jueves, 14 de enero de 2010

"Sa Nostra", una institució clau a les Illes Balears (2002 i actualització 2010)

Antecedents

A mitjan s. XIX es va produeix a les Illes un procés gradual, però intens, d’augment del comerç, la navegació i la indústria. L’ocupació d’Algèria per França el 1830 hi va aportar, amb la desaparició del corsarisme a la mediterrània occidental, les condicions necessàries perquè el procés esmentat pogués iniciar-se i desplegar-se. L’expansió econòmica general es va donar associada a diversos fets importants, com ara la intensificació de l’emigració del camp a la ciutat, l’augment de la població i el seu envelliment mitjà, la variació de les taxes de natalitat i mortalitat, etc. En aquest marc va aparèixer un proletariat urbà pràcticament inexistent abans.

Els fenòmens indicats varen provocar que a la Mallorca del darrer quart del s. XIX es consolidàs una realitat econòmica i social nova, en el context de la qual es va generar una demanda creixent de finançament per part de les empreses comercials i industrials. Alhora s’hi va generar una nova demanda de finançament per atendre necessitats personals i familiars.

El 1880 es va fundar la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Pollença (Caixa Pollença – Caixa de Colonya). El seu promotor va ser Guillem Cifre de Colonya. Dos anys després (1882), es va crear a Palma la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears (Caixa de Balears – “Sa Nostra”), com a fruit d’una iniciativa col•lectiva i plural, liderada pels republicans federals, en la qual varen participar tots els estaments de la societat mallorquina.

La creació de “Sa Nostra” es va emmarcar en un context general caracteritzat per un moviment ampli de creació d’entitats cíviques de caire innovador. Aquest moviment es va iniciar a partir de la fundació de l’ateneu balear (1862). D’altra part s’ha de dir que el 1882 va ser un any que s’emmarcà en el context d’una crisi econòmica que va afectar tot Europa i que a les Balears es va reflectir en un descens dels nivells d’activitat econòmica i d’ocupació i en un augment de les necessitats socials.

Del Montepio a “Sa Nostra”

L’acte fundacional de “Sa Nostra” va tenir lloc el dia 18 de març de 1882 als locals de la junta d’agricultura, indústria i comerç, situats al número 10 de la plaça de Santa Eulàlia, de Palma. Hi varen ser presents 38 persones i el notari Miquel Ignasi Font.

Els objectius inicials de la nova entitat eren fomentar l’esperit d’estalvi i previsió entre les persones treballadores, oferir a les famílies modestes préstecs en condicions adequades d’interès i de terminis de devolució i aplicar una part dels resultats a activitats assistencials i de beneficència.

Les etapes

La història de l’entitat es pot considerar desglossada en diverses etapes.

Primera etapa: creació i consolidació (1883-1890)

El primer any d’activitat, l’entitat va aconseguir la confiança de 455 impositors i un saldo total de creditors de 46.783 PTA. D’altra part, cal destacar que es va fer un esforç inversor important, ja que es va tancar l’exercici amb 2.621 préstecs en vigor, que sumaven un saldo total de 55.018 PTA. Dit d’una altra manera, es va invertir en préstecs un import superior al dels recursos captats de clients i això va ser possible gràcies a la disposició d’una part dels fons aportats pels subscriptors dels títols o subvencions. Es va obtenir un benefici de 47,58 PTA.

L’èxit de l’exercici primer es va basar en el suport dels membres de la junta de patrons, en la gestió encertada del director Alexandre Rosselló, en la bona imatge pública de l’entitat, en la confiança que la seva activitat i les seves finalitats suscitaven i en l’existència efectiva d’una gran demanda de préstecs a interessos reduïts. La taxa d’interès dels préstecs es va fixar, inicialment, en el 8%, el 1885 es va baixar al 7% i, finalment, el 1887 es va reduir al 6%. En aquest nivell es va mantenir fins a la segona meitat del s. XX.

Sobre la base dels bons resultats de 1883, es va experimentar en els anys següents una progressió ininterrompuda i intensa que va afectar tant el volum dels recursos de creditors com el saldo de préstecs en vigor.

Cal destacar que el 1884 es varen prendre les primeres decisions de caràcter social, coherents amb les finalitats de l’entitat. En aquest sentit es va acordar la primera dispensa del pagament d’interessos de tots els préstecs constituïts amb la garantia de béns de primera necessitat (matalassos, mantes, abrics, etc.).

En el marc d’una gestió encertada i d’una conjuntura general expansiva, el 1890, set anys després de l’inici de les activitats, l’entitat havia arrelat en la societat, havia crescut a un ritme intens i s’havia consolidat econòmicament.

