Consideracions sobre la productivitat a les Balears (2006)

LA PRODUCTIVITAT

Per definició de productivitat és la relació entre el valor del producte i el nombre de persones ocupades. Dit d’una altra manera, és la porció mitjana de producte aportat per cada persona ocupada. El producte es valora en termes de valor constant i l’ocupació en termes de nombre mitjà de persones, sobretot en una Comunitat força estacional com ara la de les Balears. El valor del producte i la mitjana de persones ocupades es consideren habitualment referits a un període d’un any. Quan el valor del producte augmenta menys que l’ocupació mitjana es dóna una disminució de la productivitat. Quan el producte augmenta més que l’ocupació es dóna un augment de la productivitat.

Contribueixen a augmentar més la producció que l’ocupació diversos factor, com ara la inversió en béns d’equip, la millora de la tecnologia aplicada, l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació), la millor organització del treball, la millora de les condicions en les quals es fa la feina, l’increment dels nivells de formació de les persones ocupades, etc.

La simple divisió entre el valor del producte i el nombre d’ocupats dóna la mesura d’allò que s’anomena productivitat aparent del treball. El càlcul acurat de la productivitat i de la seva evolució anual és una tasca complexa i difícil, que demana anàlisis desglossades per components, branques de producció, tipus de productes, localització de les unitats de producció, etc. Les dificultats de càlcul i la inviabilitat en alguns casos la seva inviabilitat, aconsellen que es parli de la productivitat en termes simplificats, generalistes i aproximats. Per això es parla de la productivitat aparent, de la que es deprèn l’ús de la informació estadística disponible, més limitada del que tots desitjaríem.

Val a dir que el concepte de productivitat aparent és el que s’usa a Espanya, a la UE, als EUA i a altres països desenvolupats.

LA PRODUCTIVITAT ÉS UN INDICADOR RELLEVANT

És doctrina de general acceptació que l’evolució de la productivitat constitueix un indicador molt rellevant de la marxa general d’un sistema econòmic. La bona salut d’un sistema productiu tendeix a revelar-se a través d’increments de la productivitat. Una economia en la qual la productivitat no creix, creix poc o disminueix, pot ser considerada, si no es fan altres consideracions, una economia en dificultats.

A les Illes Balears, com a Espanya i d’altres països de la UE, la productivitat ha presentat disminucions en els darrers anys, cosa que ha mogut a la preocupació i, en alguns casos, al desànim o a l’alarma. A tots ens ha preocupat més d’una vegada el comportament a la baixa de la productivitat.

LA PRODUCTIVITAT NO HO ÉS TOT

Passa que ni el concepte de productivitat aparent ni les anàlisis derivades de la seva evolució recent es poden establir en termes absoluts, tancats i dogmàtics. Cal estudiar els fets amb cura, des de perspectives tan particulars com sigui possible i amb consideracions sectorials desglossades i particularitzades tan específiques om es pugui. Cal substituir les anàlisis superficials i generalistes per consideracions que permetin avaluar fins a quin punt l’evolució de la productivitat aparent de les Balears reflecteix la seva evolució real i efectiva.

Sobre l’evolució recent de la productivitat de les Illes han influït circumstàncies i fets molt diversos, de caire conjuntural transitori i de caire estructural més durador. Vegem-ho

BAIXES LLIGADES A L’EVOLUCIÓ DEL TURISME

1. La reducció dels nivells d’ocupació turística dels establiments d’allotjament hoteler ha impulsat en anys anteriors reduccions transitòries de la seva productivitat, ja que la disminució de la producció generada no s’ha donat acompanyada de reduccions equivalent de l’ocupació del treball.

La disminució de les vendes dels establiments comercials, de restauració i similars i dels dedicats a l’oci i lleure, situada a les zones turístiques i a Palma, ha implicar reduccions de la productivitat, que enguany s’han vist alleugerides gràcies a l’augment de l’afluència turística i de la despesa turística agregada.

BAIXES LLIGADES A LA COMPOSICIÓ DEL PRODUCTE

3. Els canvis en la composició del producte de les Balears han estat rellevants i positius pel al benestar general, però han implicat reduccions de la productivitat general per diverses raons que cal analitzar, si més no, breument.

Ha augmentat de manera força considerable la producció privada de serveis domèstics d’atenció i suport de persones amb dificultats d’autonomia i de mobilitat. Han augmentat els serveis domiciliaris privats de companyia i d’acompanyament de les persones malaltes i ancianes. Ha augmentat la producció privada de serveis domiciliaris domèstics en general. El valor de la producció per persona d’aquests serveis privats i d’altres similars és menor, incloses les prestacions en espècie i la quotes de la Seguretat Social, que el valor mitjà de la producció per persona del conjunt de l’economia de les Illes. El creixement d’aquests serveis, d’una utilitat indiscutible i en alguns casos d’imperiosa necessitat, han implicat reduccions de la productivitat aparent de la nostra economia.

4. D’altra part, en els darrers anys ha augmentat molt considerablement el treball autònom, el que es fa per compte propi. Els autònoms atenen directament la demanda del públic, siguin particulars o empreses societàries. Les seves prestacions es caracteritzen per la mobilitat, l’adaptació ràpida a les necessitats de la demanda, les relacions personal entre proveïdor i client, la facilitat de la seva personalització, la responsabilitat professional derivada de la relació directa amb el demandant o consumidor final. A les Illes han proliferat en els darrers anys empreses personals, unipersonals o de 2/3 persones, que omplen amb solvència un ampli espectre de necessitats de les famílies i, també, de les empreses societàries. La instal•lació i reparació d’equips informàtics, equips domèstics diversos, reparacions i manteniment d’immobles, conservació d’instal•lacions i d’altres similars.

