripoll, oficial
Joan Valls Fuster, oficial

Gaspar Valls Fortesa, caporal
Joan Vidal Monserrat, caporal
Alfons Bonnín Vicens, caporal
Alfons Quesada Marín, caporal
Manel Martínez Cabezón, caporal

Baltasar Company Garí, xofer
Joan Sanz Garau, xofer

Antoni Dorado Ximenis, camiller
Melcior Castaño Pol, camiller
Josep Bonnin Vicens, camiller
Vicenç Picornell Ceballos, camiller
Ricard Homar Tocho, camiller
Joan Ferrer Llinàs, camiller
Pere Pons Calafell, camiller
Andreu Rielves Pérez, camiller
Jacint Daniel Vilà, camiller
Josep Albanell Codina, camiller
Miquel Ramis Canyelles, camiller
Francesc Úbeda Albero, camiller
Mateu Alemany Martorell, camiller
Ferran Calabuig Martí, camiller



Font: Memòria 1936-38, Creu Roja a les Balears, pàg. 10-11.

Quadre mèdic del dispensari i consultori de Creu Roja a Palma (1937)

Data: 23-I-1937


Eugeni Gimeno Sainz, gargamella, nas i oïda
Antoni Ramis Capllonch, pell i venèries
Miquel Kirschofer Sorà, pulmó i cor
Miquel Costa Alomar, nins i puericultura
Josep Anguera, aparell digestiu
Joan J. Fuster Miró, vista
Llorenç Villalonga Pons, mentals i diabetis
Carles de la Calleja, boca i dents
Pere J. Maiol, obstetrícia i ginecologia
Antoni Solivelles, pulmó i cor
Josep Llobet Munné, vies urinàries
Joan Vidal Miralles, medicina general
Bartomeu Amer Bibiloni, medicina general
Pere Alcover, cirurgia general i ortopèdica
Joaquim Bonnin, serveis d’urgència
Joan E. Brazis, serveis d’urgència
Guillem Llompart, serveis d’urgència
Andreu Muntaner, serveis d’urgència
Joan Jaume, serveis d’urgència


Font: Memòria 1936-38, Assemblea de Creu Roja a les Balears, pàg. 6-7

martes, 18 de mayo de 2010

1937. Assemblea de la Creu Roja a les Balears

Junta directiva
Constitució: 23-I-1937


Gabriel Villalonga Olivar, president-delegat
Catalina Gual Villalonga, presidenta d’honor

Sebastià Villalonga Gelabert, vicepresident

Pere Perera Llompart, comptador
Miquel Bennàssar Costa, tresorer
Miquel Costa Alomar, cap de l’ambulància

Catalina Sureda Descatllar, vocal
Pilar Delgado Roses, vocal
Eusebi Gimeno Sainz, vocal
Just Solà Vicens, vocal

Antoni Bernat Jaume, secretari



Font: Memòria 1936-38, Creu Roja a les Balears, pàg. 4 i 5.

domingo, 16 de mayo de 2010

Preus i combustibles (11-VI-2008)

El preu de l’energia primària ha experimentat en els darrers mesos un creixement molt ràpid. El fenomen ha adquirit unes dimensions tan rellevants que ha provocat un trasbals en l’àmbit dels preus relatius dels béns i serveis.

L’alça dels preus d’una mercaderia de base sempre és causa de tensió en els mercats. Quan el que es dóna no és l’alça d’un preu, sinó una alteració significativa del preu d’un bé d’ús molt generalitzat, sobretot si es tracta d’una primera matèria, la inquietud tendeix a presentar-se associada a elements de confusió, incomprensió i perplexitat.

En un marc com aquest convé fer tot el possible per millorar els nivells generals d’informació i de certesa. Caldria tenir en compte que els preus de l’energia primària s’han elevat a causa d’un desequilibri creixent entre l’oferta possible i la demanda efectiva, que les alces registrades en els preus no són reversibles, que la corba dels preus no ha tocat sostre, que les conseqüències del fenomen afecten, d’una o d’altra manera, tot el sistema productiu i els consumidors, que el problema no admet solucions màgiques, que no serien efectives mesures que carreguessin sobre els pressupostos públics el gruix de la resposta.

S’imposa, sobretot, investigar quines són les decisions que calen per adaptar les empreses a una situació nova de preus relatius. És l’hora de l’anàlisi, la reflexió i la innovació. És hora d’acceptar que hem de canviar.