Segona etapa: la crisi de Cuba (1890-1900)

La consolidació de l’entitat i el seu grau d’acceptació social varen propiciar una etapa de creixement de l’activitat financera i social en els primers cinc anys de la dècada dels noranta, que reflectia la capacitat d’expansió potencial de l’entitat. El nombre de préstecs i els volums de recursos de clients es varen ampliar considerablement fins que l’esclat de la guerra de Cuba va implicar l’estroncament del comerç de les Illes amb el Carib i la reducció dels nivells interns de l’activitat productiva. D’altra banda, els estralls de la fil•loxera en els camps de vinya varen perjudicar una activitat força important en el conjunt de l’economia de les Illes. La reducció de l’activitat productiva i la difusió d’un clima general de desconfiança i d’expectatives negatives varen impulsar un procés intens d’emigració.

En el trienni 1896-98 es varen mantenir estabilitzats els saldos de creditors, en el bienni 1998-99 es va reduir el saldo nominal dels préstecs en vigor i en el quinquenni 1896-1900 es va mantenir a l’entorn de 14.000 el nombre de préstecs. Tot amb tot, el 1897 es va obrir a Alaró la segona oficina (primera sucursal).

Tercera etapa: represa del creixement (1901-1935)

A l’inici d’aquesta etapa es va acordar la construcció de la nova seu social del carrer de Ramon Llull. El 1903 es va encarregar al jove arquitecte Gaspar Bennàssar la realització del projecte d’un edifici modernista que fos ampli, còmode i funcional, per bé que no luxós. La inauguració oficial de l’edifici va tenir lloc el 16 de setembre de 1909.

Amb l’objecte de fomentar l’estalvi, el 1907 es va establir el servei de guardioles, que va tenir una gran acollida. De manera escalonada, es varen adquirir quatre mil unitats a la firma nord-americana Corbin. A més, per tal d’estimular el petit estalvi, es varen emetre segells de 10 cèntims, destinats sobretot a escolars, que s’havien d’aferrar a uns fulls especials fins a completar les deu unitats. Omplert el full, s’ingressava en una llibreta d’estalvi la pesseta resultant.

El 1913 la Caixa de Pensions, aleshores Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, avui coneguda com “la Caixa”, va obrir una oficina a Palma, que va ser la primera de l’entitat a les Illes. La seva posició es va mantenir estancada mentre va disposar d’una sola oficina, que inicialment va estar dedicada a la recaptació de les quotes de les assegurances socials. El 1929 va començar una expansió intensa amb l’obertura de noves oficines i amb l’absorció de diverses caixes rurals. El 31 de desembre de 1935 “la Caixa” tenia 22 oficines obertes a les illes.

A partir de 1918 la Caixa de Balears va iniciar la substitució del concepte de beneficència per la concepció més àmplia i complexa d’obra social. En aquest sentit es va acordar la construcció de cases barates per a famílies modestes, davant la forta pressió de la seva demanda i l’escassetat de l’oferta a preus assequibles. El primer conjunt es va construir al raval de la Soledat i el segon a la zona de la Porta des Camp. El 1920 es va fer el primer lliurament de trenta-quatre cases, dotades de cisterna i d’un petit jardí.

La Caixa de Balears va ser present a la Conferència de Caixes d’Estalvi que va tenir lloc l’octubre de 1926 a Filadèlfia. D’altra part, a Barcelona es va constituir la Federació de Caixes d’Estalvi de Catalunya i Balears. Una passa molt important va ser la constitució, el 1927, de la CECA (Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi Benèfiques), en la fundació de la qual va participar l’entitat.

En els anys de la dictadura del general Primo de Rivera es va promulgar el decret-llei del 21 de novembre de 1929, en virtut del qual l’entitat va ser declarada “associació de beneficència i caixa general d’estalvi”, per la qual cosa va deixar de regir-se, en primera instància, per la Llei de Societats Anònimes i va haver d’amortitzar els títols subscrits pels fundadors. Aquest fet va donar pas a la incorporació de persones noves al grup de patrons.

El 1929 es va produir el crac de Wall Street i l’inici d’una crisi econòmica internacional que va afectar els EUA, Europa i, també, les Balears. La gestió de l’entitat, inspirada en els principis d’austeritat, estalvi i prudència, va mantenir la normalitat, la qual cosa va permetre continuar en la líniea de penetració en el mercat i de creixement.

El 1934 el Banc de Crèdit Balear va fer suspensió de pagaments. Aquest fet va afectar un nombre elevat de persones que hi tenien dipositats els seus estalvis. També va afectar algunes caixes rurals que hi tenien dipositats els saldos de tresoreria. La crisi del Crèdit Balear no va perjudicar la confiança dels clients de la Caixa d’Estalvis, que el 1935 va obrir a Andratx la tercera oficina (segona sucursal) en atenció a l’elevat nombre de residents que baixaven a Palma per operar amb l’entitat.

En el marc del fets indicats, el nombre de clients es va multiplicar per deu entre 1901 i 1935. Alhora, el saldo dels recursos de creditors va passar de 2,4 a 61,9 milions de pta.

L’augment del volum de negoci i de l’activitat productiva va fer que la Junta de Patrons acordàs la substitució del vocal de torn per la figura professional del director. L’agost de 1935 en va ser nomenat director Francesc Socias Ferragut, aleshores cap d’oficina de la casa.

