Resposta al parlament de Rafa Fortesa (2008)

Digníssimes autoritats,
senyores i senyors

L’artista enfrontat a la tasca de la creació artística parteix sempre d’una partitura en blanc, d’una tela en blanc, d’un paper en blanc. Sobre aquests suports haurà de bolcar la seva capacitat creadora per obtenir un resultat final sonor o plàstic, real o virtual, que generi emocions, que elevin l’esperit des de la percepció dels sentits, l’oïda o la vista, a la percepció superior de l’esperit. El camí que l’artista, pintor, escultor, arquitecte o músic, segueix entre el punt de partida i el d’arribada no és altra cosa que allò que s’anomena procés de creació artística.

Avui el candidat Rafel Fortesa Muñoz, ens ha explicat quins són els components essencials del seu procés de creació. Ens ha parlat des del món de les idees, des del punt de vista de les emocions, però sobretot des de l’àmbit dels coneixements derivats de la seva experiència com a artista i com a creador. El repte que s’ha proposat demana sinceritat, transparència, honestedat, franquesa i senzillesa. L’artista expert i experimentat s’ha sincerat amb claredat en un exercici de franquesa i senzillesa. Set han estat els conceptes principals als quals ha fet referència.

1. Llibertat

Les relacions entre creació artística o exercici de la llibertat no es poden definir en termes d’oportunitat, de conveniència, de convencions, de limitacions o de prejudicis, com al llarg de la història s’ha fet tantes i tantes vegades, a nivell personal en alguns casos i a nivell institucional i col·lectiu en d’altres. Quants d’artistes s’han vist desplaçats del seu ofici per imposicions coercitives, persecucions personals, sancions professionals.

Negar la llibertat de l’artista es negar la possibilitat de l’obra d’art. Aquesta és fruit de la llibertat o no és art. En tindran pot ser l’aparença, però no seran objectes d’art.

En alguns casos l’artista gaudeix d’un repertori de recursos tan ric i lúcid que el fa capaç d’exercitar plenàriament la seva llibertat de creació sortejant els esculls de la censura o de les prohibicions. Aquest seria el cas de Lubitsch i les seves escenes fora de camp que no mostren el que s’ha prohibit, però que mouen la imaginació de l’espectador que substitueix el que no veu pel que li suggereix la seva fantasia, molt més rica que la realitat.

Rafa Fortesa aposta clarament a favor de l’art que neix de la llibertat sense condicions i sense restriccions. Ens ha dit que ell va elegir la pintura, entre diverses opcions que tenia a l’abast, per poder expressar el que pensava i el que sentia en un terreny de
llibertat. De llibertat sense adverbis i sense adjectius, perquè la llibertat que reivindica és tota la que cap dins el seu concepte i la seva definició.

2. Idees i sentiments

La creació artística no és solament un procés de transformació d’idees, de conceptes, de paraules, en imatges o sons, per bé que ho és en gran mesura. Però aquesta gran mesura no ho és tot, no és suficient i no basta.

La creació artística tampoc no és un procés de transformació de sentiments en imatges o sons, per bé que ho és en gran mesura. Però aquesta gran mesura tampoc no és tot, no és suficient, no basta.

El candidat Fortesa ens ha dit obertament que per a ell el procés de creació artística és una combinació variable de conceptes, de sentiments, d’idees i d’estats d’ànim, de propostes adreçades a la raó i de commocions adreçades a les capacitats de percepció dels sentits i de l’esperit.

Qui contempla una obra d’art des del punt de vista emocional, ha de contemplar-la a més des del punt de vista racional, és a dir de la raó, la comprensió i la intel·ligència. La suma dels dos punts de vista és l’única instancia que pot donar lloc a que l’espectador assolesqui la aprehensió de tot l’abast de l’obra d’art. S’equivoquen aquells que davant una obra d’art només cerquen satisfacció intel·lectual. S’equivoquen els que de manera similar només cerquen motius de satisfacció emocional. La singularitat de l’obra d’art radica, sobre tot, en el fet que la seva contemplació, visió o audició, convoca totes les facultats de percepció de la persona humana: les intel·lectuals, les emocionals i les sensorials. Solament l’obra artística és capaç de transmetre a l’esser humà propostes tan potents i alhora tan riques i completes des del punt de vista humà.

Alguns alaben i exalten el goig d’aprendre, el d’aquelles persones que per mitjà de l’estudi o de la investigació, aconsegueixen enriquir l’àmbit dels seus coneixements. Aprendre és un motiu de goig que toca l’àmbit intel·lectual i no afecta directament el món dels sentits, per bé que indirectament sempre els toca en major o menor mesura.

Rafa Fortesa Muñoz ens ha manifestat clarament la seva opció en aquest respecte. Ens ha dit: “Vaig elegir la pintura per expressar el que sent i el que raona en un terreny de llibertat”.

3. La creació inacabada

La creació artística és una tasca immensa, ingent, gairebé infinita. Des de fa segles la Humanitat crea obres d’art. El món de la pintura és inabastable i incalculable. El món de l’escultura, de dimensions no tan grans, també es gegantí, com ho és també el de l’arquitectura artística. El món de la música es igualment enorme. Malgrat tot això, la creació artística al mon té més camp a córrer que el que ja ha recorregut. Hi ha més coses a fer, tantes que mai no arribarà a la meta, mai no arribarà a la fi. La virtualitat del procés personal i de les facultats individuals de l’artista Mi no s’esgoten i sempre hi ha noves coses a fer, nous motius d’emoció que crear. Per això el procés personal d’un creador mai no s’exhaureix mai no toca sostre. Ni el pintor Fortuny va acabar la seva tasca, quan morí prematurament, ni Picasso l’havia acabada quan va finir a edat avançada.