MA


Diari de Balears, dimecres 11-VI-2008

Desacceleració (11-II-2008)

El marc d’incerteses que planen sobre l’economia dels països capdavanters (EUA i Europa), s’ha vist reforçat en el curs de la setmana passada (4-10 febrer de 2008), arran de la publicació de noves dades que apunten vers una possible recessió als EUA i una desacceleració del creixement a Europa i a la resta del món. Val a dir que l’epicentre del problema general no és a la UE, sinó a l’economia nord-americana, on el consens dels dos grans partits polítics en matèria econòmica, la recent reducció en 125 punts bàsics de la taxa d’interès d’intervenció de la Fed i les mesures fiscals i pressupostàries en tràmit, no han aconseguit de moment reduir els temors d’una possible recessió. En el curs de la setmana, s’ha sabut que l’índex d’activitat dels sector dels serveis va presentar el gener una baixa considerable, de 12 punts percentuals (passà de 53,9 el desembre a 41,9 el gener). Aquest fet, i els resultats poc afalagadors que van publicant les entitats financeres, fan que molts sospitin que les mesures adoptades, tot i ésser adequades i suficients, s’han acordat massa tard per evitar una recessió que, si es presenta pot ser suau i de curta durada.

Pel que fa a l’economia espanyola s’han publicat quatre dades rellevants. L’índex general de producció industrial (IPI) caigué el desembre un 2,4%, l’índex de gestió de compres dels sectors productius (PMI) es reduí 4,4 punts percentuals (passà de 50,7 el desembre a 46,3 el gener), l’índex de confiança dels consumidors baixà el gener un 1,4% (el desembre caigué un 5,0%) i les dades sobre l’atur ens han informat que el gener hi havia 132 mil desocupats més que el desembre. L’acumulació de les dades indicades i d’altres han fet que la volatilitat dels mercats financers augmentés i les oscil•lacions de les cotitzacions borsàries donessin lloc el dimarts dia 5 a una caiguda del 5,2%.

Un caire més positiu han tingut les noves referents a les Illes. L’atur del gener, mesurat sobre el del mateix mes de l’any anterior, augmentà un 7,8%, per sota de la mitjana estatal (8,6%). Mirant l’atur del gener sobre el del mes anterior, s’observa un increment d’un 1,03%, molt inferior al mitjà estatal (6,2%). D’altra part, les afiliacions a la Seguretat Social augmenten a una taxa del 2,6% i situen el total de persones cotitzants en 411 mil. A les expectatives moderadament confiades del sector de l’hostaleria i del turisme, contrastades a Fitur i fetes públiques arran de la seva clausura (3 febrer), s’han afegit les previsions dels constructors i dels promotors amb motiu de la jornada organitzada per Talasso Patrimonis i Sa Nostra el passat dia 7. Constructors i promotors han manifestat que el sector de l’edificació i les obres públiques creixerà el 2008, per bé que ho farà a un ritme situat entre un 1% i un 1,5%. Això és, creixerà a un ritme igual a la meitat o a un terç de l’aconseguit el 2007 (3,0%). Val a dir finalment, que entre les noves positives, es constata que els agents econòmics implicats, valoren positivament les mesures d’inversió de 1.000 milions d’euros anunciades pel Govern.

En suma, els temors de desacceleració del creixement a l’eurozona i, dins d’aquesta, a Espanya i a les Balears, són més grans ara que fa unes setmanes. Tot amb tot, les previsions dels dos sectors centrals de l’economia de les Balears són encara positives.


MA


Article escrit el dilluns 13-II-2008

Severa desacceleració

El discurs del President del Govern davant el plenari del Congrés dels Diputats d’ahir (2-VII-2008) a la tarda va ser vibrant, tècnicament correcte, ben estructurat i clar, però poc concret i no gaire convincent. Va dividir l’exposició en tres blocs: anàlisi de la situació econòmica espanyola i internacional, descripció de les fortaleses i febleses de l’economia espanyola i internacional i el ventall de mesures preses, a punt de ser preses i a prendre el 2009 i en anys successius de la legislatura.

Va qualificar la situació econòmica espanyola de difícil, complicada i adversa. Es va referir a la crisi petrolífera, la crisi financera i la crisi de la construcció, per bé que va rebutjar, amb correcció tècnica, parlar de crisi econòmica general, atès que les taxes de creixement del PIB són positives, encara que molt febles.