El 27 d'octubre de 1935 l'entitat va assumir l'administració de la Caixa Rural d'Estalvis i Préstecs del Cercle Catòlic d'Obrers de Pollença mitjançant escriptura pública atorgada a la vila de Pollença davant el notari Bonaventura Barceló Oliver, com a primer pas per a la seva absorció. A l'acte varen intervenir Joan Cerdà Aloy, com a president i representant de la Caixa Rural de Pollença, i Ramon Ferragut Sbert, subdirector i representant de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears. La Caixa Rural de Pollença tenia el 27-X-1935 unes pèrdues acumulades de 22.167,85 PTA i era deutora de la Caixa de Balears per valor de 91.271,68 PTA.


Quarta etapa: la Guerra Civil (1936-1939)

Els tres anys de la Guerra Civil Espanyola varen coincidir amb una etapa de sosteniment de l’activitat productiva general a causa de la demanda de proveïments destinats a l’atenció de necessitats del bàndol anomenat nacional.

En aquest període es va mantenir el nombre de clients entre cinquanta-tres i cinquanta-cinc mil. El saldo de recursos creditors va passar de 61 a 71 milions de PTA.

La gestió de l’entitat en el marc de les circumstàncies de la guerra va mantenir la seva normalitat. El gener de 1937, arran de la jubilació de Francesc Socias Ferragut, en va ser nomenat director el subdirector de la casa Ramon Ferragut Sbert. El 1938 es va absorbir la Caixa Rural d'Estalvis i Préstecs del Cercle Catòlic d'Obrers de Pollença. Com a conseqüència d'aquest fet es varen incorporar a la xarxa d'ficines de l'entitat la de Pollença i la del Port de Pollença, que varen passar a ser la quarta i la cinquena de l’entitat, respectivament. Atès que aquestes oficines estaven especialitzades en la concessió de préstecs amb garantia personal, es va acordar mantenir-hi aquesta activitat crediticia al costat de la hipotecària. Així l’oficina de Pollença va ser la primera de l'entitat que va concedir préstecs amb garantia personal. Aquest fet va implicar una innovació important, per tal com l’entitat fins aleshores solament havia concedit préstecs amb garantia prendària o amb garantia hipotecària. Durant molts d'anys els clients que demanaven crèdits i préstecs amb garantia personal havien d'anar a Pollença per signar els contractes corresponents.


Cinquena etapa: la postguerra (1940-1959)

Acabada la Guerra Civil Espanyola, l’entitat va tirar endavant un pla d’expansió, que es va concretar en l’obertura de set noves oficines entre 1940 i 1956. Es varen obrir les oficines de Llucmajor i Maria de la Salut (1940), Manacor (1943), Sant Joan (1947), Lloseta i Sencelles (1948) i la primera agència urbana de Palma, que es va ubicar al carrer de Tous Ferrer (1956).

La captació de clients i de negoci per part de les noves oficines va permetre incrementar notablement el volum d’activitat de l’entitat. Al llarg del període considerat, el nombre d’impositors va passar de cinquanta-cinc mil (1939) a cent un mil (1959) i el saldo de recursos creditors va passar de 61,9 milions de PTA (1939) a 500,6 milions de PTA (1959).

La bona marxa del negoci va permetre augmentar la xifra destinada a Obra Social i Cultural. En aquest apartat va destacar la inversió dedicada a la construcció d’habitatges socials o cases barates.

Després de la defunció de Miquel Rosselló Alemany (1959), en va ser elegit president Rafel Blanes Tolosa. Durant el seu mandat l’entitat va iniciar una nova etapa de creixement, de modernització i d’expansió.

Sisena etapa: el turisme (1960-1993)

El principal protagonista d’aquest període va ser el director Carles Blanes Nouvilas. D’altra part, varen destacar per les seves notables aportacions tres grans presidents: Rafel Blanes Tolosa (1959-75), Fulgenci Rosselló Coll (1976-77) i Josep Zaforteza Calvet (1977-89).

El ràpid èxit que va tenir l’aplicació del Pla d’Estabilització de 1959, l’obertura de l’economia espanyola a l’exterior i la normalització canviària de la pesseta varen permetre l’inici, a partir de 1960, d’una llarga etapa de creixement de l’afluència turística a les Illes.

La inversió en edificació d’hotels i d’establiments dedicats a l’oferta turística complementària va dinamitzar l’economia regional de manera intensa. D’altra part, la immigració de peninsulars atrets per la creixent demanda regional de mà d’obra i el trasllat del camp a la ciutat d’un contingent nombrós de persones, va impulsar la demanda d’inversió en edificació a Palma, als nuclis urbans de capçalera i a les zones turístiques de les quatre illes.

L’ampliació de la població, l’increment dels ingressos familiars i les necessitats de proveïments de les empreses turístiques varen provocar una ampliació creixent de la demanda regional i del producte interior brut (PIB) de les Illes.