El valor de la producció per persona dels treballadors autònoms és, general i molt especialment en el casos de nova o recent implantació, inferior a la mitjana de l’economia, beneficiària d’economies d’escala. Per això el seu creixement ha implicat reduccions de la productivitat aparent, que oculten una millor i més fluïda atenció de les necessitats de les famílies i societats.

5. L’augment molt considerable de la producció pública de serveis socials i sociosanitaris, adreçats a persones grans, persones amb discapacitat, malalts crònics, malalts mentals, toxicòmans, menors en situació de risc social, menors infractors, famílies desestructurades, marginats, exclosos i sense sostre, ha implicat reduccions de la productivitat aparent, que no mira el benestar social, sinó solament la relació de producte i ocupació. Els serveis socials són intensius en l’ús d’ocupació personal. L’augment de les prestacions públiques de serveis socials també ha implicat disminucions de la productivitat aparent.

6. L’augment de la producció de serveis socials per part de la xarxa d’atenció social privada que fan les ONG i les associacions humanitàries, amb la seva aportació de voluntaris i voluntàries, als quals tots devem gratitud i reconeixement, ha comportat reduccions de la productivitat aparent i augments afalagadors del benestar col•lectiu.

7. L’increment dels serveis de formació i ensenyament adreçats a treballador en atur, joves que cerquen la primera feina, autònoms que demanen informació i formació específica sobre gestió i expansió de l’activitat i serveis similars, no es poden mirar en funció de resultats immediats, perquè aquest es donen a mitjan i llarg termini.

8. Els serveis públics i privats relacionats amb la música, la pintura, l’art en general, la cultura del gaudi, la del saber i la de la ciència, no reten fruits immediats, perquè la seva transcendència només é mesurable a mitjan i llarg termini. Per això l’augment d’aquests serveis no contribueix de manera immediata a nodrir la productivitat aparent del treball, malgrat la seva contribució rellevant a la productivitat i al benestar col•lectiu futur.

LA PRODUCTIVITAT A LA CONSTRUCCIÓ

9. Segons dades de l’INE el 2005 va baixar a les Balears la productivitat del sector de la construcció. Aquest fenomen es podria explicar en funció de dos fets. En primer lloc, cal dir que les diferents fases de l’edificació no tenen les mateixes taxes de productivitat, una combinació diferent d’aquests pot matisar a l’alça o a la baixa el nivell general de la productivitat del subsector. En segon lloc, la construcció suma la producció d’habitatges i la producció d’obres públiques. Aquestes presenten taxes de productivitat considerablement més elevades que les de la edificació, però són difícils d’avaluar quan les obres es troben en fases inicials de projecció, disseny i primera execució. Factors d’aquest tipus possiblement són la causa de la disminució aparent de la productivitat del sector agregat de la construcció.

LA PRODUCTIVITAT DELS SERVEIS

10. L’augment general de l’ocupació a les branques dels serveis, com el que s’ha donat a les Illes en els darrers anys, comporta problemes específics. Un és general i es refereix a les dificultats pròpies dels serveis pel que fa a la correcta estimació del valor de la seva producció efectiva, cosa acceptada per tots els especialistes en comptabilitat nacional i regional. Aquestes dificultats impliquen marges d’error més grans quan es parla de variacions de la productivitat dels serveis que quan es parla de producció de béns. D’altra part, la productivitat estimada dels serveis personals és més baixa que la de la resta de branques productives. Els problemes específics indicats es poden reforçar mútuament a l’hora d'explicar la importància del creixement de l’ocupació en els serveis personals amb relació a baixes aparents de la productivitat.

LA PRODUCTIVITAT NO ÉS L’ÚNIC INDICADOR RELLEVANT

11. En una economia que en els darrers anys, i també el 2006, ha creat molta ocupació, el valor indicatiu de la productivitat no solament s’ha de matisar amb consideracions objectives. Cal emmarcar-la en el context d’una perllongada situació de creació d’ocupació assalariada i autònoma, que revela la salut del sistema productiu, la seva consistència i les anàlisis efectives que les empreses fan de la situació actual i del futur de l’economia de les Illes.

BON COMPORTAMENT DE LA INVERSIÓ DE LES EMPRESES, FAMÍLIES I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

12. L’observació directa del comportament de les empreses de les Balears en el darrer any posa de manifest que el teixit productiu insular manté un bon pols pel que fa a reposicions de béns d’equip, millora de la tecnologia en ús i difusió de les eines informàtiques avançades. Les possibles baixes de la productivitat, si han existit, no s’han donat a causa de l’estroncament de la inversió productiva de les empreses.

13. Les dades disponibles sobre el comportament de la inversió de les famílies posa bé de manifest que aquestes mantenen una línia ascendent pel que fa a adquisició d’habitatges, equipament de la llar i adquisició d’equips informàtics.

14. Les administracions públiques de les Balears estan compromeses en l’execució d’inversions públiques sanitàries, sociosanitàries, vials, de transport, educatives i d’altres, que situen la formació de capital productiu públic en un punt àlgid, que garanteix l’impuls de la productivitat efectiva de les empreses i l’augment del benestar col•lectiu de les famílies.

LA PRODUCTIVITAT EL 2006

15. Les consideracions exposades permeten de dir que el 2006 l’economia de les Illes presentarà a l’hora del balanç final un increment de la productivitat i que aquest increment respondrà a una evolució de les variables internes del sistema productiu privat que polsen amb correcció, salut i consistència.

Possiblement la millora de la taxa de productivitat aparent serà petita. En tot cas, serà més petita del que resultaria si la seva mesura inclogués el valor sense errors de càlcul de la producció i el de l’increment del benestar dels ciutadans i ciutadanes.

Palma, 15-X-2006