Va reconèixer que l’ajust en marxa és més sever del que s’esperava i que afecta de manera rellevant les famílies, les empreses, els ingressos pressupostaris i el superàvit públic. La confiança que manifestà amb relació a la capacitat del país de sortir-se’n dels reptes actuals, la va explicar amb superficialitat i presses. Es va referir a fets àmpliament coneguts: solvència del sistema financer espanyol, taxa d’obertura de l’economia espanyola a l’exterior, limitacions de la taxa del deute públic (36 % del PIB). A l’hora de relacionar les fortaleses i les febleses va obviar la descripció de les seves relacions amb les característiques de la situació actual. A més, va incloure referències ambigües: l’obertura exterior de l’economia comporta avantatges i dificultats.

El ventall de mesures a aplicar sembla dispers, poc potent i exempt de les novetats que molts esperaven. Va relacionar les mesures preses (conegudes) i va anunciar iniciatives legislatives lloables i poc discutibles. No va fer previsions fonamentades sobre l’evolució del PIB i sobre la lleu frontera que separa la desacceleració severa actual (creixement del 0,3% trimestral) d’una recessió. Les inversions que va anunciar en sanitat, energia, tecnologies de la comunicació, canvi climàtic i d’altres ¿en quina mesura i en quin temps poden animar el creixement del PIB?.


MA

Diari de Balears, 3-VII-2008, pàg. 25

Les nou mesures (del 12 de maig del 2010)

L’economia és caparruda i imposa la seva lògica sempre. No es pot gastar més del que s’ingressa indefinidament, perquè la capacitat d’endeutament és limitada per a tothom. Des de l’agost del 2007, inici de la crisi econòmica, hem viscut enganyats creient que podíem evitar la lògica dels fets i la realitat de les coses. Hem viscut en un castell de fantasia fins que, des de fora, ens han cridat l’atenció els mercats, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i altres instàncies amb capacitat de fer-se escoltar.

Amb un dèficit pressupostari de l’11,2% i un volum de deute públic del 53,2 % sobre el PIB, ens hem situat més enllà de la nostra capacitat de resistir sense rectificar. Tant se val que la nostra situació no sigui tan dolenta a nivell d’indicadors com la de Grècia. Tant se val que la nostra situació sigui, segons els indicadors, semblant o lleugerament millor que la d’Irlanda i la del Regne Unit. El que importa és que hem esgotat la capacitat de gestió del crèdit exterior, que hem perdut la confiança dels creditors i que ens trobem enfrontats amb la difícil comesa de renovar el venciment de 24.000 milions d’euros de deute que ens cau el juliol.

Les mesures que s’han pres eren necessàries i imprescindibles. Ho eren per tal d’evitar la fallida de les finances del país. Són realistes perquè acaren els problemes reals de l’economia. No seran les darreres, perquè no són suficients. Si l’aplicació de les mesures anunciades i les posteriors és rigorosa i els entrebancs que es troben se superen, l’economia reaccionarà bé i aviat.


MA

Diari de Balears, dijous 13-V-2010, pàg. 19

martes, 4 de mayo de 2010

ASSOCIACIÓ UNIVERSAl DE SOCORS ALS FERITS DE GUERRA (CREU ROJA) (1864)

Secció Espanyola
Junta Preparatòria per a la constitució de la primera Junta Directiva Nacional
Creació: 2-III-1864



Miguel Osset Mateo, president

Joaquín Agulló Ramón, comte de Ripalda, vocal
Nicolás García Briz, vocal
Nicasio Landa y Álvarez Carballo, vocal

Carlos Gortari, secretari



Font: Josep Carles Clemente, “Historia de la Cruz Roja Española”, Cruz Roja Española ed., 340 pág. Madrid 1986.

lunes, 3 de mayo de 2010

Creu Roja Espanyola. Primera Assemblea Suprema

Junta directiva
Constitució: 11-IX-1867


Sebastián-Gabriel de Borbón y Braganza, infant d’Espanya, president

Miguel Osset Mateo, vicepresident

Joaquín Agulló Ramón, comte de Ripalda, vicepresident primer
Luis Pérez Rico, vicepresident segon
José Santucho Marengo, vicepresident tercer
Juan Tro Ortolano, vicepresident quart

José Gavilán Reinoso, comptador
Juan Barrié Agüero, tresorer
Nicasio Landa y Álvarez Carballo, inspector general
José María Ballesteros, director del magatzem

Basilio Sebastián Castellanos, secretari general
Carlos Gortari, secretari primer
Bartolomé Fornés, secretari segon
Manuel Moreno, secretari tercer
Ministre de la Guerra, vocal nat




Font: Josep Carles Clemente, “Historia de la Cruz Roja Española”, Cruz Roja Española ed., 340 pág. Madrid 1986.