En el marc d’aquestes circumstàncies, l’entitat va accelerar el procés d’obertura d’oficines, de manera que si el 1959 en tenia dotze, el 1970 aquesta xifra s’elevava a trenta-sis, el 1980 a vuitanta-set i el 1990 a cent quaranta-dues. Val a dir que el 1969 es varen obrir les primeres oficines a Eivissa i Menorca (Maó i Ciutadella) i el 1977 a Formentera. Després de 95 anys de la fundació, l’entitat tenia oficines a les quatre illes de l’arxipèlag. El 1983 es va obrir l’oficina a Madrid.

El 1968 va ser nomenat director de l’entitat Carles Blanes Nouvilas, funcionari de la casa, de trenta-vuit anys i amb formació acadèmica superior (llicenciat en Dret). Sota la seva direcció, l’entitat va experimentar una gran expansió i va aconseguir un grau molt notable de presència pública i de penetració en el teixit social de les Illes. L’obertura de noves oficines, la dedicació preferent a la concessió de préstecs hipotecaris d’accés a la propietat de l’habitatge, la potenciació de l’Obra Social i una gestió encertada varen dur l’entitat a ocupar (1981) la primera posició en el rànquing de les entitats financeres de les Balears. En anys successius va consolidar el seu lideratge i el va enfortir, la qual cosa va implicar l’augment de les diferències amb els seus competidors.

La gestió de Carles Blanes es va basar en vuit eixos principals:

• La implantació territorial de l’entitat en tots els indrets de les Illes i l’ampliació de la xarxa d’oficines.
• La dedicació preferent a la concessió de préstecs hipotecaris d’accés a la propietat de l’habitatge propi.
• L’increment de l’eficiència i de la productivitat mitjançant l’aplicació de la informàtica, els caixers i la difusió dels mitjans automàtics de pagament (targeta de càrrec i targeta de crèdit). El 1974 es va iniciar la implantació del primer teleprocés: es va engegar el 13 de maig a l’oficina de Son Gotleu i, després, a la de Luca de Tena. La tercera oficina que s’hi va connectar (1 de juliol) va ser la de Ramon Llull. La darrera oficina a connectar-s’hi va ser la de Sencelles (1978). El segon teleprocés es va implantar de manera simultània a tota la xarxa el gener de 1990.
• L’assoliment (1981) i la consolidació del lideratge de l’entitat en el mercat financer de les Balears.
• L’enfortiment de l’Obra Social i Cultural, la diversificació de les seves activitats socials i culturals, la construcció d’una residència per a persones grans i la creació de les Sales de Cultura de Menorca, Eivissa i Formentera i del Centre de Cultura de Palma.
• La creació i implantació de la imatge corporativa.
• L’aposta decidida en favor de la creació i el desenvolupament de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
• La presència de l’entitat en els esdeveniments rellevants de les Illes (actes oficials i actes privats relacionats amb la cultura, amb les festes de caire popular, etc.), la participació directa en les entitats i associacions cíviques de reconeguda transcendència social o econòmica (Cambra de Comerç, Foment del Turisme, etc.) I l’establiment de relacions de col•laboració amb un nombre elevat d’aquestes entitats.


Sota la seva direcció, es va donar un relleu molt notable a la commemoració del primer centenari (1982) de la fundació de l’entitat amb un seguit d’activitats exitoses, de les quals n’és testimoni el llibre “Sa Nostra”. Cent anys d’història de les Balears. D’altra part, es va iniciar (1969) la publicació de l’Informe econòmic i social i es va crear una pinacoteca molt notable d’artistes relacionats amb les Illes. Arran de la implantació del teleprocés, es va crear (1974) el Consell de Direcció, avui Comitè de Direcció, com a òrgan col•legiat de suport al director general i es va establir una línia regular de préstecs amb garantia personal d'empreses i persones individuals. El 1989 es va crear el Comitè d’Inversions, avui Comitè d’Actius i Passius (CAP), per donar suport al director general en temes especialitzats de caire financer com ara productes, preus, taxes d’interès, inversions, avaluació i seguiment de riscos, anàlisi de l’evolució dels mercats, etc.

El 1990 varen entrar en vigor uns nous estatuts de l’entitat, adaptats a la LORCA i a la normativa de la Comunitat Autònoma (Llei 31/1985, de 2 d’agost, Decret 43/1986, de 15 de maig, i Decret 92/1989, de 19 d’octubre), que havien estat aprovats per l’Assemblea General del 30 d’abril de 1990 i que varen ser ratificats pel Decret 74/1990, de 26 de juliol, del Govern Balear. Els estatuts citats i el reglament del procediment regulador de la designació dels membres dels Òrgans de govern varen implicar un nou sistema de designació dels consellers generals, dels vocals del Consell d’Administració i del vocals de la Comissió Executiva, més adaptat a la realitat social i institucional de les Illes.