La creació d’altra part, sedueix, engresca l’artista de manera que aquest sovint viu immers en un clima de fretura i necessitat, que tendeix a mantenir-lo en constant activitat.

Cal dosificar els esforços, ordenar el temps, reservar espais, perquè la inspiració es manifesti i fruiti. Les facultats de l’artista són finites i limitades. Cal que les administri en funció no de màxims, sinó d’òptims. Cal que renuncií a acabar el seu procés creatiu, a arribar a la fi del trajecte, a trobar la meta d’Itaca. El que cal és que l’artista faci el camí a Itaca.

Rafa Frotesa ens ha dit sense embuts i encertadament “la meva pintura es fruit d’un procés inacabat i alhora continu en el qual visc immers”.

4. La inspiració

Fortesa ens ha dit que fa ús de jocs per mitjà dels quals ambiciona trobar la inspiració. S’agrada de desfer la paraula en síl·labes, que suggereixen noves paraules. És com si volgués descomposar cada idea o concepte en notes soltes o subconjunts de les notes que es contenen en el concepte. Les imatges utilitzades són ben expressives d’un procés d’anàlisi i de recerca, que desitja incentivar la creativitat i trobar la inspiració. La inspiració posa en tensió la creativitat i la fa anar. La inspiració es comporta com el fulminant que posa en marxa el procés de creació. Cal esperar-la pacientment o convé sortir-li a camí? Fortesa ens diu que cal cercar-la amb tenacitat, amb mètode i sense preses. De vegades es presenta sobtadament. Altres vegades és clarament el resultat d’una troballa, és el fruit d’una recerca que té part de joc i part d’esforç rigorós. Perquè té part de joc es divertida i perquè té part d’esforç provoca gaudi. Allò que Fortesa ha anomenat “gaudi creatiu”.

5. La creativitat

La capacitat de creació és una facultat de gran importància i de gran valor. Una persona creativa és en condicions de crear més valor que aquella que no ho és. Crear equival a enriquir el mon de valors superiors d’art i de bellesa. La creativitat és, per això, un valor cabdal, d’una gran entitat i d’una gran transcendència. Però no és un valor sagrat, és a dir suprem i únic. Hi ha molts de valors al món: de convivència, de progrés, mediambientals, humans, socials, ètics, etc.

La creativitat és un valor d’entitat relativa dins d’un conjunt molt ampli i molt divers de valors que canvien amb el pas del temps, que són diferents en àmbits geogràfics diferents, que són essencialment relatius amb relació a les urgències i necessitats col·lectives i als nivells culturals i educatius.

El pintor ens ha dit que la creativitat per a ell no és un valor sagrat ni únic. En tot cas, per sobre del valor de la creativitat hi ha el valor del creador, que sempre és un individu relacionat amb un temps i un espai.

6. La tècnica

En el procés creatiu intervenen molts de factors i moltes variables. Una d’elles és la tècnica. Per a Fortesa no és el factor més important. La tècnica té relació amb la perdurabilitat de l’obra, amb la seva qualitat, amb la seva espontaneïtat. L’espectador que va més enllà de les apreciacions aparents, tendeix a arribar a entendre la tècnica de l’obra, la seva cuina, els ingredients que la componen.

La tècnica és un instrument al servei de l’obra ben feta, de l’obra d’art, objecte final del procés creatiu.

7. El saber

L’expert, l’entès, el saberut, l’intel·ligent i el savi, són figures prestigiades i soviet admirades. El saber científic, el saber cultural, el saber experimental, el saber de la lucidesa i la perspicàcia, són formes vàlides del saber, objecte de desig i d’afanys d’adquisició.

Per al procés creatiu és important el saber, cal tenir coneixements. Però més important és encara no entendre, no saber. No entendre pot ser la clau que obre les portes d’un món sense fi, d’un món grat per a qui ambiciona saber, aprendre, adquirir experiència i coneixements.

L’actitud vital de qui sap molt o sap prou és ben diferent de la de qui no es conforma amb el que sap, perquè ambiciona bussejar, sense aturall, en aquest pou sense fons que és el saber.

El procés creatiu convé que es presenti adobat d’afanys d’aprenentatge, de consciència de no saber prou, de treballar aprenent i d’aprendre per renovar-se, créixer i crear.

7. Fonts de la inspiració

Per a Rafa Fortesa la inspiració no es troba en mirar oliveres, cales, muntanyes, platges, postes de sol. Les fonts d’inspiració són la raó, el pensament, els instints, la reflexió, la intuïció, la meditació, les emocions, la introspecció, les mans, el joc coordinat de les mans, les emocions i el pensament. Són fonts d’inspiració i, alhora, d’il·lusió per crear i d’ansietat creativa.

8. Conclusió

L’exposició del candidat ha estat sincera, honesta, transparent i oportuna. La visió que ha exposat del procés creatiu d’un artista pintor conté elements singulars de gran interès i elements generals que ens convoquen a una concepció de la pintura que ens sembla encertada, convincent i posada al dia. És per això que considerem que reuneix el mèrits necessaris i suficients per poder ser investit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de les Illes Balears i prendre tot seguit possessió de l’escó que li correspon en ella.

Il·lím. Sr. Rafel Fortesa Muñoz, l’enhorabona.

15-X-2008