Setena etapa: l’expansió econòmica dels anys 90 (1993-2001)

A la crisi turística de les Illes dels anys 1991-93, va seguir una etapa d’expansió que va permetre a l’entitat assolir noves fites sota la direcció de Pere J. Batle Mayol, que va passar a ocupar-ne la direcció general el juny de 1993. Va executar el i Pla Estratègic (1994-1998) i va dirigir l’elaboració i l’aplicació del ii Pla Estratègic (1998-2002) i del iii Pla Estratègic (2003-2005). En el marc de la planificació estratègica, es va desplegar un procés de reducció del pes dels serveis centrals, emparat en la millora de la productivitat i en l’augment de l’eficiència.

Pel que fa a l’avanç tecnològic, després d’analitzar diverses alternatives, el 2001 es va acordar participar en la creació d’una plataforma tecnològica amb diverses caixes d’estalvis (Astúries, Múrcia, General de Canàries i Castella-La Manxa). Amb aquesta finalitat es va crear la societat Infocaja, destinada a disposar d’un centre de serveis propi i utilitzar una plataforma comuna de sistemes d’informació de tecnologia punta (Alnova). El soci tecnològic és Accenture.

En relació a les participacions empresarials, la gestió es va basar en l’acompliment d’un pla estratègic d’empreses participades (2002-2004).

Durant aquest període, l’entitat va incrementar el grau d’obertura als agents socials i econòmics. Com a conseqüència d’aquest fet, es va ampliar l’arrelament de l’entitat en el món econòmic, social i cultural de les Illes. Es varen implantar els serveis de banca telefònica, banca electrònica, banca per internet i comerç electrònic. A final de 1994 es va posar en servei l’edifici de Son Fuster, nova seu dels serveis centrals i dels òrgans de govern de l’entitat.

L’Obra Social i Cultural va rebre un fort impuls mitjançant l’ampliació de les seves dotacions, la definició d’un pla estratègic (2000-2002) i la potenciació de la seva gestió.

Es va donar un nou impuls a l’Informe econòmic i social amb la creació i l’augment dels apartats específics dedicats a l’anàlisi de l’evolució econòmica de Menorca i de les Pitiüses. D’altra part, s’hi varen incloure tres nous apartats dedicats a medi ambient, les realitats socials i la cultura.

Es varen ampliar i enfortir les relacions amb la UIB.

Cal destacar la presidència de Miquel Capellà Moià (1999-2002). Sota el seu lideratge, en el bienni 2000-2001, es varen aconseguir cinc objectius de gran importància:
• L’entesa amb el Comitè d’Empresa i amb els representants del personal, que va permetre superar les tensions d’anys anteriors.
• L’establiment d’un acord amb la representació laboral sobre el Pla de Pensions per a tot el personal.
• La estabilització de la plantilla mitjançant la convocatòria de 125 places per a personal fix.
• La creació de la Fundació “Sa Nostra”, destinada a la gestió professionalitzada i actualitzada de l’Obra Social i Cultural.
• L’organització d’un conjunt ampli d’activitats orientades a fomentar l’anàlisi plural i el debat col•lectiu sobre el futur econòmic i social de les Balears. En aquest sentit va destacar la realització d’un congrès i d’unes jornades tècniques sobre el problema de l’aigua i les seves perspectives de futur.

Els anys del període que comentam es varen caracteritzar per un increment molt notable del nivell de competència en el mercat financer de les Illes i, de manera molt especial, per l’augment de la competència en el segment de les caixes d’estalvi. L’expansió econòmica regional va afavorir el procés d’obertura de noves oficines i d’implantació de noves entitats. En els darrers anys del període anterior, ja s’havien instal•lat a les Illes Caja Madrid (1985), Caixa de Catalunya (1989) i Bancaixa (1990). En els anys del període que analitzam, s’hi varen instal•lar la Caixa d’Estalvis del Mediterrani, CAM, (1999), Caixa de Galícia (2000), Caja Duero (2000) i Ibercaja (2001).

El gran creixement del nombre d’oficines de caixes d’estalvi en el període 1993-2000 va contrastar amb la reducció del nombre d’oficines de bancs, que va passar de 559 el 1993 a 536 el 2000.

Pel que fa a les quotes de mercat de les Balears, hem de dir que la quota d’operacions de crèdit era del 21,51% (desembre de 2001). La quota de mercat de dipòsits de clients era del 32,28% (desembre de 2001). Val a dir que la quota de mercat de dipòsits de clients del conjunt de totes les altres caixes presents a les Illes, en la data indicada, sumava solament un 38,52%. La quota de dipòsits de clients dels bancs era del 29,20%.

El nombre d’oficines es va elevar el 2001 a 234 (196 de tradicionals i 38 d’automàtiques). El nombre de clients actius es va situar en 600.169. Al llarg de l’any es varen realitzar més d’onze milions d’operacions mitjançant 304 caixers automàtics.


Vuitena etapa: l'expansió vertiginosa del crèdit (2000-2007) i la crisi econòmica internacional (2007- )

L'expansió del crèdit internacional a l'empara de l'augment de la liquidesa internacional i la reducció general de les taxes d'interès, impulsen l'oferta de préstecs a l'engròs a través d'intermediaris i operadors especialitzats en finançació a d'entitats financeres. Adquireixen gran importància les qualificacions de les agències de rating, que s'usen com a referència per determinar les taxes d'interès a aplicar a les entitats sol·licitants de finançació en cada cas. Sa Nostra veu en l'oferta internacional de préstecs una via expedita per incrementar l'activitat creditícia i augmentar els beneficis a través de l'increment dels volums d'inversió dedicats sobretot a la promoció immobiliària i la concessió d'hipoteques a particulars. L'antiga relació entre l'evolució del passiu de clients i la progressió del crèdit es dóna acompanyada del recurs a l'obtenció de finançació internacional d'altres entitats i de diversos intermediaris i operadors globals, entre ells els situats a les Illes Caimán, com fan altres entitats de primera línea.

L'augment de la demanda de crèdits de particulars, impulsada per la rebaixa de les taxes d'interès des de finals del 2001, arran dels fets de l'11 de setembre, es veu afavorida per l'augment de l'oferta immobiliària. L'elevació dels preus unitaris de la construcció s'afronta mitjançant la concessió d'ajuts hipotecaris a terminis llargs, que arriben als 40 anys en alguns casos.

L'esclat de la crisi financera i econòmica internacional a partir del mes d'agost del 2007, fa que l'activitat econòmica es vegi seriosament afectada per la desconfiança que s'instal·la en el sistema financer a nivell internacional. La reducció dels volums de finançació provoca un increment gradual de les taxes d'interès, una reducció paralel·la dels serveis de promoció immobiliària i un augment creixent de les dificultats dels particulars per atendre les obligacions de pagament de préstecs i crèdits, personals i hipotecaris. Als EUA i a Europa es prenen mesures enèrgiques per afrontar la situació de contracció de la demanda, reeducció de l'oferta de finançació, augment de l'atur i frustració general d'espectatives.

El Banc d'Espanya, encarregat de la tutela del sistema financer espanyol, promou la concentració d'entitats d'estalvi a través de fusions, absorcions, processos d'íntegració virtual, etc. Considera que per a ser viable a mitjan termini una entitat d'estalvi ha de tenir una dimensió econòmica no inferior als 50.000 milions d'euros. A través del FROP, creat per donar suport a les entitats que ho sol·licitin, posa a la disposició d'aquestes mitjans adequats en quantitat i cost. D'altra part impulsa la utilització de l'anomenat SIP, o sistema institucional de protecció, al qual opta Sa Nostra després d'acordar negociar la seva incorporació al projecte de fusió virtual (o fusió freda) de la Caixa de Navarra (CAN), Caixa de Canàries i Caixa de Burgos. Les dimensions de les quatre Caixes són molt similars. La dimensió de Sa Nostra és a finals del 2009 de 14.500 milions d'euros.


La presidència de Miquel Pocoví Juan (2002)

Sota la presidència de Miquel Pocoví Juan (febrer-desembre de 2002), professional de prestigi, antic director general de GESA, caracteritzada pel consens i la pluralitat, va avançar la consolidació de la Fundació “Sa Nostra”, es va intensificar l’obertura d’oficines, es va inaugurar l’oficina de València i es va crear, amb la col•laboració de la UIB, el Centre de Recerca Econòmica (CRE), que va assumir la elaboració dels informes econòmics periòdics de l'entitat, entre ells l’Informe econòmic i social.

D’altra part, es va establir el codi ètic de l’entitat, destinat a mantenir viu l’esperit humanista dels seus orígens i projectar-lo sobre tot l’àmbit d’actuació de l’entitat. Fruit del treball conjunt de la representació laboral, l’equip directiu i el consell d’administració, “el codi implica un compromís de les persones i, també, un compromís institucional”, en paraules de Miquel Pocoví.


La presidència de Llorenç Huguet Rotger (2003-05)

Catedràtic i rector de la UIB, el seu nomenament es produeix arran de la seva incorporació als òrgans de govern de l'entitat com a representant del Consell Insular de Menorca i el cessament estatutari del president Pocoví el desembre de 2002. Persona brillant, d'excel·lent currículum universitari i de demostrada capacitat de gestió universitària, assumeix de fet la presidència de Sa Nostra i de la Fundació Sa Nostra quan és a punt d'expirar el seu mandat com a rector de la UIB.

Durant la seva presidència, l'entitat defineix un pla estratègic que es basa en quatre punts principals: expansió territorial amb implantació d'oficines a la Península, sobretot a l'entorn de Madrid; expansió sectorial amb especial atenció al teixit empresarial, sobretot al de les branques de l'hostaleria, la construcció, el comerç i els serveis; l'augment de la inversió en participacions en el capital d'empreses de gran solvència; i la reorientació de l'Obra Social vers l'atenció de les necessitats de la educació a les Illes i les necessitats socials. Amb data del 9-XII-2005 s'amplia i millora el pacte d'empresa signat entre la direcció de l'entitat i el comitè intercentres el 17-III-2003. Per diversos motius, no es presenta a la reelecció com a president després del seu cessament estatutari el desembre de 2005.


La segona presidència de Ferran Alzamora Carbonell (2006- )

Representant de la Junta Patronal en el consell d'administració i antic president de l'entitat (1989-91), Alzamora és elegit president el gener del 2006. Sota la seva presidència se celebra el 125è aniversari de la fundació de l'entitat (18-III-1882), s'inaugura (9-X-2008) la nova seu de Sa Nostra a Madrid (Carrer Alcalà, 28), es prejubila (18-VI-2009) el director general Pere J. Batle Maiol, és nomenat nou director general Pau M. Dolç Bover (22-V-2009), que rep el suport de l'Assemblea General del 18-VI-2009, es consolida la reorientació de l'Obra Social d'acord amb els criteris de la Caixa de Navarra (CAN) i s'aprova l'inici de negociacions amb tres Caixes (Navarra, Canàries i Burgos, amb possibilitats que al grup de fundadors s'hi afegeixin altres Caixes) per formar una unitat virtual, anomenada Banca Cívica, que els permeti acollir-se a un Sistema Institucional de Protecció(SIP).

Després de diversos contactes, es va convocar una reunió urgent del consell d'administració de Sa Nostra per al dissabte dia 12-XII-2009, al qual assisteixen alguns alts executius de les caixes de Navarra i Canàries que expliquen el projecte de Banca Cívica. S'acorda autoritzar la signatura del protocol d'adhesió al projecte de fusió virtual. El dimarts dia 15-XII-2009 es reuneixen a Madrid, a la seu del Banc d'Espanya, representants de les quatre entitats fundadores i signen el protocol del projecte de fusió virtual o fusió freda pel sistema anomenat GEC (Grup econòmic consolidat o de societat central). El dijous dia 17-XII-2009 el consell d'administració ratifica l'adhesió o signatura del protocol d'integració de Sa Nostra i les altres tres caixes esmentades. Aquest acord implica l'intercanvi d'informació per estudiar la viabilitat, interès i oportunitat del projecte.

A mitjan mes de gener del 2010 les altres tres caixes interesades en el projecte de fusió virtual anomenat "Banca Cívica" sotmeten al Banc d'Espanya l'esborrany del projecte. En aquest es preveu atribuir a Sa Nostra solament un 12 % del capital del GEC. Aquest fet pot suposar la retirada de Sa Nostra del projecte.

En representació dels treballadors el comitè d'empresa (comitè intercentres) denuncia davant els Tribunals la signatura del protocol d'adhesió de Sa Nostra al projecte, demana la declaració de la seva nul·litat i sol·licita a més la declaració de nul·litat dels acords del consell d'administració referents al protocol d'integració adoptats els dies 12 i 17 de desembre. També demana l'aplicació de mesures cautelars. En un comunicat del 22 de gener 2010 el sindicat UOB fa públics els motius de la seva oposició al projecte de fusió virtual de Sa Nostra.

Després de la reunió del consell d'administració, l'entitat fa públic que amb data del 22 de febrer de 2010 ha comunicat a la CNMV la seva renúncia a participar en el projecte de "Banca Cívica". Mentrestant manté contactes exploratoris amb el grup de caixes del grup Infocaja, que projecta una integració virtual (SIP) liderada per Caixa d'Astúries i Caixa de Múrcia.


Edifici de Sa Nostra en el polígon de Son Fuster


Bibliografia

AGUILÓ SUREDA, Ferran, director, (1990). “Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears” i “Les Caixes d’Estalvi a Mallorca”. A: Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Gran Enciclopèdia de Mallorca, Vol. 2, pàg. 359-361.

ALENYÀ FUSTER, Miquel (2003). "Pasado, presente y futuro de Sa Nostra, una institución clave en las Islas Baleares". Palma: Estudis d'Història Econòmica, núm. 17-18 (2001), Recull de les ponències presentades al seminari "Banca y desarrollo en la Península y Baleares durante el s. XX" que va tenir lloc a Maó en els dies 21-24 de març de 2002 amb el suport de l'Institut Menorquí d'Estudis, pàg. 3-13.

AMER I AMER, Gabriel (1995). "Pintura Contemporània en el fons de Sa Nostra” . Palma: Obra Social i Cultural de “SA NOSTRA”

AMER I AMER, Gabriel (1999a). "Memòria d’activitats 1989-1999 del Centre de Cultura Sa Nostra”. Palma: Obra Social i Cultural de Sa Nostra”

AMER I AMER, Gabriel (2001b). "Memòria d’activitats 2000 del Centre de Cultura Sa Nostra”. Palma: Obra Social i Cultural de “Sa Nostra”

BLANES NOUVILAS, Carles (1975). "II Certamen Internacional de Pintura. Bases, Acta del Jurat i Catàleg Il•lustrat de l’exposició a Sa Llonja". Palma: Caixa d’Estalvis de Balears.

BOTA TOTXO, Miquel; MESTRE SUREDA, Bartomeu (1982). “Sa Nostra”. A: Cent Anys d’història de les Balears. Navarra: Salvat Ediciones S. A., pàg. 265-286.

CELA CONDE, Camilo; SERRA BAUZÀ, Pere A.; RIPOLL, Luís; RODRÍGUEZ AGUILERA, Cesáreo; PONS, Miquel (1980). "Homenaje a 'Papeles de Son Armadams'". Madrid i Palma: Ediciones Cort

FULLANA, Antoni (1996). "Capella Mallorquina. XXX Aniversari. 1966-1996". Palma: “Sa Nostra”

FULLANA PUIGSERVER, Pere, director, (1990). “Can Tàpera”. A: Gran Enciclopèdia de Mallorca, Palma: Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 17, pàg. 115-116.

GALMÉS TOUS, Jaume (1988). "Memòria 1973-1987 de Sa Canova, finca experimental agrícola". Palma: Caixa de Balears “Sa Nostra”

GALMÉS TOUS, Jaume (1995). "Memòria 1988-1994 de Sa Canova, finca experimental agrícola". Palma: Caixa de Balears “Sa Nostra”

MANERA ERBINA, Carles (2001). “El Factor Humà, palanca del creixement a les Balears. Tres notes des de la Història Econòmica”. A: Informe Econòmic i Social de les Illes Balears, 2000. Palma: “Sa Nostra”, vol. 1, pàg. 317-344.

MELIÀ QUES, Josep (2010). "Sa Nostra". Palma: Diari de Balears, pàg. 4, 14-I-2010.

MESTRE SUREDA, Bartomeu (2009). "La refundació de les caixes". Palma: Diari de Balears, pàg. 24, 16-XII-2009.

NADAL I OLLER, Jordi; SUDRIÀ I TRIAY, Carles (1981). "Història de la Caixa de Pensions". Barcelona: edicions 62 i “la Caixa”.

PEÑARRUBIA MARQUÈS, Isabel (2001). "L’origen de la Caixa de Balears. Els projectes d’una burgesia modernitzadora". Palma: Edicions Documenta Balear

“SA NOSTRA”, editor, (2001). "Informe Econòmic i Social de les Illes Balears 2000". Palma: “Sa Nostra”

“SA NOSTRA”, editor, (1983-2008). "Memòries Anuals", Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears.

TUR CATALÀ, Margalida, directora, (2001). “Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears”. A: Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 23, pàg. 87-88.

VILLALONGA DE CANTOS, Príam (1989). "Pintura a Sa Nostra. Del Renaixement al Post-Impressionisme". Palma: “Sa Nostra”

------------------------


PRESIDENTS
Antoni M. Sbert Borràs ..................... 1882-1894
Francesc Manuel de los Herreros Schwager ... 1894-1903
Antoni Rosselló Nadal ...................... 1903-1926
Antoni Sbert Canals ........................ 1926-1932
Antoni Bosch Mas ........................... 1932-1934
Miquel Rosselló Alemany .................... 1934-1959
Rafel Blanes Tolosa ........................ 1959-1975
Rafel Villalonga Blanes .................... 1975-1976
Fulgenci Rosselló Coll ..................... 1976-1977
Josep Zaforteza Calvet ..................... 1977-1989
Ferran Alzamora Carbonell .................. 1989-1991
Joan Forcades Juan ......................... 1991-1996
Antoni L. Marí Ramon ....................... 1996-1999
Miquel Capellà Moià ........................ 1999-2002
Miquel Pocoví Juan ......................... 2002-2002
Llorenç Huguet Rotger ...................... 2003-2005
Ferran Alzamora Carbonell .................. 2006-

PRESIDENTS HONORARIS
Josep Miralles Sbert ....................... 1932-1947
Fulgenci Rosselló Coll ..................... 1977-1984
Josep Zaforteza Calvet ..................... 1989-

DIRECTORS – DIRECTORS GENERALS
Alexandre Rosselló Pastors ................. 1882-1884
Càrrec vacant (ocupat
successivament pels vocals
de torn de la Comissió
Administrativa) ................................... 1884-1935
Francesc Socias Ferragut ................... 1935-1937
Ramon Ferragut Sbert ........................ 1937-1950
Felip Morell Villalonga ....................... 1950-1968
Carles Blanes Nouvilas ...................... 1968-1993
Pere J. Batle Mayol ........................... 1993-2009
Pau M. Dolç Bover ............................ 2009-

DIRECTORS GENERALS ADJUNTS
Pere J. Batle Mayol ........................ 1992-1993
Pau M. Dolç Bover .......................... 2001-2009

No hay comentarios:

Publicar un comentario